Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Un congost és un pas estret entre muntanyes. Habitualment hi passen rius i ofereixen vistes tan espectaculars com aquesta, al Congost de Mont Rebei.

Possiblement amb aquesta foto ja us hagueu decidit a fer l’excursió al Congost de Mont Rebei un dia d’aquests. Objectiu complert! El meu post podria acabar-se aquí però deixeu-me que us n’expliqui una mica més, que us ensenyi alguna fotografia preciosa i que us ajudi a resoldre dubtes sobre la dificultat, perill o seguretat d’aquesta excursió – possiblement les necessitareu per convèncer a la vostra parella o amics que aquesta excursió és senzilla i que val la pena tot i el vertigen que pugui causar veure aquestes imatges.

COM ARRIBAR AL CONGOST DE MONT REBEI

Es troba a la Serra del Montsec, just a la frontera entre Catalunya i Aragó. De fet, el riu és la línia divisòria entre les dues comunitats. Es pot accedir pel nord (Pont de Montanyana) o pel sud (Àger), però molta atenció perquè la distància no és la mateixa des d’un punt o l’altre: des d’Àger cal recórrer un tram de GR molt llarg (passa per l’interior) per la qual cosa l’excursió pot ser d’1 o 2 dies. Si volem fer una petita excursió de mig dia i no estem acostumats a caminar gaire, el millor és començar-la des de l’accés del Pantà de Canelles (prop de Pont de Montanyana). Hi ha indicacions per arribar fins al pàrquing on comença l’excursió al Congost (senyalitzat amb la fletxa groga sobre el mapa que teniu a continuació).

A l’esplanada del pàrquing hi ha una caseta amb mapes i informació orientativa de la zona, tot i que tot el recorregut està ben senyalitzat i no gens complicat de seguir. L’excursió que avui us proposo va des de la fletxa groga fins al tram més estret del Congost, d’anada i tornada. Fàcil de fer en 3 hores (ritme pausat i parant per fer fotos).

EL RECORREGUT

El camí que surt des del pàrquing és una pista de muntanya que porta fins al congost en aproximadament 45 minuts o una hora. Hi ha dues opcions per arribar al congost, ambdues senyalitzades, i que porten al mateix punt: una puja i baixa un petit turó i l’altra la voreja per baix, oferint un camí més pla però també més llarg.

Tots dos camins porten a un pont penjant que haurem de creuar. Aquesta és una primera prova per als que pateixen vertigen. No obstant això, el pont és molt segur, robust i amb prou feines es mou. Al final tot plegat és qüestió de mirar cap endavant sense mirar avall!

Després de creuar el pont, ens anirem acostant al congost i les muntanyes es van estrenyent. Hi ha un moment en què podem triar recórrer el Congost per dalt o per baix vora el riu. Aquesta última opció només és possible quan el riu és baix i resulta més perillosa ja que poden caure pedres. Per això, es recomana portar casc si es vol visitar el Congost pel camí de baix. Nosaltres vam triar l’opció senzilla i més habitual: el camí de dalt.

Després de caminar uns minuts més, ja apareix la corda de seguretat que ens indica que comencem a entrar a la zona del Congost de Mont Rebei. El tram “real” del congost es fa en tan sols 15 minuts (15 d’anada i uns altres 15 de tornada) però donada l’espectacularitat del paisatge nosaltres vam trigar 1 hora en fer-lo ja que vam parar pràcticament a cada pas per fer fotos. Era realment al·lucinant!

Sabreu quan heu de tornar perquè veureu que el congost torna a obrir-se i perd espectacularitat. A més a més, trobareu l’accés a una cova amagada una mica més amunt, a la qual s’hi arriba escalant en una mena de via ferrada (hi ha cadenes i ferros per agafar-se i poder pujar). Si sou bons caminadors i aventurers, pugeu a la cova. No hi ha res especial però fa que l’excursió sigui una mica més emocionant. El tram per pujar és ple de roques i no és senzill així que, si no ho veieu clar, deixeu-ho córrer; tampoc us perdeu res especial. Per a mi, personalment, va ser el tram més difícil de tota l’excursió.

Quan estigueu saturats de tant de congost, inicieu el camí de tornada. Aquesta vegada ja no serà tan espectacular així que segur que el fareu molt més ràpid. El camí de tornada és molt fàcil, només heu de desfer-lo: sortireu del Congost, creuareu el pont i caminareu fins al pàrquing.

DIFICULTAT DEL CONGOST DE MONT REBEI

He de reconèixer que jo sóc de les que vaig tenir por en veure les imatges del Congost quan els meus amics em van dir que hi aniríem. Un cop fet, us animo a tots a visitar Mont Rebei. No és tan perillós com pugui semblar, tampoc fa vertigen i és una excursió molt senzilla. Aquí van alguns consells i resolució de dubtes que pogueu tenir:

• No fa sensació de vertigen ni de claustrofòbia. Penseu que durant una hora anem endinsant-nos al congost de forma progressiva, així que el nostre cos es va familiaritzant amb que el fet que camí sigui cada vegada més estret i enganxat a la muntanya.
• Durant el tram del congost hi ha una corda a la paret de la muntanya per agafar-se i tenir més sensació de seguretat.
• No hi ha cap corda a l’altra banda del camí que s’aboca al buit. Òbviament cal anar amb compte de no caure, però es pot caminar tranquil·lament sense passar por. Si viatges amb mascotes o nens, procura tenir-los controlats en tot moment.
• El sender és estret però hi passen dues persones tranquil·lament.
• Hi ha bancs per admirar les vistes en molts punts del Congost. Reaprofiteu per descansar, fer fotos i gaudir del paisatge.
• En alguns punts pot bufar molt de vent. Atents!
• Tot i que és una excursió senzilla, tingueu en compte que: cal caminar unes 3 hores (anada i tornada), cal anar ben calçats i preparats com a qualsevol altra excursió de muntanya.

ON DORMIR PROP DEL CONGOST DE MONT REBEI

Si teniu pensat passar la nit prop del Congost de Mont Rebei, tingueu en compte que hi ha pocs allotjaments disponibles per a grups per aquesta zona. Una bona opció (i econòmica) és allotjar a l’Aragó. Nosaltres vam trobar una casa rural a Graus (mitja hora en cotxe des del Congost) que ens va sortir per 360 euros la casa sencera per a 2 nits (12 persones). Es diu Casa Alfonso i està dins mateix del poble de Graus. Disposa de 3 cases grans independents per a grups i estan molt ben equipades. Vam estar de fàbula i, sens dubte, la recomanem com a allotjament d’aquella zona.

L’endemà vam voler aprofitar per conèixer la zona aragonesa però no vam tenir gaire sort. La zona de Graus està més pensada per a escaladors (i esquiadors) que per excursionistes. En qualsevol cas, si us interessa, podeu fer una ullada a les recomanacions de Casa Alfonso per visitar l’entorn de Graus. Atenció perquè les pintures rupestres de Olvena actualment (febrer 2013) no es poden visitar. Ens vam quedar amb les ganes de veure-les! Quan vam arribar al lloc per iniciar el camí de les pintures rupestres, va resultar que no hi havia “camí”: estava fet un desastre i era realment perillós passar per allà. És una llàstima que la Comunitat d’Aragó no tingui més cura el seu patrimoni natural.

Relativament a prop de Graus (45km) queda el preciós poble d’Ainsa i el Parc Natural d’Ordesa i el Mont Perdut, del qual vaig parlar l’any passat. Tota aquesta zona és també preciosa si teniu temps de visitar-la.