Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Ja fa dos estius, durant el nostre viatge pel nord d’Itàlia vam quedar positivament sorpresos per dues ciutats: Mantova, de la que ja us vaig parlar fa un temps, i Bergamo, a la qual m’agrada anomenar “la cosina cuqui de Milà”.

Amagades entre les grans Milano, Verona i Venezia, aquestes dues petites ciutats comparteixen el gust per les coses exquisites, els carrerons empedrats i per estar lluny de les grans masses turístiques. Les vam visitar per recomanació expressa de la família amb la qual intercanviàvem casa: un cop més, els consells de la gent local eren una molt agradable sorpresa.

La vella Bergamo és petita però coqueta. Està plena de botigues “cuquis” que són (evidentment) la devoció dels pocs turistes -però selectes- que passegem pels seus carrers: pastisseries, xocolateries, fleques com les d’abans, licoreries… Per als que coneixeu Catalunya, Bergamo em va recordar una mica a Camprodon: l’encant dels seus carrers i els seus paisatges de postal, sumat a botigues amb productes locals i aquesta barreja curiosa de gent autòctona i viatgers que busquen “alguna cosa més que el que ja coneixen”.

Bergamo està a mitja hora de Milà i és precisament la seva ciutat antagònica. Aquell dia calorós d’agost, vam fugir cames ajudeu-me de Milà: vam fugir de la multitud de gent, de la calor infernal de la terrassa del Duomo, de trobar les botigues tancades, de no aconseguir trobar un restaurant on hi estiguéssim a gust… Vam fugir agobiats i, de tornada al Lago di Garda, vam decidir parar a passejar i sopar a Bergamo. No podíem haver triat millor: Bergamo ens va salvar aquell dia! A Bergamo tot va a poc a poc, pausat. És el “dolce far niente” urbà. El seu centre històric és ben petit i hom té la sensació d’estar passejant per un poble. Aquella tarda d’agost, els nens jugaven al carrer, els vells reien a les terrasses dels bars i els turistes gaudíem d’un moment de silenci.

Com en tota ciutat italiana, a Bergamo també hi ha places amb “fontanas”: la piazza del Duomo, la piazza Vecchia… Un passeig d’una hora és suficient per descobrir la ciutat tranquil·lament. Malgrat la bellesa dels seus edificis històrics, Bergamo em va impressionar més pel seu ambient autèntic, calmat i molt refinat.

 

.

Consells per visitar Bergamo

· Si et quedes a sopar, la meva recomanació es el restaurante Il Sole (també un hotel). Quan entres en un lloc i veus que famílies senceres d’italians mengen allà saps que has triat bé. I això mateix ens va passar a “Il Sole”. És un restaurant gran i té una terrassa molt tentadora. I què dir de les pizzes? Delicioses! Us deixo una foto perquè aneu salivant. Una altra opció és picar una mica en aquest impressionant bar de “pizza al taglio” que trobareu al carrer principal.

· L’aeroport de Milan-Orio Al Serio és a només 5 km de Bergamo. Des d’allà hi ha un autobús que t’apropa a la ciutat.

· Si viatges a l’estiu, intenta evitar les hores de màxima calor. Crec que part de l’èxit de la nostra excursió a Bergamo va ser haver-hi anat al vespre. Tota la ciutat està feta de pedra i llambordes de manera que, com a Milà, al migdia deu fer una calor espantosa. Aprofita les tardes llargues d’estiu per recórrer Itàlia a la temperatura ideal!

· La ciutat es divideix en dues: la ciutat alta i la ciutat baixa. La ciutat alta és la part antiga i està emmurallada (a l’estil Labastida, a la Rioja Alabesa), sobre un turó. Si vas en cotxe, pots provar d’aparcar a dalt, al costat de les muralles. Hi ha poc espai d’aparcament, però si hi vas al vespre, com nosaltres, pot ser que tinguis sort! Sinó, podràs aparcar baix, a la ciutat baixa, i agafar des d’allà el funicular fins a dalt. A nosaltres no ens va caldre agafar el funicular però segons sembla té unes vistes espectaculars!

· Si viatges a l’hivern tingues en compte que és probable que nevi. Bergamo és una ciutat de temperatures extremes: 35 º C a l’estiu i -5 º C a l’hivern.

· Prova el dolç típic de Bergamo: el “Polenta e Ösei”. Malgrat el seu nom estrany, aquest dolç típic està boníssim. Es tracta d’una pastisset de bisquit amb una crema d’avellana, licor de marrasquino i pasta d’ametlles, i amb ocellets de xocolata com a decoració a la part superior. El veuràs a totes les pastisseries!