Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Si no visqués a Barcelona, viuria a Girona. Sempre ho he pensat i, després de passar uns dies explorant la ciutat, n’estic encara més convençuda. Segurament les meves arrels garrotxines ajudarien molt a convertir-me en una bona gironina, però gran part de la meva fascinació per la ciutat està en la seva mida (ideal per anar caminant a tot arreu), els seus carrers de vianants amb encant, la seva intensíssima activitat cultural (Girona Temps de Flors, festival de Teatre Temporada Alta, Festes de Sant Narcís…) i la seva proximitat amb la natura (o fascinació per les ciutats amb un riu al mig).

La setmana passada vaig tenir el plaer de viure uns dies a Girona per explorar-la d’una forma més local. He de reconèixer que, com barcelonina, després de tants passejos per Girona per anar a comprar, em feia fins i tot vergonya no conèixer pràcticament res de la història de la ciutat. Així que no podia deixar passar l’oportunitat de descobrir els secrets més ben guardats de la ciutat: aprendre a fer “castells”, compartir secrets de cuina amb un gran xef català, descobrir les llegendes de la ciutat i explorar els voltants. Tot això i més, us ho aniré explicant en els propers dies. Avui, us proposo un recorregut pels carrers del centre històric de Girona. El recorregut es pot fer tranquil·lament en un dia i us permetrà per descobrir els secrets més ben guardats de Girona: llegendes sobre mosques, entrenaments dels Castellers, ulls que espien, places minúscules i fins i tot un mapa de París amagat en plena rambla.  M’acompanyeu?

La passejada pot començar al Pont de Pedra, un dels principals ponts de la ciutat sobre el riu Onyar. Des del Pont de Pedra comencen les Rambles de Girona, on abunden les cafeteries i terrasses. Si camineu per sota dels arcs, assegureu-vos d’anar mirant el sostre: hi descobrireu un mapa de París! En aquest punt de la ciutat hi havia, fa temps, una botiga amb productes de París que no tenia l’èxit que esperava perquè els habitants de Girona no sabien res dels encants de la capital francesa. Per això, van pintar un mapa de la ciutat perquè la gent aprengués una mica més sobre París i s’interessés per la botiga. Avui, en el lloc de la botiga original hi ha vestits de núvia… Segurament, la moda nupcial més parisenca de Girona!

A les mateixes Rambles, observareu que a les cantonades dels arcs hi ha petites estàtues d’aspecte fantàstic. Diuen que desprenen un karma una mica especial que fa que la gent s’enamori en passar per allà. No puc demostrar que sigui una ciència exacta però segur que posant afecte i atenció, aconseguim l’objectiu desitjat.

I de la Rambla més francesa passem a la plaça més petita del món: la plaça del Raïms, a la qual s’accedeix des del carrer de la farmàcia, en què també trobareu un gran “ull” espia en una de les façanes. Diuen que en aquest carrer hi havia una escola de música i, els pares, per assegurar-se que els seus fills anaven a classe, van fer aquest forat per tenir-los controlats.

Tota aquesta part del nucli antic està plena de carrers amb noms de gremis i professions. Val la pena fer una passejada per la plaça del Vi, carrer de les Ferreries Velles, carrer dels Mercaders… Tots ells, carrerons “cucos” per a vianants. Però tornant a la nostra ruta, la nostra propera parada són les escales de l’església de Sant Martí, a la Pujada de Sant Martí, un lloc encantador que cobra vida durant l’exposició a l’aire lliure de Girona Temps de Flors, en què l’església obre al públic i les escales es converteixen en una gran catifa floral, com pràcticament tots els carrers de la ciutat. Temps de Flors es realitza cada any durant el mes de maig.

Arribem al carrer de la Força i entrem al call jueu, una de les millors conservades d’Occident. El barri jueu coincideix amb la ciutat romana antiga de Girona. Quan la ciutat es va expandir, la gent va preferir viure en els nous habitatges al voltant del nucli antic, de manera que les cases van quedar buides i allà es van instal·lar els jueus. Avui dia, pocs jueus viuen al call de Girona, però queden encara bones proves de la història de la ciutat a les façanes i en les dites populars actuals. Per exemple, si entreu a la botiga de souvenirs i regals del carrer Força núm 16, veureu part d’una antiga casa (finestra i porta, tapiades).

