Els pobles amb més encant del Baix Empordà

Esta entrada también está disponible en castellano

Alguns diuen que l’Empordà és com La Toscana. I potser tinguin raó… Tot i que a l’Empordà tenim una cosa que no es troba enlloc més, ni tan sols a La Toscana: les cales de la Costa Brava! 😉

Més enllà dels pobles més coneguts de la Costa Brava (Pals, Begur, Tamariu, Calella, Palamós…), hi ha altres pobles d’interior, molt autèntics i allunyats dels turistes. Allà és on viu la gent local (tot l’any), i és on hi trobareu l’encant de la “Costa Brava Toscana”, sense presses ni aglomeracions i amb paisatges de postal. Avui us porto de ruta pels pobles menys coneguts del Baix Empordà, a l’interior de la Costa Brava central.

Situem-nos, abans de començar la ruta: som a la Costa Brava central, davant el Cap de Begur, Pals o Torroella de Montgrí. Al cor de la Costa Brava. Si anem cap a l’interior, trobarem la Bisbal de l’Empordà, la capital de comarca del Baix Empordà, i el nucli gran d’aquesta preciosa ruta que us proposo. Al seu voltant, petits pobles encantadors per una passejada (o dues) a qualsevol època de l’any. A l’estiu, el paisatge en aquesta zona és molt semblant al paisatge Toscà de la Vall d’Orcia: camps de blat, boles de palla, camps de color groguenc, petits pobles medievals que s’alcen sobre un petit turó… Som-hi!

La Bisbal d’Empordà

Com que és la capital del Baix Empordà, a La Bisbal hi ha molta vida durant tot l’any. Destaca per la seva ceràmica i els seus deliciosos pastissos.

L’encant i singularitat de la ceràmica de La Bisbal és que està feta amb terracota (s’extreu de les terreres de la zona) i algun fabricant encara la produeix totalment a mà, fent que cada peça sigui única i especial. Si us interessa l’origen de la ceràmica podeu visitar el Museu Terracotta. Trobareu botigues de ceràmica al llarg del carrer principal (c/ de l’Aigüeta) que creua la ciutat. La nostra recomanació per comprar ceràmica a la Bisbal: El Talleret Diaz-Costa (c/ de l’Aigüeta, 54-56).

Si sou fans de la pastisseria, us encantarà La Bisbal! Prendre un “Bisbalenc” és gairebé obligatori. Les millors pastisseries són:

Sans (Av de les Voltes, 4). La més coneguda per la seva situació cèntrica, a les voltes.
Font (al nucli antic, Plaça Llibertat, 5). Proveu el “Càntir”, una coca amb massapà, típica d’aquesta pastisseria.
Massot (Plaça Major, 11): proveu el “Rus”, un ‘Bisbalenc’ fet de mantega i pinyons que entra molt bé.

El nucli antic de la Bisbal està ple de comerços locals i de proximitat. I si us quedeu a dinar o a sopar, us recomanem La Cantonada (bona relació qualitat-preu) i El Teatret. Si esteu per la zona durant el 15-18 d’agost, no us perdeu La Festa Major de la Bisbal (Barraques). Inclouen correfocs per a grans i menuts, Castellers, concerts i molts espectacles. Tota la info al web Bisbal.cat

Ceràmica de la Bisbal en El Talleret

Correfoc de la Bisbal. Dracs. Foto de Demi, Flcikr, CC

Orquestra dels Dracs de la Bisbal. Foto de Daniel opez, Flickr CC

Monells

Monells és un petit poble medieval, amb molt d’encant i amb una plaça central porticada preciosa. El poble està construït al voltant del seu antic castell (tot i que ja només en queden les muralles). Com a curiositat, Monells ha estat escollida pels productors de “Ocho Apellidos Catalanes” per rodar-hi algunes escenes. Deu ser que per a ells, Monells representa el típic poble català 😉

Monells

Foto de Jennifer Woodard Madera. Via Flickr CC.

Foto de Miquel Gonzalez Page. Via Flickr CC

Cruïlles

Juntament amb Monells i Sant Sadurní, Cruïlles forma el municipi català amb el nom més llarg (43 caràcters): “Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura”; tal qual. Si es donessin premis als municipis més bonics, segurament aquest també estaria en la llista del Top 10 per incloure dos dels poblets més bonics de la Costa Brava. Igual que Monells, Cruïlles és un poble medieval preciós, amb molt d’encant. Destaca el Monestir de Sant Miquel de Cruïlles.

