Tots els nostres amics extrangers, sigui d’on siguin, tenen en comú una cosa: un bon dia, quan tenen prou confiança per preguntar-te el que sigui, et deixen anar: «are you Catalan or Spanish»? La resposta és fàcil però implica una conversa llaaaarga per fer-los-hi entendre les raons històriques, polítiques, lingüístiques i culturals del nostre país. Que no us faci mandra explicar-los-hi el problema identitari de Catalunya. Si entre tots anem explicant què vol dir ser català, possiblement, un dia, els futurs catalans podran anar pel món amb el passaport català per davant, sense que ningú es rigui d’ells ni qüestioni la seva identitat.
Juguem amb un punt a favor molt positiu: els catalans no som bons a la guerra, però sempre hem sigut bons mercaders i navegants; sovint abandonem les terres per provar fortuna fora de casa i tots parlem més idiomes que els nostres veïns peninsul·lars. Des de fora, podem fer una lluita pacífica per explicar a tothom qui som i d’on venim; perquè aquells que sempre ens critiquen, cobards com ells sols, no marxaran de les fronteres espanyoles; i allà és on nosaltres podem seguir burxant.
Aquest cap de setmana vaig rebre un correu des d’Aspen (Colorado, USA) on em deien: «Hola! You are benvinguts in our home». Se’m va escapar un somriure de complicitat amb aquell Couch Surfer i ja em va caure bé. Després vaig entendre que, gràcies a algun altre català, aquest bon home coneix la nostra lluita i la comparteix. I què n’és de maco, oi? Si coneixeu algú de fora, expliqueu-li qui som. Algun altre català us ho agraïrà.
Jo acostumo a parlar en aquestes linees sobre aquest tema quan sóc fora:
http://www.advogato.org/person/fxn/diary/501.html
hey roman,
estem d’acord en què l’anglès és fantàstic per obrir fronteres, no hi ha dubte! 🙂 però jo anava més en temes identitaris. no crec que haguem de perdre la nostra cultura i el nostre tarannà propi. perquè si ho fem, tots serem exactament iguals i ja no tindrem motius per seguir coneixent el món; jo pararé de viatjar i hauré de tancar el blog.
tampoc crec q amb l’anglès hagi d’exterminar tota la resta de llengües. no cal, no? com més llengües coneguem, millor; més rics serem culturalment. però és obvi que un bon coneixement de l’anglès ens hauria de solucionar el futur a nivell de comunicació global.
Jo crec que el tema d’identitat és algo més profund i personal, no li veig el sentit en barrejar-ho amb la llengua, del essay:
»
I have mixed-feelings regarding the premise that human languages have a value as cultural patrimony
»
Les llengues són simplement una eina, una canonada. Tant és si aquesta canonada la pintes de blau o vermell, lo important és el contingut, que transporti idees:
»
When communication is the goal people forget about that, and just jump to whatever works.
»
I no és qüestió d’exterminar, és simplement una tendència natural i pràctica:
»
(…) that’s not going to be imposed, decided, or voted, in my idealization that just happens. English may be the de-facto standard due to its inherited inertia.
»
El simple fet de poder-nos comunicar fàcilment no ens transforma en robots iguals, ans el contrari, intercanviem i fem un enorme poti poti d’idees. Només cal veure què ha conseguit internet en aquests termes, no creus ?
Of course, my friend! sóc la primera en agrair que tots poguem parlar entre nosaltres, compartir idees i avançar en coneixement. Dono gràcies a haver pogut viure aquest època d’internet, globalització, erasmus, vols low-cost… que ha transformat el món en una carretera de molt fàcil accés per tots costats. Però precisament ara que tot és obert, m’agrada dir al món d’on vinc i qui sóc. vull compartir les idees que he après a casa meva per intentar fer un món millor amb les idees d’altres llocs.