Les platges de la Península d’Istria (Nord de Croàcia)

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Després de tantes revistes, anuncis i boca-orella, la paraula Croàcia s’ha convertit en el sinònim ideal de sol, platja i paradís verge. I la veritat és que no està gens allunyat de la realitat: paisatges salvatges, bon clima i una costa ideal per al bany, tot i que em va sorprendre comprovar que al nord de Croàcia les platges no són de sorra. Esperava veure platges mediterrànies, com les de Mernoca o Mallorca, amb sorra blanca, aigües de color blau turquesa i pins vora la platja. No obstant, ens vam emportar un petit desencís en veure que la costa Adriàtica té poca “platja”. Això sí, hi ha espigons especialment preparats per banyar-nos que converteixen el litoral d’Istria en una extensíssima piscina d’aigua salada (i calenta, per cert). En qualsevol cas, l’escapada a les platges de Istria va merèixer la pena i, sens dubte, hi tornaríem ara mateix. Això sí, no per les seves platges sinó pel “slow-travel” istrià, la gastronomia i l’encant dels seus pobles. Però la història de com em vaig enamorar d’Istria, ja és un altre tema.

Com ens va indicar en Silvano, el propietari de l‘hotel rural Villa Visnjan on ens vam allotjar, “és possible banyar-se a tot el litoral de la Península d’Istria” però cal anar amb compte a quina platja ens fiquem, ja que bona part de les platges i càmpings de la zona són naturistes; perfecte si has oblidat el biquini a casa! L’accés a aquestes platges està restringit només a nudistes i, de fet, és una pràctica habitual: la família eslovena amb la que vam fer l’intercanvi de casa, sol passar els estius en un càmping naturista.

En fi, durant un parell de dies vam recórrer la costa per les carreteretes entre poblets, a la recerca de les millors platges d’Istria. Era l’etapa final del viatge per Eslovènia i teníem ganes de veure el mar. Hi vam trobar un turisme molt familiar, europeu i fan de la bona vida. Fàcilment, jo també podria acostumar-me a la vida d’Istria: un bany al matí, un spritz a la terrassa del passeig marítim, ambient local als carrers i gastronomia amb regust italià.

Amb un recorregut de 3 dies per Istria és difícil veure-ho tot, de manera que vam haver triar bé on anàvem. Allotjar-nos a Visnjan ens va anar de meravella per poder explorar la costa de Porec a Rovinj i passar un dia més a Pula i Premantura, al sud de la península. Si haguéssim tingut més dies, possiblement haguéssim explorat la zona entre Rovinj i Pula, on es troba l’illa de Brujini. Sempre cal deixar alguna cosa per tornar-hi un altre dia, oi? El que em va agradar més de les platges de Istria va ser que, tot i estar ja molt massificades i turístiques, les platges són encara molt salvatges: la natura a la vora de la platja i les roques, fan que sigui una costa natural preciosa i molt autèntica. El fet que et puguis banyar en qualsevol lloc del litoral dóna la sensació de gaudir al màxim de la natura. Aquestes són les platges (i pobles) que vam poder visitar:

View PLAYAS DE ISTRIA in a larger map

PIRAN

Piran és un dels pocs pobles costaners d’Eslovènia. L’exemple més clar de les platges amb espigons. Piran es caracteritza per tenir un centre històric en forma de punta, preciós vist des de l’aire o algun punt alt. Tot el seu passeig marítim disposa d’escales per baixar al mar i banyar-se. Un lloc perfecte per tirar-se de cap, com si estiguéssim en una piscina, però alhora estem en realitat a mar obert. Piran està molt a prop de Koper, poble turístic costaner famós pels seus palaus i canals (com una petita Venècia). Com que no disposàvem de gaire temps, havíem de triar entre Koper i Piran i, en preguntar als locals, ens van recomanar Piran, sense dubtar-ho. Per visitar Piran, cal deixar el cotxe als afores del centre històric, tret que es disposi d’un permís per aparcar en els hotels del centre. Hi ha un parell de pàrquings grans (de pagament) i des d’allà es pot agafar un bus llançadora (gratuït) cap al centre o caminar uns 15 min.

