Primer va ser l’Erasmus a «Hansestadt Lübeck«. Després, l’escapada aventurera a København (com m’agrada Copenhaguen escrit en danès!). Un any més tard, la boda a Riga, Letònia. L’any passat, Oslo i Bergen, a Noruega. I, aquest dissabte, Estocolm. Una nova ciutat Bàltica. Segons molts, la més bonica. Segons els del sud-oest, res d’especial que no hi hagi a Göteborg.

Per fi, trepitjaré Suècia, terra d’Ikea. Allà on noms d’estanteries com Lerberg o Nybygge prenen sentit. No és un país que m’atregui especialment però sí que és cert que li estic agafant un cert carinyo. Potser serà per l’arribada de l’Ibrahimovic al Camp Nou, o perquè a la feina, de sobte, ens passem el dia enviant emails a Suècia, o perquè això de fer-se el suec està més de moda que mai amb tots els trapis polítics…, però el fet és que tinc ganes de descobrir Estocolm. Stockholm.

No me l’imagino. Tampoc vull saber-ne massa. Prefereixo que em sorprengui tal com és. Fa fred, això és l’únic que sé (1ºC mín. 10ºC màx. a 6 d’octubre). Però, bé, suposo que visitar Suècia amb fred és més autèntic. Tant com passar per Barcelona i comprar-se un barret de mexicà? …M’abrigaré bé i dissabte al dematí marxaré cap al Bàltic, altre cop. Allà m’hi espera l’Arnau, que ja hi portarà 6 dies treballant envoltat de saunes i telèfons mòbils.