Seguint pel carrer de la Força, arribem a la Catedral de Girona i la seva impressionant escalinata. Que no serveixi com a excusa per no visitar la catedral! L’entrada és de pagament però mereix bé una visita, per ser la Catedral Gòtica d’una sola nau més gran d’Europa i, també pel seu encantador claustre. La Catedral és un dels punts neuràlgics de la vida de Girona. Allà “coneixereu” a Sant Narcís, el patró de la ciutat que, segons explica la llegenda, va protegir Girona de la invasió dels francesos. Quan el rei francès va obrir la tomba de Sant Narcís, van sortir una infinitat de mosques que van aconseguir matar el rei. D’aquí que a Barcelona es decretés eliminar totes les referències i monuments a Sant Narcís “per si de cas” (“per si les mosques”). Segurament el que va matar al rei francès va ser la malària (transmesa per un insecte) i no un grapat de mosques, però no em digueu que no és curiosa aquesta llegenda per explicar l’origen d’aquesta popular expressió!

Després de la visita a la Catedral podem tornar a baixar les escales de la Catedral. Les mateixes que van pujar Els Marrecs de Salt, la colla castellera de Girona. Fixeu-vos en aquest vídeo… Pell de gallina!

Van aconseguir aquesta gesta el 2011, però volen repetir aquest any 2012, per les Festes de Sant Narcís (26 octubre – 6 novembre). Què aconseguiran fer aquest any? Per cert, Els Marrecs entrenen regularment a Salt, la població just al costat de Girona. Si us ve de gust veure com practiquen l’art dels Castells i com aconsegueixen que els més petits no tinguin por a les altures, acosteu-vos a conèixe’ls. Podeu contactar-a través de la seva pàgina web. Us rebran amb els braços oberts, una “faixa” i molta il · lusió per explicar la seva passió.

Al costat de la Catedral, hi ha els Banys Àrabs que, en realitat són d’estil romànic, construïts al segle XII quan els banys àrabs estaven de moda. Poden visitar a l’interior i, encara que són petits, la visita resulta interessant per conèixer més de prop una de les tradicions més mil · lenàries de la ciutat. Des de la terrassa dels banys àrabs hi ha bones vistes de la catedral de Girona ia Sant Felix, que també es pot visitar. Preu banys àrabs: 2 euros.

Continuem per la Pujada de Sant Feliu i el carrer de les Ballesteries per apropar-nos al riu Onyar, una de les imatges més típiques i captivadores de Girona (ja us ho deia jo que les ciutats amb riu tenen un no sé què). Per creuar a l’altre costat del riu hi ha diversos ponts que val la pena travessar. El meu preferit és el Pont de Ferro (de ferro), dissenyat pel mateix Gustave Eiffel – realment, les coincidències entre Girona i París són bastants… Potser serà també per això que m’agrada tant Girona? Un altre dels ponts encantadors és el de Sant Agustí, cada vegada més ple de cadenats que segellen amors al més pur estil “Pont des Ars” parisenc.

En qualsevol cas, un cop estigueu a l’altra banda del riu, no deixeu passar l’ocasió d’apropar-vos a la Gelateria Rocambolesc (Carrer Santa Clara, 50), un suculent invenció del germà petit dels Roca, del Celler de Can Roca, el segon millor restaurant del món. Jordi Roca sol freqüentar la gelateria per servir ell mateix els gelats que dissenya i la carta va ampliant constantment amb productes de temporada. Gelat de vainilla amb pa de pessic de xocolata, salsa de xocolata i cruixent de caramel va ser la meva elecció. Els més arriscats hi ha altres opcions com el gelat de poma al forn o sorbet de maduixa amb gominoles de maduixa i fruits vermells.

Des del pont de Sant Agustí observareu que totes les cases del riu tenen color, excepte una que està pintada de color blanc. Es tracta de la Fundació Casa Rafael Masó, l’única casa del riu oberta al públic que permet veure Girona des d’un nou punt de vista, al mateix temps que es visita una casa de principis del segle XX. Rafael Masó va ser un important arquitecte català que es va unir als artistes que crearien el Noucentisme, l’alternativa al Modernisme. L’arquitecte va viure en aquesta casa i va dissenyar gran part del mobiliari que es conserva tal com era en aquesta època. Vidrieres precioses, rajoles que avui encara es considerarien modernes, mobles noucentistes i una oportunitat única per imaginar la vida en una de les cases típiques del riu. La Casa Rafael Masó accepta visites tant d’individuals com de grups (màxim 8 persones) però aconsella reservar prèviament (a la seva botiga física situada al mateix carrer, per telèfon o per internet). El preu de l’entrada general és de 5 euros i està oberta de dilluns a diumenge, excepte festius locals i nacionals. Més info i reserves al seu web.

