I dissabte tornem a marxar. Aquest any les vacances segueixen un ritme constant, igual que els nostres viatges. Tres setmanes de feina… Una de vacances (Alemanya). Tres setmanes de feina… Una altra de vacances (Mallorca i Bèlgica). I tres setmanes més de feina i una tercera de vacances (Normandia i París). Aprofitarem que estem en època de crisi per fer viatges llargs però propers; i per estalviar en allotjament, què millor que fer alguna visita als amics repartits per Europa ^^

Els propers 10 dies de vacances (comptant els caps de setmana) tindran dos destinacions ben diferents: d’una banda, Mallorca, amb el seu sol, la seva platja, el seu intent de posar-se morenos, els gelats de règim i el relax; de l’altra, el festival de música Rock Werchter, a Bèlgica, amb la seva música a tot drap, el seu camping hippiós, el seu soroll per les nits i els seus entrepans per passar la gana. Sortirem de Barcelona dissabte al matí i tornarem el diumenge 5 de juliol al migdia. Entremig, cinquanta mil coses que haurem viscut, cantat i ballat. La primera cançó, però, no podrà ser una altra que aquesta -cantada i ballada amb el mateix «estilàs», obviamente.

Tenim els 3 bitllets d’avió, les entrades al festival (de reventa), la tenda de campanya (que haurem d’arrossegar també a Mallorca perquè marxarem des d’allà a Bèlgica), les xancletes, el bikini i les ulleres de sol (que canviarem per un xubasquero un cop a Werchter…). Tinc la sensació que serà un viatge d’improvització. Sabem on i quan hem de ser a cada lloc però el que no tenim clar encara és què ens hi espera…