Aquesta entrada també està disponible en: Spanish
Dels millors pobles de la Toscana (segons la nostra humil opinió) ja vaig parlar fa un parell de dies (pots llegir-ho aquí). Avui toca centrar-nos en la regió Chiantigiana.
Potser perquè el nostre intercanvi de casa es trobava en aquesta zona o potser perquè som molt fans del paisatge verd, vam quedar absolutament enamorats del Chianti. Ens va agradar fins i tot més que la zona de Volterra i San Gimignano. Encara que segurament també va ajudar el fet que sigui una regió sense massa turistes ni presses. La vida és dolça i senzilla al Chianti, tan dolça com els Cantuccini (els “carquinyolis” italians).
Fer una ruta en cotxe pels pobles del Chianti és més que recomanable. Tot i que més que visitar els pobles, l’ideal és que recoórer el seu paisatge. En un dia (o dos, si voleu) en tindreu suficient. Veureu vinyes i descobrireu pobles petits amb personalitat. El paisatge del Chianti és molt diferent al de la Toscana “clàssica” de la Vall d’Orcia.
Greve in Chianti
Greve és potser el poble més gran i bonic de la zona del Chianti. No us el perdeu. Tot el que té és una plaça central enorme, amb una arcada preciosa i balcons amb flors. La gent de Greve ha sabut vestir bé el seu poble i mantenir-lo maco. La plaça és plena de botiguetes locals d’artesans — una mica turístiques això sí però allunyades de les grans masses de Florència.
Panzano
Panzano està a només 5 km de Greve. És més petit però realment encantador. El poble puja sobre un turó i al cim hi ha una bonica església i un exquisit restaurant amb un pati interior fantàstic per dinar-hi: Il Vinaio, es diu (Via S. Maria, 22). Mengeu allà i assaborireu la dolce vita! El menjar està boníssim (des de l’amanida caprese fins a la pasta), i entra encara millor amb les vistes a la vall i l’ombra de la seva gran parra. Amb una mica de sort, us atendrà el cambrer que ens va atendre a nosaltres (era Mexicà i coneixia bé Barcelona, però no recordo el seu nom). Si és així, doneu-li records de part nostra!
Cellers Vallone di Cecione
Si us ve de gust conèixer algun dels cellers del Chianti, una excel·lent idea és apropar-se a les vinyes Vallone di Cecione, que estan a només 5 minuts de Panzano amb cotxe per un carrer sense asfaltar. Vam anar-hi per recomanació del cambrer del Vinaio i la visita als cellers ens va encantar.
Vallone di Cecione està regentat per una família toscana que havia treballat durant molts anys com a masovers. Ara, com a propietaris, s’encarreguen d’elaborar un vi summament ecològic i de transmetre la passió pel vi a la gent que vol conèixer la seva terra. Són unes bodegues petites, molt familiars, amb molta tradició i típicament italianes (a diferència d’altres de la zona, que ja han estat comprades per americans i una altra nacionalitats estrangeres).
Vam anar a Vallone di Cecione sense reservar (“no cal, sempre són allà treballant”, ens van dir el cambrer del Vinaio). Va sortir la mamma a rebre’ns i vam preguntar pel Francesco. Com si fos el guió d’una pel·lícula italiana, ella va cridar cap a les vinyes “Franceeeeescoooo!” i als pocs minuts va aparèixer ell per donar-nos la benvinguda als seus cellers. Vam quedar encantats amb l’explicació, el tast de vins informal i la visita amb la mamma als seus petits cellers.
Castellina in Chianti
Castellina és una ciutat etrusca amb molta història. Si us agrada l’art històric aquí trobareu diversos palaus i un museu arqueològic del Chianti.
Radda in Chianti
Radda és un altre dels pobles grans del Chianti. Altun agradable passeig d’una estona pel seu poble i altre cop a la carretera. Si, com nosaltres, mengeu-hi algun dia, us recomano el Bar Dante (Piazza Dante Alighieri, 1). Bon preu i menjar.
La Botteghina – Dudda
A Dudda vam anar-hi per recomanació dels nostres partners de l’intercanvi de cases que vam fer a La Toscana. EN Massimo va insistir que hi anéssim un dia a menjar per provar una autèntica trattoria toscana; i vam esperar a l’últim dia. Les expectactives eren altes però van quedar fins i tot superades. S’hi menja de fàbula! Ja se sap que els locals saben sempre els millors racons. Així doncs, si esteu per la zona i busqueu un lloc per menjar, apropeu-vos al minúscul poble de Dudda (són dos carrers) i al peu de la carretera trobareu la Botteghina (que forma part d’un B & B anomenat Casa al Chianti). És una trattoria molt coneguda a la zona així que millor que reserveu – quan vam ser-hi, un dissabte al migdia, estava a tope. Especialment recomanat: el taglio di manzo agli Aromi (carn, tipus carpaccio però més gruixut, amb aromes de plantes i patates al forn. Exquisit!).
Pizzeria Zia Emilia – Poggio alla Croce
Una altra recomanació gastronòmica dels nostres partners d’intercanvi va ser la de la Pizzeria Zia Emilia, a la població de Poggio alla Croce. Pizzes delicioses, extra fines i extra bones; la primera vegada que veiem que tallen l’embotit davant nostre i ho posen a la pizza, directament al forn de llenya. Poggio alla Croce és un lloc singular i amb personalitat. Un poble per a res turístic, super local i fins i tot secret. Queda penjat a la part alta d’una muntanya però té un ambient local fantàstic. Quan vam ser, estaven de festes locals
Recomenacions finals
Les carreteres del Chianti són estretes i donen moltes voltes, amb pujades i baixades. Sense presses; els italians tampoc van ràpid per aquestes carreteres. Fins i tot trobareu a més d’un que va caminant o en bici. Algun cop tindreu la sensació que us heu equivocat de ruta; probablement aneu bé, simplement que les carreteres són més secundàries del que semblen. Demaneu un mapa en alguna oficina de Turisme (per exemple a Greve in Chianti) i aneu seguint el camí que més us vingui de gust. A la carretera també veureu senyalitzada la ruta del vi del Chianti Classico que passa per alguns dels pobles esmentats. Si necessiteu reservar cotxe, podeu fer-ho online a través del web de rentalcars.