Una altra de les visites més impressionants a Girona és el Refugi Antiaeri de la Guerra Civil. Està situat sota un parc infantil i gestionat pel Museu d’Història de la Ciutat. Vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi i experimentar durant un minut (amb un muntatge d’àudio i sense llum) com vivien els bombardejos dins del refugi. Claustrofòbia, sensació d’impotència i un soroll agònic. La visita va resultar d’allò més impactant (i fins i tot aclaparadora). Vam quedar tots sense alè. No puc ni imaginar com hauria de ser passar diverses hores seguides dins del refugi amb les bombes retrunyint sobre les parets. Les visites del Refugi Antiaeri estan pensades per a grups i és imprescindible la visita prèvia. Podeu consultar a la web del Museu d’Història de concertar dia.

Amb aquesta impactant visita el nostre recorregut arriba al final. Cansats i fascinats de tanta història, el millor és omplir l’estómac. A Girona no tindreu problemes per menjar bé en qualsevol part. Des cuina tradicional catalana fins cuisine internacional. Si us ve de gust un restaurant chic amb bona carta de vins i formatges, apropar al Divinum (Carrer Albereda, 7 – prop del Pont de Pedra, on hem començat la ruta). Amb el seu menú degustació se us farà la boca aigua! Després de sopar, al centre de Girona trobareu una bona multitud de bars on prendre alguna cosa (per exemple a la plaça de la Independència). Si teniu ocasió, proveu la cervesa local, “La Moska” (no podia tenir un altre nom! 😉 )

Mapa de ruta perquè et facis una idea més visual i orientadora:

View Larger Map

COM ARRIBAR A GIRONA

L’estació de tren i autobusos està a 15 minuts caminant del centre històric de Girona. Hi ha una bona freqüència de trens entre Barcelona i Girona (1 cada hora, aproximadament) i també bona connexió a Figueres i França. Per desplaçar-vos a la resta de la província de Girona, podeu consultar els horaris dels autobusos de totes les companyies que operen. Per als horaris de tren, podeu consultar el web de Renfe.com

L’aeroport de Girona-Costa Brava és a 20 min del centre. Hi ha busos regulars enllaçant amb el centre (cada hora aproximadament). Des de l’aeroport també hi ha connexió a bus a altres poblacions de la Costa Brava. Més info al web Aena de l’Aeroport.

ON DORMIR A GIRONA

Segons el teu pressupost i tipus de viatge, et proposo les següents opcions:

• HOTEL CARLEMANY. Un dels hotels més reconeguts de Girona: modern, amb encant, exclusiu, ple d’art i disseny i amb un restaurant exquisit. És un gran 4 estrelles! Un hotel ideal per als que volen que l’escapada a Girona tingui un punt romàntic, modern i cosmopolita. Algunes de les suites tenen jacuzzi i totes disposen de llits extra còmodes. Si us allotgeu al Carlemany, proveu els plats del xef Xavi Arrey al restaurant Pati Verd de l’hotel. Durant la visita a Girona vaig tenir el plaer de conèixer en persona i cuinar un rissotto al seu costat. La seva passió per la cuina i els productes locals es transmet més enllà del paladar! L’hotel Carlemany pertany al grup Costa Brava Verd Hotels, on podreu veure més detalls i ofertes de l’hotel.

• HOTEL PENINSULAR. Un hotel de 3 estrelles, modern, molt cèntric i amb les comoditats essencials per uns dies a Girona. El millor, la seva ubicació: davant del Pont de Pedra. Les habitacions són àmplies, estan reformades, i el bufet esmorzar és bastant complet.

• HOTEL CONDAL. Un hotel econòmic i bàsic, ideal per als que volen ajustar el pressupost però no reunciar a la neteja i confort. Aquest hotel d’una estrella no té grans pretensions però en els seus llits es dorm bé, el personal és amable i els preus, ben ajustats.