Visca la moda francesa! ^.^ Tants mesos a França s’havien de notar i ahir les dues parisines del grup vam portar un parell d’olles de Fondue per mirar de reproduir els deliciosos menjars d’aquelles terres. I abduïdes per l’enorme troballa de la Míriam «Pour quoi pas moi?», vam endinsar els pals de la fondue fins al fons, sense cremar-nos 😉 (ehem, algun drap sí que es va cremar…)

Ho teníem tot a punt per un sopar rebo! Formatge de dos tipus aptes per ser fosos i barrejats, pans de diferents gustos, pals de sobres per punxar, carneta de la bona preparada i trossejada per la mama, oli a punta pala i alcohol de cremar. La teoria també ens la sabíem de sobres, però a la pràctica, no va ser tan senzill. Per què és tan difícil fer una fondue?

Se’ns va cremar el formatge, la carn tardava molt a fer-se i un dels potets de l’alcohol estava espatllat. Sort en vam tenir de la nostra paciència, cotilleos, ganes de menjar i xerrar alhora de mil coses i… sobretot, del super fondant de la Maria, per postres!

El proper dia, truita de patates amb pa amb tomàquet, que és més fàcil i més ràpid de fer! ^.^