Escrivint des de la feina a la pausa de dinar, perquè els de Jazztel encara no ens han posat internet al pis, m’adono que ja fa quasi una setmana que vivim al carrer Guitard i les coses van prou bé. Potser precisament gràcies a que encara no tenim internet i, per tant, poc accès a facebook i a blogs, aconseguim que les tardes condeixin molt i poguem seguir decorant el pisetfent rentadores, omplint la nevera de menjar bo i tornant a posar una mica d’ordre a la nostra vida. Seguim sense cadires, però 😛 (ara ikea, ara tot a 100, ara a casa els pares a recollir més coses…),

Entre mig de tants canvis, la vida social continua apretant fort…

El cap de setmana passat, fantàstic i memorable sopar de retrobament dels companys d’institut. Es nota que aquells anys d’adolescència marquen les nostres vides i 7 anys després, a part de «petits» grans canvis a nivell familiar o laboral, la gent continua igual ^^ I com reiem recordant vells temps! …i encara més veient com res canvia al voltant de la taula i fent pinya a la pista de ball!

D’altra banda, d’aquí a menys de 24 hores arriben els amics de París, no tots, però sí molts dels que van compartir aquelles soirées i aquelles rialles amb accent francès, xinès, alemany i espanyol. Els hi tenim un gran finde preparat d’aquells per no parar però em pregunto si nosaltres també podrem seguir el ritme! 😛

Quan tingui internet, fotos per xafadardejar! Mentrestant, Facebook farà la seva part de feina 😉