You are benvinguts in our home
On 12/05/2010 by Roser GoulaTots els nostres amics extrangers, sigui d’on siguin, tenen en comú una cosa: un bon dia, quan tenen prou confiança per preguntar-te el que sigui, et deixen anar: «are you Catalan or Spanish»? La resposta és fàcil però implica una conversa llaaaarga per fer-los-hi entendre les raons històriques, polítiques, lingüístiques i culturals del nostre país. Que no us faci mandra explicar-los-hi el problema identitari de Catalunya. Si entre tots anem explicant què vol dir ser català, possiblement, un dia, els futurs catalans podran anar pel món amb el passaport català per davant, sense que ningú es rigui d’ells ni qüestioni la seva identitat.
Juguem amb un punt a favor molt positiu: els catalans no som bons a la guerra, però sempre hem sigut bons mercaders i navegants; sovint abandonem les terres per provar fortuna fora de casa i tots parlem més idiomes que els nostres veïns peninsul·lars. Des de fora, podem fer una lluita pacífica per explicar a tothom qui som i d’on venim; perquè aquells que sempre ens critiquen, cobards com ells sols, no marxaran de les fronteres espanyoles; i allà és on nosaltres podem seguir burxant.
Aquest cap de setmana vaig rebre un correu des d’Aspen (Colorado, USA) on em deien: «Hola! You are benvinguts in our home». Se’m va escapar un somriure de complicitat amb aquell Couch Surfer i ja em va caure bé. Després vaig entendre que, gràcies a algun altre català, aquest bon home coneix la nostra lluita i la comparteix. I què n’és de maco, oi? Si coneixeu algú de fora, expliqueu-li qui som. Algun altre català us ho agraïrà.
Som-hi catalans/es, envaïm el món!
You may also like
Compártelo:
- Haz clic para compartir en Facebook (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en WhatsApp (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Twitter (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en LinkedIn (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para compartir en Pinterest (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para enviar un enlace por correo electrónico a un amigo (Se abre en una ventana nueva)
- Haz clic para imprimir (Se abre en una ventana nueva)
4 comments
Archivos
- septiembre 2022
- junio 2022
- enero 2022
- noviembre 2021
- abril 2021
- abril 2020
- mayo 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- diciembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- mayo 2015
- diciembre 2014
- noviembre 2014
- septiembre 2014
- agosto 2014
- julio 2014
- junio 2014
- mayo 2014
- abril 2014
- marzo 2014
- febrero 2014
- enero 2014
- diciembre 2013
- noviembre 2013
- octubre 2013
- septiembre 2013
- agosto 2013
- julio 2013
- junio 2013
- mayo 2013
- abril 2013
- marzo 2013
- febrero 2013
- enero 2013
- diciembre 2012
- noviembre 2012
- octubre 2012
- septiembre 2012
- agosto 2012
- julio 2012
- junio 2012
- mayo 2012
- abril 2012
- marzo 2012
- febrero 2012
- enero 2012
- diciembre 2011
- noviembre 2011
- octubre 2011
- septiembre 2011
- agosto 2011
- julio 2011
- junio 2011
- mayo 2011
- abril 2011
- diciembre 2010
- noviembre 2010
- octubre 2010
- septiembre 2010
- agosto 2010
- julio 2010
- junio 2010
- mayo 2010
- abril 2010
- marzo 2010
- febrero 2010
- enero 2010
- diciembre 2009
- noviembre 2009
- octubre 2009
- septiembre 2009
- agosto 2009
- julio 2009
- junio 2009
- mayo 2009
- abril 2009
- marzo 2009
- febrero 2009
- enero 2009
- diciembre 2008
- noviembre 2008
- octubre 2008
- septiembre 2008
- agosto 2008
- julio 2008
- junio 2008
- mayo 2008
- abril 2008
- marzo 2008
- febrero 2008
- enero 2008
- diciembre 2007
- noviembre 2007
- octubre 2007
- septiembre 2007
- agosto 2007
Jo acostumo a parlar en aquestes linees sobre aquest tema quan sóc fora:
http://www.advogato.org/person/fxn/diary/501.html
hey roman,
estem d’acord en què l’anglès és fantàstic per obrir fronteres, no hi ha dubte! 🙂 però jo anava més en temes identitaris. no crec que haguem de perdre la nostra cultura i el nostre tarannà propi. perquè si ho fem, tots serem exactament iguals i ja no tindrem motius per seguir coneixent el món; jo pararé de viatjar i hauré de tancar el blog.
tampoc crec q amb l’anglès hagi d’exterminar tota la resta de llengües. no cal, no? com més llengües coneguem, millor; més rics serem culturalment. però és obvi que un bon coneixement de l’anglès ens hauria de solucionar el futur a nivell de comunicació global.
Jo crec que el tema d’identitat és algo més profund i personal, no li veig el sentit en barrejar-ho amb la llengua, del essay:
»
I have mixed-feelings regarding the premise that human languages have a value as cultural patrimony
»
Les llengues són simplement una eina, una canonada. Tant és si aquesta canonada la pintes de blau o vermell, lo important és el contingut, que transporti idees:
»
When communication is the goal people forget about that, and just jump to whatever works.
»
I no és qüestió d’exterminar, és simplement una tendència natural i pràctica:
»
(…) that’s not going to be imposed, decided, or voted, in my idealization that just happens. English may be the de-facto standard due to its inherited inertia.
»
El simple fet de poder-nos comunicar fàcilment no ens transforma en robots iguals, ans el contrari, intercanviem i fem un enorme poti poti d’idees. Només cal veure què ha conseguit internet en aquests termes, no creus ?
Of course, my friend! sóc la primera en agrair que tots poguem parlar entre nosaltres, compartir idees i avançar en coneixement. Dono gràcies a haver pogut viure aquest època d’internet, globalització, erasmus, vols low-cost… que ha transformat el món en una carretera de molt fàcil accés per tots costats. Però precisament ara que tot és obert, m’agrada dir al món d’on vinc i qui sóc. vull compartir les idees que he après a casa meva per intentar fer un món millor amb les idees d’altres llocs.