Ens semblava que el Summercase no presentava un bon cartell aquest any, però molts dels grups ens van sorprendre gratament. Ens vam deixar aconsellar per dos dels més grans coneixedors de música indie (léase Pauete i Dani Gnlz) i vam anar seguint el peregrinatge d’stage en stage amb l’horari a la butxaca per no perdre’ns ni una de les actuacions marcades com a «must see«.
Ritmes positius:
Shout out louds (suecs amb samarretes del barça i pantalons curts), The Kooks (que al final no vam poder veure perquè estàvem encantats amb Shout Out Louds), Kaiser Chiefs («Aaaah! Són ells els d’aquesta cançó!»), Dorian (vam veure un tros massa maquinero però finalment els vam poder conèixer), CSS (una brasilenya amb cara asiàtica i molts globus i paraules en «spanish guiri» i frikisme i llums de colors; i jo només duia una ampolla d’aigua), The Raveonettes (grans «temazos» al converse stage) i Los Campesinos! (l’Arnau va quedar absolutament meravellat; jo estava fent sorpreses al carrer Marina).
Notes desafinades:
The Verve (han tornat? sí, però no calia), Sex Pistols (passats de voltes; més que cantar, reivindicaven que eren els reis del punk i que la resta som púrria).
Sony Walkman Stage amb les esbojarrades de CSS
o