Dimecres vam anar a la carpa de Marina del Fórum per gaudir de Cavalia, un espectacle del tot recomanable fins i tot per a no fans dels cavalls.
Piruetes, salts, fades voladores, elfos sortits d’una pel·li del Sr dels Anells, cavalls blancs i bonics, petons i abraçades, carreres de quàdrigues, mocadors llargs i blancs, cascades fines, fulles de tardor que cauen del sostre, salts impressionants, boles immenses, foc perillós, balls estranys… Renoi, amb tantes coses boniques vaig quedar ben alucinada! No sabia cap a on mirar! És normal, doncs, que fins i tot algun cop m’endugués un bon ensurt per culpa d’un cavall que sortia de sobte galopant a mil per hora pel túnel del costat.
L’espectacle d’un dels creadors del Cirque du Soleil no ha defraudat les meves expectatives: un xou màgic, controlat i perfeccionat fins al més mínim detall, sota una gran armonia mística. La llum, l’escenari canviant, els colors, els decorats i també la música en directe van acabar d’arrodonir un espectacle brillant on ningú podia parar d’aplaudir.