Barcelona Meeting Point
On 10/11/2007 by Roser GoulaQue bé tornar a comunicar-nos amb aquella barreja extranya d’anglès acastellanitzat amb un toc d’alemany
Que bé tornar-los a abraçar; fort, ben fort
Que bé saber que continuen guapos i eixerits ^.^
Són el Thomas i el Magnus, els meus dos homes, la meva mà esquerra i la meva mà dreta, els meus guardaespatlles, els meus amants.
El Thomas el vaig conèixer a Lübeck, durant l’Erasmus. Després, ell va baixar a Barcelona, per fer el seu Erasmus. Vam conviure entre festes i ordinadors. Les coses, però, van acabar una mica baldades. Ell va marxar a Hamburg, jo vaig marxar a París. Avui, però, lluny dels projectes, de les caputxetes i de les tres dimensions, tornàvem a ser ell i jo, el Thomas i la Roser ^.^ M’ha agradat taaaaaaaant tornar-te a veure!
El Magnus és suec de naixement, londinenc d’adopció i català per collons. És l’ànima de la festa i potser precisament per això costa tant veure’l sovint 😛 Ara treballa al World Trade Center de Barcelona, en un despatx enorme, i segueix «freelancejant» per The Times, quan té temps. Cada nit que el veig, m’enamora amb el seu desparpajo; llàstima que jo no sigui precisament del seu tipus!
La foto és de fa un any i mig. (el Thomas és el primer dels tronquitos; el Magnus, el que està darrera meu). Aleshores tenien por de deixar-se anar i mullar-se. Avui, els he vist més grans i ben mullats ^.^ Ens tornarem a veure aviat, segur!
You may also like
Compártelo:
- Haz clic para compartir en Facebook (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en WhatsApp (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Twitter (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en LinkedIn (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Pinterest (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para enviar un enlace por correo electrónico a un amigo (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para imprimir (Se abre en una ventana nueva)
3 comments
Archivos
- septiembre 2022
- junio 2022
- enero 2022
- noviembre 2021
- abril 2021
- abril 2020
- mayo 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- diciembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- mayo 2015
- diciembre 2014
- noviembre 2014
- septiembre 2014
- agosto 2014
- julio 2014
- junio 2014
- mayo 2014
- abril 2014
- marzo 2014
- febrero 2014
- enero 2014
- diciembre 2013
- noviembre 2013
- octubre 2013
- septiembre 2013
- agosto 2013
- julio 2013
- junio 2013
- mayo 2013
- abril 2013
- marzo 2013
- febrero 2013
- enero 2013
- diciembre 2012
- noviembre 2012
- octubre 2012
- septiembre 2012
- agosto 2012
- julio 2012
- junio 2012
- mayo 2012
- abril 2012
- marzo 2012
- febrero 2012
- enero 2012
- diciembre 2011
- noviembre 2011
- octubre 2011
- septiembre 2011
- agosto 2011
- julio 2011
- junio 2011
- mayo 2011
- abril 2011
- diciembre 2010
- noviembre 2010
- octubre 2010
- septiembre 2010
- agosto 2010
- julio 2010
- junio 2010
- mayo 2010
- abril 2010
- marzo 2010
- febrero 2010
- enero 2010
- diciembre 2009
- noviembre 2009
- octubre 2009
- septiembre 2009
- agosto 2009
- julio 2009
- junio 2009
- mayo 2009
- abril 2009
- marzo 2009
- febrero 2009
- enero 2009
- diciembre 2008
- noviembre 2008
- octubre 2008
- septiembre 2008
- agosto 2008
- julio 2008
- junio 2008
- mayo 2008
- abril 2008
- marzo 2008
- febrero 2008
- enero 2008
- diciembre 2007
- noviembre 2007
- octubre 2007
- septiembre 2007
- agosto 2007
Ohhhh al final tindré gelos d’aquests dos! 😀 No coincidim al blog per poc 🙂
Nanit bunica
ostres quines ganes de tornar-me a llençar pels ‘tronquitos’!
quina gran idea això de l’erasmus, oi? és una passada que estiguem en contacte amb gent que vam coneixer pel món!! no sé a tu, però a mi em produeix una gran alegria.. això demostra que l’amistat no té distàncies, ni entén de nacionalitats ni de religions… avui m’he llevat molt EUROPEISTA … potser el fet d’estar abroad em fa sentir-me més Europeu … no sé, deixo de ratllar-te, parlem, cuida’t molt i no treballis gaire!!! enjoy
the ben
j’ai pas tout compris :(:D .. mais un peu..
c bô l’amitié