D’esquerra a dreta : La Redondo, el Pau D, l’Eddie, l’Alex Carreté (o Carrete), el Pau B, l’Eli i la Patri.
I jo, al darrere, fent la foto.
Facebook ha aconseguit provocar reunions i sopars d’antics alumnes de manera massiva en un fenomen mai abans vist. Potser és que a Catalunya ens va això del ‘cotilleo 2.0’ però el cas és que, com una bola de neu fent-se cada cop més grossa, tothom s’ha anat fent un compte a Facebook per poder-se apuntar a l’evento del sopar de l’escola o de l’institut -o fins i tot de la guarderia!
A l’octubre ens vam reunir amb els de l’Institut; ahir, era el torn de la trobada amb els del ‘cole’ -en la qual coincidien molts de la trobada anterior. Pizza, lambrusco, ‘cotilleos’ i posades al dia… i tots aquells draps bruts que anaven sortint de sota els plats, això sí en forma de rialles i bon rotllo! Va quedar clar que tots havíem quedat una mica trastocats pels ‘300 gatos con gorro y bufanda’. …Tot i així, no ens ha anat tan malament, oi?
Una festa de sopar o un sopar de festa; el cas és que vam estar-hi molt a gust. L’única nota negativa va ser les absències d’última hora. Havent preparat un sopar per a 16, confirmàvem al restaurant una hora abans d’entrar-hi que finalment seríem 9. La meitat van desaparèixer entre grips, trasllats, cansaments i d’altres excuses estranyes que tampoc jutjarem… Al cap i a la fi tothom és lliure de fer i desfer la seva vida més enllà de Facebook, suposo…