Month: septiembre 2008

Les més boniques del món

o Es diuen Júlia i Martina Colldecarrera i són les meves cosines ^.^ No poden ser més boniques!

Still waiting

La recerca de pis continua. La incertesa sobre el nostre futur habitatge també. Oh My God quina santa pacièeeeeencia! Creuo els dits perquè la setmana que ve la dona aquella es digni a donar senyals de vida i ens digui què pensa fer d’ara endavant. Em rebenta haver de dependre de la decisió d’una persona.

Comença la ruta dels pisos

La setmana que ve comencem a mirar pisos. Estem a l’espera que l’Esperanza torni de vacances, pagui els mesos que deu de lloguer i ens digui què pensa fer a partir d’ara, però ja estem farts de quedar-nos de braços plegats. Tot indica que marxarà, tot i que hi ha també possibilitats que es quedi.

Pel darrere

A casa, el pare compra l’AVUI. Fins fa poc jo només en llegia els titulars i algun paràgraf de la secció d’esports. Però fa poc vaig aprendre a donar-li la volta al diari i començar llegint-lo pel darrera. M’he enganxat als articles de la contraportada. Són grans reflexions. Sovint properes. I segurament això és el

1 2