BRULO (POREC)

Porec és un dels pobles costaners més coneguts d’Istria. Més tranquil que els seus veïns Rovinj i Pula, Porec és encantador per les seves cases de colors i platges dels voltants. Després de fer una passejada pel centre, vam anar a l’Oficina de Turisme per recollir un mapa de les platges i saber quines eren millors per fer-hi una banyada. La nostra primera parada va ser la platja de Brulo. De fàcil accés, aparcament gratuït al carrer i a cinc minuts de la platja. A Brulo no hi havia platges de sorra, sinó roques naturals i espigons creats especialment per deixar-hi la tovallola i refrescar-nos. La zona de platja és per a vianants i està envoltada d’una gran pineda, ideal per als que volen ombra. Atenció amb les tovalloles que deixeu als espigons, ja que la marea tendeix a pujar una mica, i és probable que en un parell d’hores haguem de desplaçar la tovallola per no mullar-nos. Aigua neta, cristal·lina i a bona temperatura. Aquest bany Brulo ens va de meravella!

LAGUNA (POREC)

Més tard, vam seguir la nostra ruta cap al sud, per la carretera que segueix la costa. La següent parada va ser la platja de Laguna. Allà, va ser més difícil plantar-hi la tovallola però la recompensa va valer la pena. Vam aconseguim fer-nos un lloc en una petita caleta de pedretes, entre roca i roca. Perfecta per tumbar-se una estona i fer una migdiada. Un cop més, l’aigua estava extra neta i clara. Per unes hores, aquest va ser el nostre petit paradís a Istria. A la foto, teniu les vistes des de la nostra tovallola.

Si viatges amb nens, la platja de Laguna et serà especialment pràctica. Hi ha zones encerclades perquè els nens es banyin sense perill. Són cercles fets dins el mar pròpiament, amb aigua salada, de poca alçada, ideals perquè els nens gaudeixin del mar sense problemes.

 

PREMANTURA

Al sud d’Istria, més enllà de Pula, hi trobem el Parc Natural de Premantura. Es tracta d’una reserva natural bastant extensa, ideal per als fans del senderisme i la natura en estat pur. Cal pagar entrada (per als cotxes) i tots els camins dins del Parc són naturals, sense asfaltar. Per això, arribar fins a la vora de la mar pot arribar a ser pesat i etern, ja que els cotxes amb prou feines poden passar dels 20 km/h. Això sí, és un lloc molt turístic, cosa que li treu encant. Vam tenir la mala sort d’anar-hi un dia molt ventós, que ens va impedir banyar-nos. Però sens dubte, en un dia tranquil el mar està espectacular! “Un autèntic paradís natural” ens va avisar Silvano de Vila Visnjan.

Moure’t pel parc no és senzill, ja que condueixes a cegues sense saber on acabarà la carretera, sovint plena de sots. Hi ha algunes senyalitzacions però només tenen el nom de la platja, que no és de gran ajuda a l’hora de triar quin camí agafar. Un dels llocs més concorreguts és el que porta al Safari Bar: un bar d’estètica hippy, on pots prendre alguna cosa i també banyar-te al mar lliurement. A prop del Safari Bar hi ha diverses platges. Una bona opicó és deixar el cotxe en un dels pàrquings habilitats (gratuïts) i anar-hi a peu,  a uns 20 minuts caminant.

Una bona idea per a l’Administració del Parc seria donar un mapa a l’entrada, amb la situació de les diferents platges, perquè sigui més senzill moure’s. Si teniu pensat passar mig dia a Premantura, no oblideu emportar-vos un pícnic (a part del Safari Bar, no hi ha cap altre lloc on comprar menjar/beguda), unes xancletes per entrar a l’aigua i un mapa imprès amb les platges/zones a les quals voleu anar. Us serà útil, ja ho veureu! Ah, i atenció amb les aranyes i bestioles estranyes: vam veure un cartell al Parc que avisava del perill de la Vídua Negra… Encara sort que no ens la vam trobar. Brzffffff!

.

Afegiries alguna altra platja d’Istria? Afegeix-la deixant el teu comentari (just a sota)
perquè altres viatgers puguin explorar la zona amb la màxima informació possible.
També em servirà a mi, personalment, per quan torni a Istria 😉