Oh là là, quins pastissos més bons que surten del llibre de receptes de xocolata que em vaig endur de París ^.^ I és que si algú sap fer pastissos i remoure el blat són els francesos! De fet, posaria la mà al foc que si les pastes i els pans poguessin parlar, ho farien en francès; el francès més dolç i suau sortit d’un forn d’aquells que tenen les pâtisseries i que desprenen una olor que arriba a l’andana del metro… Hmmmmmmm….

Ho reconec, no sóc una gran cuinera però quan es tracta d’omplir un motlle de xocolata i empastifar la cuina, en sóc una gran experta! Fa un parell de mesos que m’he iniciat en això de la cuina i, de moment, començant per lo senzill, ja sóc la màster dels pastissos de xocolata amb anous. Hmmmm Lecker!

Fer un pastís de xocolata pot ser tan senzill com volgueu, però fer «un bon pastís de xocolata» ja és una altra història.

Ara que vénen temps de xocolates i de sopars, us convido a posar-vos el devantal i empastifeu de xocolata la vostra vida 😀

Ingredients per a 4 persones (tot i que surt un pastís força gros, que jo diria que pot ser per a 6 ó 8 persones tranquil·lament):

125 gr de farina
125 gr de sucre
125 gr de mantega
2 ous
3 cullerades de cacau en pols barrejades amb 3 cullerades d’aigua calenta
1 cullereta de llevadura química
Unes quantes anous trossejades o el fruit sec que us agradi

Preparació en 5 minuts (a més de bo, és ràpid de fer 😉 :

1) Prepareu el forn a 180º

2) Mentrestant, agafeu un motlle i passeu-hi mantega i enfarineu-lo (la mantega manté la farina, i la farina fa que la massa del pastís no quedi enganxada al motllo). No cal que hi poseu molta mantega, de fet, feu com els «crepiers» i mulleu un tovalló de mantega i fregueu-lo pel motlle.

3) Mentre el forn segueix escalfant-se, poseu tots els ingredients dins d’un recipient prou fondo.

4) Passeu la barreja extranya que acabeu de fer pel Minipimer fins que quedi una massa marronosa en estat líquid (no té bon aspecte encara, però segur que ja sentiu l’oloreta… hhmmmmm; ep! no s’hi val ficar-hi el dit!)

5) Afegiu les anous trossejades a la massa i barregeu perquè quedin ben esparcides.

6) Aboqueu la massa al motlle.

7) Fiqueu -ho al forn. Ara ve el procés més complicat, sobretot perquè els forns no són mai iguals. A casa meva, el deixo uns 40-50 minuts 90º, però estigueu alerta de l’evolució del pastís.

Trucu de l’almendrucu: Per saber si el pastís està prou fet per dins, agafeu una agulla de fer ganxat (o en su defecto, qualsevol estri finet i esmolat, que entri bé) i fiqueu-la dins el pastís. Si quan la treieu surt tacada/molla, vol dir que el pastís encara no és prou fet.

*Per saver-ne més, compreu el llibre «Je veux du chocolat» de Trish Deseine*

VERSION EN FRANÇAIS

Dernièrement je me suis mis le tablier et j’ai fait des très bonnes découvertes à la cuisine grâce à mon manuel parisien de gateaux au chocolat ^.^ Oh là là, qu’est-ce que c’est bon le chocolat!

Faire un bon gateau au chocolat n’est pas toujours évident. Voilà une ‘tite aide pour ceux qui souhaiteraient surprendre les gens dans les prochaines soirées 😉

Ingrédients pour 4 personnes (bien qu’il pourrait être pour 6 ou 8 personnes…)
125 gr de beurre
125 gr de sucre
2 oeufs
125 gr de farine
3 cuillères à soupe de cacao en poudre mélangées à 3 cuillères à soupe d’eau chaude
1 cuillère à café de levure chimique
Quelques noix

Préparation en 5 minutes (non seulement il est bon, sinon qu’il est vite fait 😉

1) Faites rechauffer le four à 180º

2) Beurrez et farinez le moule à manqué.

3) Mettez tous les ingrédients dans un saladier et fouettez au batteur éléctrique jusqu’à l’obtention d’un mélange bien homogène.

4) Mettez des noix dans le mélange.

5) Versez dans le moule.

6) Faites cuire 40-50 minutes à 90º (au moins, dans mon four; comme vous savez, chaque four est différent et vous devrez faire attention à la puissance).

Ptit truc de l’almendruc 😉 Pour savoir si votre gateau est bien cuit, mettez une aiguille dedans. Si l’aiguille sort mouillée, ça veut dire que votre gateau n’est pas prêt encore.

*Pour en savoir plus, achetez le livre «Je veux du chocolat!» de Trish Deseine*