A Letònia la gent es casa amb 20 anys i té fills abans dels 25. El Valdis i la Ruta, com a bons letonis, també ronden el quart de segle i ja tenen una nena que aviat farà 1 any. A Letònia, però, ells «van tard; han tingut la nena més tard de lo habitual» ens deien aquest cap de setmana mentre intentaven comprendre que l’Arnau i jo no estiguem encara ni casats ni embarassats.

L’any 2005 el Valdis era a Lübeck, Alemanya, fent un Erasmus i despedint-se de la vida estudiantil. Al cap d’uns mesos m’anunciava que es casava amb la seva xicota -preocupada perquè la resta de les seves amigues ja estaven casades. Aviat van tenir un gos i després una nena. Només tenen 25 i 26 anys respectivament i ja quasi ho tenen tot fet; si més no, la feina que fem els catalans a partir dels 30.

Seran pares joves però em pregunto si realment els hi val la pena hipotecar la seva joventut. Abans d’ahir va succeir una cosa que no havia passat mai: amb cara de cansament i de necessitar vacances, la Ruta em deia que ara mateix no es veia en cor de tenir un segon fill i recordava melancòlica els anys que podia viatjar per Europa o sortir amb els amics a veure vodka –perquè si una cosa tenen és que veuen molt!