Un viatge de retrobaments; d’aquells que no em cansaria mai de retrobar. Un viatge de posada al dia, mentre conduïm sota la pluja i amb la calefacció a tope. Brrrr! Kin Frien macht in Deutschland!

Alemanya segueix com sempre 😀 i com me n’alegro d’haver-la retrobat! A Hamburg segueix havent-hi una falera per comprar de dia i sortir per la Reeperbahn de nit. Lübeck segueix estant a la fi del món però continua maca i bucòlica, amb els seus «totxtos» vermells, les teulades verdes, un teló de fons de color blanc -que no gris- i un terra permanentment moll. Entrada per la Holstentor i llàgrimes que se’n van irremeiablement de l’emoció (es tut mir leid, jo m’emociono amb els bons records). Repassada ràpida als vells records i recital de memòria -amb entonació adient inclosa- de les parades d’autobús que van marcar el nostre viatge: Stadthalle, Fegefeuer, Kohlmarkt, Stressemannstrasse, Wasserkunst… Fachhochschule! i un campus aixecat sobre el no-res construït amb un cert estil escandinau.

Un estona de karaoke amb el Thomas i l’Antonio, un milkshake a la plaça del Rathaus amb el Pedro, un pastís i un te a casa la Feli i una passejada pel Dom amb Herr Martin. Hi va haver temps per a tot i per a tothom. Quatre dies ben aprofitats, ganz genau!

També hi va haver temps per sofàs, per passejar el gos, per donar menjar a les cobayes, per aprendre francès (il est quelle heure?), per organitzar debats socials dins el cotxe, per beure les noves Becks (Green Lemmon, una gran cervesa), per buscar aparcament, per menjar gelats gordos, per anar de compres, per dir marranades en serbi, per saltar-se el règim a lo grande, per comprar paraigües, per passar fred, per anar amb presses a l’aeroport i sobretot per unes estones de riure amb un grandíssim i inoblidable Manuel de Cacque 😀

Han passat 3 anys però tots seguim igual de macos i eixerits ^.^ Cadascú ha emprès el seu camí, més plujós o més assolellat, però aquests quatre dies han tornat a ser com aquelles tardes infinites en que res no ens preocupava i tot ens feia somriure. Sense saber-ho massa bé, ja han passat 3 anys i ens hem fet grans (feines, projectes de final de carrera i pisos ben decorats ens avalen) però al cap i a la fi, seguim igual de gamarussos que sempre. (…i no estan macos, el Mille i l’Andreas vestits igual? ^.^)

Vielen Dank noch mal für alles. Vier tolle Tage mit euch. Es war wirklich schön um euch wieder zu sehen ^.^ Drei Jahre später und das Video bringt uns noch zum weinen, huh! Es war ‘ne geile Zeit, aber mit unsere Freundschaft es wird nicht vorbei sein! Bis bald denn!