Aquesta entrada també està disponible en: Spanish
A casa sempre hem estat molt fans de fer rutes amb cotxe; i aquest és un viatge de molt de cotxe i paisatge. Un viatge sense presses, amb molt de temps per assaborir un plat o unes vistes, i amb calendaris oberts per poder improvisar. Sens dubte, un viatge que cal fer una vegada a la vida
Tot i que és una zona molt turística, encara hi ha pobles preciosos i racons pels quals val la pena passar la tarda, sense fer res, veient la vida passar i menjant un gelat.
Disclaimer: no prepareu massa el vostre viatge, deixeu lloc a la improvisació. Apunteu aquests noms al mapa i intenteu improvisar la resta. És un gran país per descobrir (amb el mapa a la mà, això sí).
Arezzo
Arezzo és per a mi una “petita Siena”; més local i menys concorreguda. Vam ser-hi un vespre per passejar i anar sopar, i vam sortir-ne encantats. La primera sorpresa: saber que a Arezzo es va filmar una gran pel·lícula: La Vida és Bella.. Al llarg de tota la ciutat trobareu cartells que expliquen el rodatge i expliquen curiositats de les localitzacions. La segona: coincidir amb les Festes d’Arezzo i poder veure els entrenaments de les Justes de cavallers (18-20 juny). Veure la ciutat preparar-se per la gran festa (dissabte a la nit) va ser realment inspirador: banderes de colors a cada barri, street art, habitants que vestien amb el mocador del color del seu equip i la plaça central vestida amb escuts de colors per a la ocasió.
Si sopeu a Arezzo, no us perdeu la pizzeria-ristorante “Mi va di più” (Via Garibaldi, 36 – Piazza San Agostino), recomanat per una gent d’Arezzo que vam trobar pel carrer. Segons el meu germà, “la millor pizza que va menjar en aquest viatge”. I per a mi, els millors gnocchi en molt de temps. Si busqueu allotjament, feu un cop d’ull als més de cent hotels en Arezzo.
Cortona
Cortona és una ciutat etrusca, construïda (com gairebé tot a la Toscana) a dalt d’un turó, i envoltada per una muralla amb més de 3.000 anys d’antiguitat. Aquí abunden els turistes americans i les galeries d’art; però no és un lloc elitista, sinó un poble que sap treure partit del turisme. A Cortona i voltants és on es va rodar la pel·lícula Bajo el Sol de La Toscana (d’aquí que hi hagi tant turisme americà? Una cambrera fins i tot ens va dir de manera irònica que Cortona és una “colònia americana”).
Montepulciano
Per nominació (gairebé) unànime de tota la família, Montepulciano és el gran vencedor de la Toscana. Aquest preciós poble medieval, situat a la Vall d’Orcia, al sud-est de Siena, va ser una de les sorpreses més agradables del viatge. El que el diferencia de la resta de pobles és que aquí érem (gairebé. gairebé) els únics turistes (ull: això era finals de juny). La seva més que espectacular plaça a la part alta del turó va ser la cirereta a un pastís ple de coses cuquis, botigues artesanals, nens que jugaven a pilota als carrers, galeries de pintors contemporanis i carrers que pujaven girant al voltant del poble. Els carrers pugen, sí, però la plaça del poble val moltíssim la pena. Voldreu aturar el temps. Si busqueu allotjament, feu una ullada a aquest hotel amb encant, preciosíssim i molt “típic” anomenat Villa Notolla.
Pienza
Una visita per la vall d Orcia no està completa si no passeu per Pienza. Podeu fer el triangle magnífic Cortona – Montepulciano – Pienza i us asseguro que us encantarà. Pienza és el més petit d’aquests tres pobles però arribar-hi val la pena per poder veure paisatge de la Vall d’Orcia. Entre Montepulciano i Pienza trobareu les famoses turons de color groguenc-marronós de la Toscana. Des del propi poble hi ha una bona panoràmica a la vall que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, però no dubteu en aturar-vos pel camí si trobeu paisatges bonics. Una altra recomanació: de Montepulciano a Pienza passeu per les carreteres secundàries, entre camps i vinyes.
Regió del Chianti: Greve, Radda, Panzano…
El Chianti és una de les regions vinícoles de la Toscana, situada entre Florència i Siena. Ideal per recórrer-la en un dia (o dos) molt tranquil·lament, parant a cada poble, fent fotos, visitant les seves vinyes…. Els turons aquí són més pronunciats que al sud de la Toscana i hi ha bastantess corbes a la carretera. El paisatge també és diferent: molt verd, vinyes i boscos humits. No us perdeu Greve in Chianti (amb la seva preciosa plaça central), Panzano (i les seves vinyes), Radda i Castellina (especialment si us agrada el tema etrusc). El nostre intercanvi de casa estava en aquesta regió i vam poder recórrer les carreteres el Chianti diversos dies, parant fins i tot a dinar a trattories locals (a Dudda) i visitant cellers ecològics. El Chianti dóna per un post sencer! Llegiu més recomanacions del Chianti aquí.
Siena
No sé si Siena compte com a “poble” però ens va agradar tant que mereixia entrar en aquesta llista. Molts menys turistes que a Florència i carrers preciosos pels quals perdre’s. A Siena, obligatori veure la Plaça del Camp (on se celebra el Palio cada 2 de juliol i 16 d’agost) i el Duomo (si decidiu entrar-hi: 25 euros). Per menjar, ens van recomanar la trattoria Papei, darrere l’Ajuntament, a la plaça del Mercat. D’acord, no és el millor restaurant italià però la qualitat i preu no estan malament. Veure hotels a Siena.