Torre y Campanario de Cruïlles. Foto de Montse Poch, Flickr, CC

Sant Miquel de Cruïlles. Foto de Montse Poch, Flickr, CC

Vulpellac, Fonteta i Peratallada

Vulpellac també ha servit de “plató típic català” per a la pel·lícula “Ocho Apellidos Catalanes“ (i diuen que s’hi roda/rodarà Joc de Trons?). Com Monells, és un poble molt petit però amb molt d’encant, situat als afores de La Bisbal. Vulpellac es va construir dins d’una muralla i al voltant d’un castell gòtic-renaixentista que avui dia és de propietat privada i no es pot visitar. Però val la pena una passejada pel seu nucli antic, ben conservat i encara secret per a la majoria de turistes que visiten aquesta zona de la Costa Brava.

Vulpellac. Foto de Ilona Gogh, flickr, cc

Vulpellac. Foto de FNogues, flickr, cc

Recuit de Fonteta. Foto de Demi, flickr, CC

Peratallada

Vulpellac forma, juntament amb Fontenta i Peratallada, el municipi de Forallac. Fonteta i Peratallada, per la seva banda, també mereixen una visita. Peratallada és el més conegut dels tres i ja surt a totes les guies de la Costa Brava, de manera que també hi arriben més turistes, però tot i així resulta un poblet molt agradable per passejar, prendre alguna cosa i sortir a sopar. La nostra recomanació per sopar a Peratallada: El Papibou, un restaurant de tapes molt singular, amb plats petits de preus petits, perquè puguis provar diverses coses. El Papibou és també un hotel amb encant on podeu allotjar-vos si esteu de ruta (més info al final del post). Per visitar el poble de Peratallada, haureu de deixar el cotxe a la zona d’aparcament fora del recinte emmurallat i entrar caminant. Atenció amb els talons, que els carrers són empedrats!

Fonteta, per la seva banda, és més conegut pel seu famós recuit i perquè el filòsof Eduard Punset hi té una casa. (Podeu veure-la en el capítol d’El Convidat, amb Albert Om).

Madremanya

Tècnicament el poble de Madremanya no pertany a la comarca del Baix Empordà sinó a la del Gironès, però la veritat és que pel seu paisatge i entorn és més fàcil ubicar-la en aquesta mateixa ruta, al costat dels poblets veïns de l’Empordà. És un poble preciós i resulta una bona situació si també teniu pensat passar un dia la ciutat de Girona. Voleu menjar bé? Acosteu-vos a La Plaça, un hotel-restaurant en un entorn preciós, catalogat dins de la xarxa de Petits Grans Hotels de Catalunya, que recull els hotels amb més encant de Catalunya.

Madremanya. Foto de DPotera, flickr, CC

Madremanya. Foto de Jennifer Woodard Madera, flickr, cc

Empordà

Púbol i La Pera

De visita obligada si us agrada l’art i, sobretot, si sou fans de Dalí. A Púbol s’hi troba el Castell que Dalí va regalar a Gala. Juntament amb Figueres i Cadaqués, Púbol és la tercera punta del “triangle Dalinià” de Catalunya. El castell es pot visitar per lliure, sense necessitat de visita guiada. Podeu veure horaris i preus a la seva pàgina web.

Després de la visita al Castell de Púbol, podeu fer un tomb pel poble de La Pera, diminut i encantador. Si us entra gana, acosteu-vos al Bar l’Escola, just a la plaça major.

Castell de Púbol

Castell de Púbol. Foto de calafellvalo via Flickr CC

Palau-Sator

Després de passar per sota la imponent Torre de les Hores, descobrireu el poble medieval de Palau-Sator, que conserva tot el seu encant medieval, amb les muralles i el castell. Passegeu pels seus carrers i recorreu el poble fins a la plaça del castell, al bell mig de Palau-Sator.

Palau-Sator

Ullastret

Si sou fans de la història i l’arqueologia, sens dubte heu de passar un matí a Ullastret, on hi descobrireu un poblat iber, que a dia avui és el jaciment ibèric més gran trobat a Catalunya. Consuteu aquí els horaris de visita i informació pràctica. Ullastret és també conegut pel seu recuit, fent competència a Fonteta – caldrà provar-los tots dos per decidir quin és més bo, no?

