Lisboa, posa’t guapa

Pluja fina i vent emprenyador, costes pronunciades amb carrers plens de forats, edificis preciosos amagats sota façanes deixades i plenes de brutícia, rajoles blaves amb pols al damunt, herbes verdes de gust estrany i marisc i peix per tot arreu; tot plegat, la meva visió de Lisboa en la primera visita.

Val que 3 dies no són suficients per conèixer una ciutat a fons, però el passat pont de la puríssima ens vam poder fer una bona idea de la capital portuguesa i els seus voltants.

Les impressions van anar millorant a mesura que passàvem més temps allà i que ens anàvem acostumant a veure una capital buida, poc esplendurosa i molt deixada.

Afortunadament, vam adaptar-nos a aquesta trista realitat i vam començar a apreciar altres aspectes més positius: els tramvies amunt i avall, els palaus dels voltants de Lisboa (Sintra), la costa de Cascais i Estoril, l’horitzó oceànic de Cabo da Roca, uns preus més assequibles que a Barcelona, places i carrers il·luminats amb encant, descovertes de barris més bohemis i interessants (Alto Chiado), una zona Expo 98 ben cuidada i lúdica.

Lisboa, però, queda molt enrere del glamour de tantes altres ciutats europees. Evidentment, no cal comparar-la amb Londres o París, però ja cal que s’afanyi el govern portuguès a cuidar la seva capital si no vol que d’aquí uns anys, Portugal continuï a la cua d’una bella Europa modernitzada i atraient.

Sintra, de Palau en Palau amagant-nos de la pluja i la boira

Cascais, un bonic poble costaner on hi ha també un sicilià que fa pizzes molt bones