Monteriggioni
Monteriggioni és petit però encantador. Pels que coneixeu la Costa Brava, és un “Peratallada a la Toscana”. Carrerons, flors i botigues on t’ho compraries tot: per exemple, un Barretto! Està a dalt d’un turó i la seva muralla és circular, cosa que el fa especialment curiós. Sortint de Monteriggioni, direcció Volterra, tindreu les vistes del poble. El 21-22 de juny a Moteriggioni se celebra el festival de la Viandanza, dedicat al “slow travel” i als fans de viatjar sense presses, amb bici o a peu.
San Gimignano
San Gimignano és un dels pobles més famosos de la Toscana. Segur que passareu per allà, surt a totes les guies. Les seves 14 torres el fan curiós, però els seus centenars de turistes passejant li treuen una part de l’encant. El que més ens va agradar de Sant Gimignano va ser coincidir amb les Ferie delle Messi (festes de la recol·lecta, 14-16 Juny), una festa medieval en la qual el poble es vesteix de l’Edat Mitjana i hi ha comparses de cavallers, ballarines, animals, etc. A San Giminiano no tindreu problemes per a l’allotjament; de fet, el més difícil serà escollir en quin quedar-vos! Des B & B amb vistes fins agriturismos amb encant, trobareu la vostra opció segur: veure hotels a San Giminiano.
Volterra
Volterra és un poble etrusc, situat sobre un turó (sí, la història es repeteix). Crec que si no fos perquè era ja l’últim poble que visitàvem, ens hagués encantat! Té molt d’ambient, restaurants, botigues i gelateries. Especialment recomanat el passeig al voltant de la muralla (accés lliure, gratuït) per veure el teatre romà i les vistes des del poble. Ah, i armeu-vos de valor per arribar-hi: les corbes són infinites!!
De camí entre Monteriggioni i Volterra vam descobrir un altre poble preciós: Colle di Val d’Elsa. Anàvem amb el temps just i no vam poder parar-nos-hi però tenia molt bona pinta.
Florència
Florència és bonica però part de l’encant se’n va anar amb la xafogor, el trànsit i la quantitat de turisme que hi havia. Com a gran ciutat, no hauria d’estar en aquesta llista de “pobles” amb encant… però deixeu-me només que us faci una recomanació: no us perdeu la Piazzalle de Michelangelo; fabuloses vistes a les teulades de Florència, especialment al capvespre, quan cau el sol. Haureu de pujar en autobús o en cotxe, ja que es troba en un turó. Per la resta, ja sabeu: paciència per visitar al costat de milers de turistes el Duomo, la Piazza della Signoria, el Palazzo Vechio, el Ponte Vecchio, la Santa Croce, els jardins del Palazzo Pitti, els Uffizzi i la galeria de l’Acadèmia on trobareu el David de Michelangelo. De tot això, nosaltres vam visitar ben poc i vam acabar pagant 30 euros per 6 cafès i dos gelats. La meva recomanació és que us allotgeu a l’interior de la Toscana, però si us ve de gust visitar a fons Florència, potser sigui bona idea allotjar-se una o dues nits a la ciutat -> Veure hotels a Florència.
Aquests van ser els nostres pobles preferits de la Toscana. Segur que n’hi ha més i fins i tot menys coneguts. Ho haurem de deixar per a un altre viatge. També vam haver de deixar aparcades Lucca i Pisa, ja que ens quedaven lluny de la nostra casa d’intercanvi i perquè preferíem fer pobles més petits. Si passeu pel nord potser us pot interessarà saber que Pinotxo “va néixer” a La Toscana. L’autor va néixer a Collodi (prop de Lucca) i hi ha un parc dedicat al famós ninot de fusta.
Recomanacions finals
- A molts pobles haureu de deixar el cotxe als pàrquings (a baix) i pujar a peu. Si teniu dificultat per pujar turons o aneu amb gent gran / nens petits, en molts dels pobles (ex: Cortona i Volterra) podreu pujar fins a dalt, “descarregar” a la família i baixar de nou per deixar el cotxe al parking.
- A la primavera-estiu hi ha moltes festes i festivals, fins i tot als pobles petits. Feu una ullada a les agendes per internet o pregunteu a les oficines de turisme de cada poble.
- Igual de necessari és que poseu un barret a la maleta com una jaqueteta o quelcom per tapar-vos del vent.
- Si aneu en cotxe a Florència, aparqueu als pàrquings públics subterranis (estan indicats a la ciutat), si no voleu que us posin una multa. Tot i que l’hora surt cara, si aneu un grup us sortirà bé de preu (vam pagar 18 € per estar 6 hores a Florència; el tren ens hauria costat 10 euros per persona = 60 €). Això sí, armeu-vos de paciència perquè el trànsit és horrorós! (no piten ni condueixen malament però hi ha molts embussos). Dos pàrquings que queden a prop del centre històric de Florència: Mercato Centrale (poques places) i Estació Central.
- Si a Florència teniu pensat anar als Uffizi i a l’Acadèmia, una bona idea és comprar els tiquets per avançat (encara que si hi aneu al migdia, sobre les 13h tampoc sol haver-hi massa gent). Recordeu que els museus tanquen el dilluns (i potser per això es nota que hi ha menys gent passejant per la ciutat).