Poblado Ibérico. Foto de Museu Arqueologia Catalunya, Josep Casanova. Flickr CC

Ruta en Bici pel Baix Empordà

Si sou fans del cicloturisme, aquesta ruta de pobles amb encant de l’Empordà podrieu fer-la tranquil·lament en bici en diversos dies. Hi ha tota una xarxa de carrils bici, allunyats de les grans vies de circulació i perfectament senyalitzats. Una cosa bona és que el terreny és pla, de manera que és fàcil i agradable de fer amb bicicleta. Aquí, l’slow-travel es practica de debò: sense presses, gaudint dels paisatges i del recorregut de poble en poble. A l’arribada, sempre tindreu bona gastronomia i llocs encantadors per descansar com a reis (com els que us recomano més avall). Al web oficial de turisme de l’Empordà trobareu més informació sobre els 250km de carrils bici; també recomanable acostar-se a una oficina de turisme per demanar mapes i informació actualitzada sobre les rutes.

On allotjar-se: hotels amb encant

El Baix Empordà està ple d’hotels amb encant i cases rurals. La seva situació a 15-20 minuts en cotxe de les platges de la Costa Brava, el seu bon clima i el seu fabulós paisatge, el fan un lloc ideal per a una escapada de cap de setmana o de diversos dies. Us deixo tres hotels amb encant recomanats per a una estada de relax, en família o en parella:

Can Bassa. Només visitant la web de Can Bassa ja t’enamores d’aquest petit hotel rural amb encant i ple de cuquisme. Està situat a Madremanya, a mig camí dels pobles del Baix Empordà i de Girona capital. Tot està cuidat al més mínim detall i és l’hotel ideal per a una escapada en família, ja que disposen de bicicletes, piscina, taula de ping-pong, futbolí i un jardí preciós. Teniu dues opcions: reservar una de les habitacions tipus suites o anar al vostre aire llogant una de les seves cinc cases independents per a 4-5 persones.

Can Bassa

El Cau del Papibou. Amb un 9,1 a Booking.com i un “certificat d’excel·lència” a TripAdvisor, us podeu imaginar el bon nivell d’aquest hotel. Té encant, és al centre de Peratallada i disposa d’un restaurant excel·lent. Es tracta d’un edifici del segle XII reformat.

Hotel-Restaurante Cau del Papibou

La Plaça. L’hotel La Plaça pot ser una bona opció si voleu allotjar-vos en un hotel amb encant o si voleu realitzar un casament cuqui a l’Empordà. També està situat al poble de Madremanya. És una antiga masia reformada del s. XV i conserva bona part de la seva arquitectura original (les pedres, les rajoles, les voltes de canó i la Bohèmia). Un lloc preciós en un entorn encantador!

La Plaça

Menció especial al meu germà Oriol i la meva cunyada Núria que viuen a la Bisbal i m’han ajudat enormement a realitzar aquest post. Ja se sap que les millors recomanacions vénen sempre de la gent local. Gràcies a ells doncs per obrir-nos les portes a la seva preciosa comarca, donar-nos bons consells per recórrer-la i ajudar-nos a realitzar aquesta ruta de pobles autèntics de l’Empordà. Aprofito aquestes línies per recomanar-vos una visita a la botiga FreeRide Neu & Running (c/ l’Aigüeta 138, la Bisbal), oberta pel meu germà Oriol, on hi trobareu el millor material de running, muntanya i esquí (també ven per internet! ;))

Excursions a la Garrotxa: Gorg del Molí del Murris i Gorg de la Plana

Esta entrada también está disponible en Castellano

Què us sembla la cascada de la foto? Espectacular? Seguiu llegint per descobrir com arribar-hi! 😉

Ja us aviso que aquestes dues excursions que us proposo són molt conegudes per la qual cosa difícilment sereu els únics que sigueu allà… Però tot i així, són dues excursions precioses, fàcils i aptes per a tota la família. Molt recomanables! Si esteu uns dies per la Garrotxa i ja heu visitat l’essencial d’Olot, la Zona Volcànica i la Vall d’en Bas, les gorgues de Les Planes poden ser un pla perfecte per a un mig dia.

El Gorg del Molí del Murris i el Gorg de la Plana es troben a Les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, a uns 15 minuts en cotxe des d’Olot (direcció Santa Coloma de Farners). Són famoses perquè són molt espectaculars (sobretot després d’uns dies de pluja) i perquè a l’estiu són un bon lloc on refrescar-se (l’aigua està gelada, això sí!).

