Ja fa massa temps d’aquella «esquiada a la britànica» a la Vall d’Aran. Ens ho vam passar tan bé que allò s’havia de repetir. Han passat sis anys (sí? tant?) però més val tard que mai, oi? I quin cap de setmana blanc que hem passat! ^.^ Aquest cop, però, hem canviat la Vall d’Aran per Font Romeu, on el Marc hi té una caseta de nines apta per a 9 persones. Al final, els 50 mails d’organització de matalassos, mantes i menjar van ser tot un èxit logístic.
De neu n’hi havia, sí. De fet, només creuar el túnel del Cadí, la Cerdanya ja ens va rebre amb una bona nevada. L’endemà ens acompanyava un sol esplèndid a les pistes de Font Romeu. Potser vam estar més estona esperant i jugant amb la neu que esquiant, però va estar bé (fins que el Xavi em va esclafar un immens grapat de neu a la cara…). Sort que l’Íngrid el duu a ratlla ^.^
Tot i un parell de «petitíssims» entrebancs, el cap de setmana ha estat fantàstic! 😀 No sé per què, hem sembla que aquest viatge el recordarem durant una bona temporada ^.^
I és que a nosaltres res se’ns resisteix: ni una mica de neu a la carretera, ni les cadenes tèxtils, ni les relliscades imprevistes a la cuneta, ni les aixecades de cotxe a pes, ni els canvis d’última hora i ni tan sols una roda punxada a l’últim moment, han pogut evitar que fos un cap de setmana fabulós. Bárbaro! que dirien alguns 🙂
Han tornat els trivials, les cartes, els riures, els esmorzars amb pijama, els embolics, els cotilleos, els maleteros del cotxe carregats a tope, les ulleres i equips d’esquí de l’any de la pera, les boles de neu, els records britànics, les cançons. Ho trobava a faltar. Això pinta bé. Primer propòsit de l’any aconseguit ^.^ Ara només espero que no triguem sis anys més a repetir-ho. Això sí, el proper cop agafem tots el tren!!!
