Diumenge ens vam deixar enlluernar per la màgia de Cirque du Soleil i el seu Quidam. Després de veure’l, crec cegament en l’existència d’un món màgic ben real. Possiblement, els nens que no dormen són duts a una gran carpa de Cirque on aprenen a fer totes aquelles meravelles i a desafiar qualsevol llei física natural. Bravo! Allò del diumenge va ser un no parar de pell de gallina, Oh’s! i aplaudiments. Ah, i també hi va haver algun moment de pànic escènic. «Que no em treguin a mi, que no em treguin a mi».
200% recomanable.
