Cinematografia domèstica

– Doctor, crec que tinc una estranya malaltia de voler enregistrar digitalment tot allò que em passa. Sento la necessitat de gravar els meus records en un disc dur extern al meu cervell, per por que algun dia se m’esborrin i m’oblidi que sóc feliç.

El Doctor es mira el meu historial: diversos diaris escrits a mà des dels 7 anys (i tancats amb clau, evidentment), diari de viatge durant l’Erasmus a Alemanya, Fotolog de la vida a París, Blog, milers de fotos emmagatzemades a l’ordinador, alguns centenars de fotos impreses i enganxades en àlbums… La meva enfermetat no té remei, al contari, possiblement seguirà expandint-se. Em recomana que no pateixi, i que li doni al meu cervell allò que necessita.

I de la consulta, a l’FNAC directament.

Aquesta és la meva nova adquisió. Una monada ^.^ Espero amb ànsies el viatge a Noruega. Desitjo emportar-me aquells preciosos paisatges dins la meva petita Sony DCR- SR35E amb DISC DUR. (Cinta? Què és una cinta?)

PD. Amb aquesta adquisició, l’afició cinematogràfica dels Goula continua. El meu avi era aficionat a filmar els esdeveniments familiars més curiosos. Tenia una petita càmera de cine. Actualment, el meu pare s’ha quedat amb la càmera, les pel·lícules i el projector. És fantàstic veure-les de tant en tant ^.^ Són autèntiques peces de cinema domèstic.

PD2. Per fi, ja no caldrà que ningú m’hagi de deixar la seva càmera per anar fent reportatges dels meus… Sara, merci per la teva benevolència!