Tenies raó. Ara que estic fent caixes, surten moltes coses. Molts records. I molts d’ells curiosament no els recordava, però quan he topat amb ells, he somrigut i he pensat ‘què guai, que decidís guardar això!’. No puc endur-m’ho tot, tampoc vull deixar la meva habitació plena de ‘trastos’ que només tenen un sentit sentimental per a mi. Hauré de comprar-me un ‘baúl de los recuerdos’ i guardar-hi aquells records que avui m’han fet somriure…
Papers made in Summer Camp, quan tots érem wonderful ‘tichers’ i millors persones. Rosie Connecting People. I love you, Olot Awards, Birthdays a l’Espluga. Un guió anomenat ‘Punto de Encuentro‘ de Pau Bacardit. Manuals de la uni (jeje, aquests segur que els llenço; ja no em cal recórrer a un manual quan sé fer servir els programes d’edició). Postals que ja no recordava haver rebut. Toronto, Gijón, Amsterdam. El cable de la càmera que portava més de dues setmanes perdut. Vint-i-tres cèntims (yuhu! ja tinc 1/6 part del tallat de demà!). El CD de N’ice Cream Trip. Sabons de banyera que encara fan olor. Fotos que mon pare no va enganxar a l’àlbum. Rutas un Valda Kazu Dziesmu Gramata (o el que és el mateix el ‘cançoner’ de la boda dels Letonis). CDs plens de pols que recordo amb patetisme en veure les cançons que escoltava. El documental com a creador de realitats. El llibret d’exercicis que feia a Lübeck (Alemanya). I un diari que vaig escriure entre l’1 de desembre de 2005 i 29 de Juny de 2006. I una carta del novembre de 2005 on m’explicaves què et passava pel cap. I tantes mil coses que no sabia que guardava a l’habitació… Sembla mentida la quantitat d’aventures acumulades en tan poc espai…
…I mentrestant sona Juli de fons i encara melancolitza més la situació…
o