Per fer un ninot de neu el primer que cal, òbviament i en el benentès que volguem fer-lo seguint el mètode tradicional, és neu. Aquest any ha arribat tard, però una bona nevadeta (d’un o dos pams, o quatre per als més ambiciosos) sempre és benvinguda. Amb aquest bonic paisatge ens despertàvem avui dilluns a Riu de Cerdanya. I com si no haguéssim vist mai la neu, ens hem equipat amb els models d’esquí dels anys vuitanta i hem sortit a jugar ^.^
Un cop tenim l’ingredient principal, podem remoure’l una mica per aconseguir la textura perfecta. Si s’escau, es pot demanar l’ajuda d’algun animal. (A la foto, el Pauete, germà de l’Arnau, removent amb alegria i motivació la neu del seu voltant ^.^)
Després, només cal anar amontegant gruixos de neu amb més o menys gràcia per aconseguir la forma desitjada. Gorro, ulleres, boca, nas, bufanda i, of course, uns preciosos botons serviran per dissimular la poca traça que tenim a fer homes de neu. Algú s’ha atrevit a dir que més que un ninot de neu, això d’avui semblava una xemeneia Gaudiniana (…mmm… bé, de fet, si que en som una mica, d’artistes!).
Et voilà! El nostre homenet de neu, rebatejat com «Senyor Bohemi» ja està acabat! Foto de rigor perquè en quedi constància… Smile! ^.^
Llàstima que a hores d’ara el Sr Bohemi deu ser ja una muntanyeta de neu desfeta… La vida dels ninots de neu és ben dura…