Sense comptar les ciutats on he viscut, crec que Londres és sens dubte la que més vegades he visitat.
Aquest diumenge, torno a la Fira de Turisme de Londres (potser la més important del món en aquest camp) a ben bé no sé què fer: mirar nous productes (éa a dir, esdeveniments, entrades, paquets turístics), conèixer clients, trobar nous proveïdors, convèncer la gent que utilitzi la nostra plataforma de webs… Sense oblidar aquell gran moment que m’ha agradat tant des de ben petita: anar a buscar enganxines i propaganda pels diferents stands. A la WTM, saltar de stand a stand és com anar viatjant pel món: a França et donen un boli del Moulin Rouge, a Sudàfrica, una pilota de futbol inflable, a Tailàndia, clauers i, a Espanya, tapes per menjar. Sort que nosaltres estem a Turisme de Catalunya, per això.
Al vespre, com sempre, mirarem d’escapar-nos cap al West End per veure algun musical o ens deixarem caure per alguna de les festes privades de Leicester Square.
Estreno maleta; és clar, de tant viatjar és normal que es vagin trencant, oi? La carregaré de camises, pantalons, algun vestit de nit, vàries mitges (sempre se’m trenquen) i més d’un jersei.
Diuen que les segones parts mai són bones, però jo estic sorprenentment tranquil·la (potser és preocupant, això).