Ma mare sempre parla del Pirineu Gironí com la Suïssa Catalna. I no n’hi ha per menys. Veient aquestes fotografies molta gent cauria a la trampa de pensar que aquest pont de maig he estat a Suïssa o a Àustria. Els llacs, la neu a les muntanyes, tota la verdor del paisatge… El que desconeixia fins abans d’ahir és que realment no cal anar gaire lluny per gaudir de tot això. Aquests dies a Núria han anat molt bé per desconnectar, respirar aire fresc i cansar una mica les cames. D’això es tractava! M’entusiasma l’idea de conèixer nous racons de la geografia del país, de pujar i baixar muntanyetes i de veure saltar l’aigua ^^ Potser és només un miratge temporal però em trobo en un oasi muntanyer on el meu jo més natural i aventurer té ganes de canviar l’asfalt per verd. I m’encanta.