S’hi arriba fàcilment en cotxe i després haureu de caminar uns 10-15 minuts. Però si us ve de gust caminar una mica més, també podreu fer l’excursió a peu des del centre de les Planes, per poder admirar més tranquil·lament el paisatge. N’hi ha que fins i tot fan l’excursió en bici, ja que el Bici-Carril Olot-Girona passa precisament per les Planes – us haureu de desviar del bici-carril un cop a la població, i seguir les indicacions cap al Molí del Murris o Cogolls.

Com arribar al Gorg del Molí del Murris

Si hi aneu en cotxe, arribareu a les Planes d’Hostoles i just a l’entrada del poble hi trobareu un desviament que diu “Cogolls 4 km”. Seguiu-lo. És una pista asfaltada en la que compartireu circulació amb vianants, ciclistes i altres cotxes, així que poc a poc! No us desvieu d’aquesta pista, passareu algunes masies rurals i després dels 4 km arribareu a una zona d’aparcament (a la dreta del voral). Possiblement veureu altres cotxes aparcats ja… Heu de deixar el cotxe allà i seguir caminant per la pista forestal que surt a continuació, cap avall. La baixada dura poc més de 3 minuts, creuareu el riu i seguireu cap a l’esquerra (està indicat, no patiu) per una pista que puja durant uns 5-7 minuts més. La pista és ampla i fàcil per a tota la família. És una excursió recomanada per anar-hi amb nens i gossos (si hi aneu amb gossos, sigueu respectuosos). Anireu seguint el riu (el veureu i sentireu) i aviat arribareu a les gorgues: troabreu un cartell informatiu i unes escales que baixen cap al riu. No té pèrdua 🙂

Gorg Molí del Murris

La nostra recomanació: emporteu-vos una bona coca de sucre o de llardons (si passeu per Olot, a Cropics les fan boníssimes) i gaudiu del paisatge asseguts a les roques del Molí del Murris. Genial!

Si decidiu anar al Molí del Murris caminant, podeu deixar el cotxe al poble i seguir la mateixa pista que he esmentat en direcció a Cogolls. Aproximadament són 45 minuts fins al Gorg Molí del Murris.

Com arribar al Gorg de la Plana

Gorg de la Plana, cascada nº 2

Heu de deixar el cotxe davant del cementiri de les Planes (just a l’entrada del poble), en una mitja rotonda que queda al costat de la carretera. Després, passeu la tanca que prohibeix la circulació i seguiu caminant pel passeig entre arbres. Passareu dos o tres masies antigues abandonades. El camí que heu de prendre el teniu just davant i passa entre els horts. Actualment (agost 2015) hi ha un cartell pintat que assenyala la direcció del Gorg de la Plana.

Camí entre horts per anar al Gorg de la Plana

Després de 5 minuts caminant entre els horts, entrareu al bosc i baixareu per unes escales. Ja heu arribat! Aquesta és la primera gorga, molt bonica però no pas la més espectacular… A l’estiu és normal veure gent banyant-s’hi. És com una enorme piscina natural, a l’ombra, amb tobogan d’aigua inclós!

Si creueu el petit pont de fusta, podreu seguir el camí fins a la segona gorga, a uns 7 minuts caminant. Pujareu per unes escales, després creuareu un altre pont i finalment caminareu per la llera del riu (sec i ple de pedres). Al final de la llera, us trobareu amb la segona gorga, molt més espectacular i bonica que la primera. Com van dir els meus pares, “és com si fóssim a l’escenari d’una pel·lícula d’en Tarzan!“.

Cruzar el puente

Seguir el cauce del río por las piedras

Gorg de la Plana, nº 2

Al Gorg de la Plana, diuen que hi ha una tercera gorga, seguint el camí. Nosaltres vam ser incapaços de trobar-la després de caminar 15 minuts riu amunt i seguint un camí que es complica força. Si algú la descobreix, que ens avisi!

Hi ha algunes excursions més a fer des de Les Planes d’Hostoles. Nosaltres encara no les hem fet totes, però per a qui s’animi, al web de Turisme de les Planes us donen tota la informació, mapes detallats i tot. A l’Oficina de Turisme del poble també us podran informar de com arribar a cada lloc.

