VERSIÓ EN CATALÀ
No val la pena entrar en polèmica de castanyes o bruixes quan l’excusa és fer un sopar amb els amics i riure un rato, això sí entre disfresses que intenten fer por (o més aviat aconsegueixen l’efecte contrari) i panellets sucats amb moscatell!
Ahir a la nit, la decoració de Halloween del meu menjador es va integrar perfectament amb els plats catalans en forma de dolç: castanyes, panallets, boniatos, moscatell i, fins i tot, cava, que no vam arribar a obrir per falta de lloc a l’estómac.
Sabíeu que Halloween és una tradició irlandesa i no pas americana? És cert que els americans l’han fet popular i comercial, però van ser els nostres amics celtes que van inventar-la. Segur que a més d’un, ara això de Halloween ja li comença a sonar millor 😉
VERSIÓN EN CASTELLANO
En Cataluña alrededor del 31 de octubre celebramos la «Castañada», fiesta tradicional en que se comen castañas, panecillos y boniatos.
Cuando era pequeña, recuerdo que el 31 de octubre venía una señora disfrazada de «viejecilla que vendía castañas» y juntos cantábamos canciones alrededor del fuego ^.^
Sin embargo, desde hace unos años, las brujas y demonios de Halloween están eliminando todas las «Castañeras» (bueno, ésto y también que cada vez hace menos frío y ya no apetecen tanto…). De repente, entre mayores y pequeños, entre modernos y tradicionales, se ha instaurado la lucha eterna «Castañada VS Halloween». Las tiendas se llenan de calabazas, mientras los colegios intentan, a la desesperada, hacer llegar el mensaje popular de toda la vida a los chavales que ese día han ido al cole vestidos de hombre lobo.
Entiendo que los pequeños quieran disfrazarse de lo que ven en la tele; al fin y al cabo, un disfraz de bruja siempre ha molado más que uno de vieja con las castañas y los boniatos, no?
Yo propongo que se concilien unos y otros. Las dos celebraciones no son incompatibles. No hace falta que perdamos nuestras costumbres pero también podemos integrar otras que llegan por evolución natural (o comercial?).
Ayer, en una fantástica cena entre amigos, el salón de mi casa compaginó muy correctamente la decoración y los vestidos de Halloween con los platos típicos catalanes de la época del año. Comimos, nos reímos y disfrutamos de una feliz noche en buena compañía ^.^ ¿Qué hay mejor que esto? ¿Por qué rechazar una opción si se pueden tener las dos?
ualaaaa!! po si la versió catalana i castellana no son iguals!! :O
la castellana ja me la llegiré després que ara estic fent feineta enlloc de fer pont que és el que realment em toca.
…aixi ke halloween és una tradició irlandesa? sips, ja m’agrada més : )
Al meu pis tb vam fer una festa de Halloween amb castanyes tot i k la castanya + aviat me la vai fotre jo amb el vi blanc i altres k ja t’explicaré!!!
encara que en contra de la meva voluntat crec efectivament (com diu en lluís canut) que la meva vida encara és de sèrie juvenil!…kè en farem de la gifreta?
buscar-la, buscar-la, buscar-la, trobar-la!
Holes!
Soc en Lluís, és un anònim poc ortodox, po com k soc un desastre com ja sas, pos no menrecordo mai de la contrasenya ni el login ni res… enfi, us e deixat una petita indirecta al meu flog, així que aquí deixo el meu petit gra de sorra al teu blog, k per cert està molt ben muntat i res, k hi ha ganes de voreus!
ciaus
sí que ho sabia, que era celta 😛 De fet, els gallecs tota la vida que s’han dedicat a tallar carabasses, per aquestes dates. Però tot i així, VISCA ELS PANELLETS I EL VI DOLÇ! Que per nosaltres segueix sent una cosa de fora 😛
fins aviat!
Wala! me dan mas miedo estos ojos k le has puesto marina, k los blancos xdd
eooo! primer de tot felicitats per la feina, que no t’ho havia dit! ja has començat?? ja em diràs què tal…;) doncs jo n he tingut ni castanyada ni halloween…diguéssim que he sortit però n he menjat ni castanyes ni m’he disfressat 😉
Gran, gran, gran foto 🙂