Per fi un hivern amb fred i neu! Feia anys que no trobàvem neu a l’altre costat del túnel del Cadí. Fa un parell de setmanes hi havia dos pams de neu a banda i banda de la carretera que creua la Cerdanya.
Poc a poc la neu es va fonent i a les 2 del migdia les pistes són de neu primavera però confio en les pròximes nevades que han de seguir venint tal i com anuncia el sr Tomàs Molina.
Els últims anys els esquís han estat pràcticament morts de fàstig al traster de casa els meus pares. Afortunadament aquest any els estic treient a passejar sovint. Tant, que les meves botes d’esquiar han acabat destrossades… N’hauré de comprar unes de noves… Llàstima que els Reis ja tornin a ser a l’Orient… 😛
Amb aquest cap de setmana que acabem, ja serà el 4rt cop que hem pujat a la neu! ^^ Com als vells temps, quan havíem de ser a les 10 en punt a pistes preparats per començar el curset d’esquí! Suposo que hi ajuda molt que els sogres tinguin una fabulosa caseta a la Cerdanya… 😀
Aquest cap de setmana hem tornat a la Molina després de… uf, molts anys! L’experiència ha estat bastant nefasta: 38€ de forfait per esquiar amb centenars de principiants que baixen sense control fent cunya i girant on els rota, desenes de nens kamikaze amb els petos «compte que viiiiinc» (jo hi afegiria, «i vigila perquè si no t’apartes més igual!») ocupant tot el llarg de la pista mentre baixen fent unes ziga-zagues empipadores, pistes de neu dura plenes de bams i cues, moltes cues!! Sort que vam optar per anar al costat d’Alabaus (més enllà del Roc Blanc) on no hi arriba ningú i on vam descobrir un (L’ÚNIC?) telecadira embragable de 6!!!! Mare meva, quin desperdici de telecadira! Érem pràcticament els únics que el feiem servir!
«Moraleja»: fes 40 minuts més de carretera i ves a Les Angles o a Andorra on la gent és més civilitzada i, com a mínim, si pagues ho fas gaudint de la bona neu i el bon servei.
Les Angles, Pirineu Francès. Mon pare i jo
La Molina, Pirineu Català. L'Arnau i el cunyat petit