Un hotel amb encant i modernista a Les Planes, Garrotxa

Als voltants de les Planes hi ha diverses masies rurals, totes elles envoltades d’un paisatge preciós i verd. La nostra recomanació és l’Hotel-Monument Can Garay, un hotel amb encant, modernista i amb bon servei. Tota la seva decoració és espectacularment bonica, cuidada i us transportarà a inicis del segle XX. L’any 2007 va ser declarat Hotel-Monument, d’aquí el seu nom complet.

El Bici-Carril Olot-Girona (“Vía Verda del Carrilet”) passa molt a prop de l’hotel, per la qual cosa resulta un hotel molt pràctic si penseu fer una ruta bici durant la vostra escapada – a més a més disposen d’un espai per guardar les bicicletes durant la nit. A l’hotel també lloguen bicicletes de muntanya, si les necessitessiu. Si preferiu deixar la bici aparacada, feu un passeig pel seu immens jardí i descobrireu una sorpresa en forma de llit elàstic 😉

10 coses a fer a Olot i la Garrotxa

Uns dies a Olot es resumeixen en dues paraules: natura i gastronomia. És el lloc perfecte per als amants del senderisme, el cicloturisme i el bon menjar – sobretot, per als carnívors!

Després de molts estius de la meva infantesa i sis mesos vivint aquí de forma voluntària i convençuda, ja era hora que us presenti el lloc en el què visc. I, per què no, que us doni 10 raons per venir a descobrir la Garrotxa, una zona natural de Catalunya.

Si voleu descobrir la Garrotxa amb nens, us recomano que feu un cop d’ull també al meu altre blog on parlo exclusivament de les millors activitats per fer amb nens a la Garrotxa.

La veritat és que n’hi ha moltes més, però a continuació he seleccionat les meves deu preferides:

Anar en bici per la via verda del Carrilet

Paisatges de la Pinya, Carrlet d’Olot. Foto de Levilo-Leandre via Flickr.

L’antiga ruta del tren d’Olot s’ha convertit en una via verda apta com a carril bici. És una via d’escapament genial, allunyada del trànsit, molt freqüentada per caminadors, ciclistes, runners i passejadors de gossos (sobretot a l’estiu, és un dels llocs més frescos d’Olot). La natura abunda i el recorregut sortint d’Olot és pla i fàcil, apte per a tota la família. Llegiu-ne més sobre aquesta ruta en bici.

La via verda va molt més enllà, fins a Girona (sortint d’Olot, fa baixada – Veure Recorregut). Però no us espanteu, no cal fer els 57km fins a Girona per gaudir de la ruta del Carrilet. Si aneu d’Olot a les Preses o a Sant Esteve d’en Bas ja podreu gaudir del preciós paisatge de la Vall d’en Bas. Anada i tornada, d’Olot a les Preses, són uns 7,5km. Molta gent els fa caminant (1,30h aprox).

Podeu llogar bicis normals i elèctriques al Centre Logístic de Bicicletes (Avinguda de l’Estació, 3). Veure preus . També disposen d’accesorios com cadiretes per a bebés i ofereixen trasllats.

Menjar bé a la Deu i La Moixina

Patates d’Olot. Foto de http://deplatenplat.gastronomicament.cat

La Deu i la Moixina són dos dels restaurants mítics d’Olot. Pel seu entorn natural preciós són el típic lloc de la “BBC” (Bodes, Batejos i Comunions) però la veritat és que també tenen menús de dia que estan molt bé (La Deu, menú per 13,50 € i la Moixina, per 10,50€). I l’entorn en el qual estan mereix una passejada! Tant La Deu com La Moixina pertanyen al grup “Cuina Volcànica“ que aposta per oferir una gastronomia típica de La Garrotxa, amb productes de proximitat i receptes de sempre.

La Carretera del Triai passa per davant de tots dos restaurants. Es tracta d’una carretera estreta, apta per a la circulació però en la qual la majoria de gent va a peu. Resulta molt agradable fer una volta pel Triai, i és un lloc freqüentat per la gent local. Tranquil·litat, calma i vistes és el que us hi trobareu.

A La Deu no oblideu provar les Patates Farcides o Patates d’Olot (les de la foto), típiques de la zona: dues patates molt fines que envolten carn picada. Delicioses! També les fan per emportar.

Passar un dia a pàges a la Granja Mas la Coromina

Si voleu passar un dia a pagès, envoltats de vaques, gallines, tractors i altres animals de granja, apropeu-vos a la granja Mas la Coromina, a Joanetes (Vall d’en Bas, a 10 min d’Olot). Els seus amos, l’Isabel i l’Albert, fan visites guiades molt familiars i agradables per conèixer una mica més de prop com és la vida al camp.

Són visites en grups reduïts en les que podreu veure de prop els animals, acariciar algun conill, donar de menjar a les vaques i entendre com és el procés de la llet. Mas La Coromina se centra precisament en la producció de la llet i pertany a les granges ATO. Tenen actualment 400 vaques.

La visita costa 5 € i al final podreu degustar formatges i iogurts d’elaboració pròpia (boníssims! 🙂 ). A més, els nens podran jugar en un mural gegant amb imants per posar en pràctica tot allò après durant la visita. Podeu reservar la visita a la seva pàgina web MasLaCoromina.cat

Passejar per les Fonts de Sant Roc i el Parc Tossols-Basil

Fonts de Sant Roc. Foto de magrama.gob.es

Aquest és un dels meus llocs preferits d’Olot, potser perquè hi anava sempre de petita. Les Fonts de Sant Roc poden ser un bon inici per a la ruta del bicicarril, ja que estan molt a prop de l’antiga estació. Però si avui preferiu deixar la bici aparcada, apropeu-vos a les fonts per passejar i gaudir de la calma. D’un costat del pont de Sant Roc, arribareu a les fonts i a la resclosa. I si entreu per l’altre costat del pont, anireu en direcció al parc de Tossols-Basil, un recorregut fàcil i amable, enmig de la natura, sempre seguint el riu Fluvià.

Visitar el Parc de Pedra Tosca

Parc Pedra Tosca. Foto de James Kirk via Flickr

Enmig del bicicarril, entre Olot i les Preses, trobareu el Parc de Pedra Tosca, un parc volcànic que podreu recórrer en visita lliure o guiada, per conèixer l’entorn natural volcànic de la zona. Es tracta d’un laberint de camins, corriols i cabanes que ofereixen un passeig ben distès. Podeu arribar-hi amb cotxe; el parc està ben senyalitzat a la carretera entre Olot i les Preses. Un lloc ben curiós!

Passejar per un volcà

Volcà Croscat

Als voltants d’Olot hi ha una quarantena de volcans i més de vint colades de lava basàltiques. No hi ha excusa per no visitar-ne algun! Els més coneguts són:

Volcà Montsacopa: al centre d’Olot, és un dels volcans que es poden veure des de la ciutat. El diferenciareu d’altres perquè el Montsacopa té una església a la part alta del volcà (església de Sant Francesc). Podeu pujar-hi caminant per un camí d’escales o bé per un altre camí més empinat que és més aviat una rampa.
Volcà Santa Maragarita: a primera vista podria ser una muntanya qualsevol, però a l’arribar a dalt de tot (atenció, que puja bastant) us adonareu de l’impressionant cràter del volcà. Un cràter verd, ideal per a un picnic o un descans.
Volcà Croscat: el volcà preferit per a molts pel seu impressionant tall que permet veure les capes del volcà. Durant 25 anys es va destinar a l’explotació de gredes, per això existeix aquest tall enorme.

Admirar les vistes des de Xenacs

Mirador de Xenacs un día d’abril

La muntanya de Xenacs és una àrea recreativa natural plena de senders per a excursionistes i ideal per descobrir la natura en família. Es pot pujar amb cotxe fins a dalt (encara que n’hi ha uns quants que hi pugen en bici o caminant) i hi ha bar-restaurant i zona de pícnic amb barbacoa. El millor de tot són les vistes des del mirador de Xenacs -cap a Olot i la Vall d’en Bas.

Des de dalt, surten algunes rutes a peu per anar visitant diferents zones de la muntanya (la nostra recomanació: fer la ruta del Puig Rodó, que també té fabuloses vistes cap a l’altre costat de la vall).

Saludar les oques del Parc Nou

Parc Nou

Si el que voleu és un pla tranquil, sense necessitat d’agafar el cotxe, el Parc Nou pot ser una gran idea. No és el Central Park de Nova York, però gairebé 😉 El parc està enmig de la ciutat però per la gran alçada dels arbres i l’extensa natura que l’envolta queda totalment aïllat del trànsit. Un lloc perfecte per a un pícnic, un partit de futbol o per prendre el sol. A l’estiu, solen haver-hi activitats i concerts programats per les tardes. I durant tot l’any podreu conèixer les sorolloses però simpàtiques veïnes del parc: les oques. Al Parc Nou també hi ha una cafeteria i el Museu de Volcans.

Descobrir les ermites de Sant Miquel del Corb i Sant Martí

Sant Martí

Sant Miquel

Entre Olot i les Preses hi ha un recorregut preciós i poc conegut que us portarà a dues ermites entranyables: Sant Miquel del Corb i Sant Martí (1h aprox). El camí puja molt poc i és senzill. Bona part del camí és a l’ombra i resulta una passejada agradable per desconnectar. Cal anar-hi amb cotxe, trobareu el desviament senyalitzat “Sant Miquel del Corb” a la carretera entre Olot i les Preses. Haureu de deixar el cotxe uns 3km més enllà, quan comença la Zona Volcànica de la Garrotxa i arribar-hi a peu.

Visitar els pobles de la Vall d’en Bas

Hostalets de Bas. Foto de Maria Rosa Ferré via Flickr

No us perdeu Sant Privat, els Hostalets d’en Bas o El Mallol. Podeu fer la carretera de la Parcel·lària (antiga carretera que unia els pobles, ara és carretera secundària freqüentada per ciclistes, caminadors i veïns). Els pobles en si són molt petits i es visiten en qüestió de minuts, però el conjunt del paisatge resulta encantador. Si esteu per allà a l’agost, podreu gaudir de les festes de cada poble (pràcticament n’hi ha una cada cap de setmana).

Banyar-se en unes gorgues

Molí del Murris

A la zona de Sant Privat i les Planes d’Hostoles hi ha un parell de gorgues i petites cascades. Passat el poble de Sant Privat, seguint per la carretera, arribareu a unes d’elles; ben conegudes, de fàcil accés en cotxe i amb zona de picnic i barbacoa.

Més enllà, a les Planes d’Hostoles, en trobareu dues més: el Gorg de la Plana i el Molí del Murris. Les dues accessibles caminant des les Planes (i ben senyalitzades), tot i que al Molí hi podeu arribar en cotxe fins l’aparcament situat a cinc minuts del gorg. Les dues gorgues es troben molt fàcilment després de caminar 10 minuts per camins naturals fàcils. Són un veritable espectacle natural!

Com a bonus extra, passegeu per Santa Pau i Besalú (pobles medievals preciosos, i MOLT turístics) i descobriu la Fageda d’en Jordà (sobretot a la tardor!).

La millor forma d’arribar a Olot és en cotxe (si veniu des de Barcelona, preneu la C17 cap a Vic-Torelló i creueu els Túnels de Bracons; 1:30h de viatge). També podeu arribar-hi amb autobús (TEISA, amb diverses sortides al dia) però un cop aquí us caldrà cotxe per moure-us. El tren només arriba fins a Torelló.

Si veniu a Olot o la Garrotxa en família, feu un cop d’ull a aquest article: Garrotxa amb nens què fer.

Per descobrir propostes d’oci i cultura, els millors bars i restaurants, botigues, etc, feu un cop d’ull al web Descobreix Olot.

Hotels a Olot:

Disclaimer: Com que sempre he tingut casa a Olot, no m’he allotjat mai en cap hotel a Olot. No obstant, tinc bones referències dels que us recomano a continuació, per tal que pogueu planificar millor la vostra escapada a Olot.

APARTAMENTS ENTRE VOLCANS. Apartaments turístics molt cèntrics, moderns, còmodes, amplis i nets. Podreu anar al barri antic i plaça Major en 10 minuts. Els apartaments tenen de tot i estan de fàbula per passar uns dies a Olot i la Garrotxa. El seu propietari, en Jesús, cuida molt tots els detalls. Tenen un 9,5 de nota mitjana a Booking per què ho fan super bé! 🙂 Super recomanables!

HOTEL LA PERLA. La Perla és un restaurant molt conegut a Olot i també un hotel. Bona reputació, modern i net. Accepten mascotes! Està situat a l’entrada de la ciutat, prop del Parc Nou. És un hotel de tota la vida i un referente a Olot, per la seva bona reputació i tracte familiar. Tenen habitacions dobles, apartaments i habitacions familiars, per la qual cosa resulta un hotel pràctic per anar-hi en família. Podeu consultar més detalls de l’hotel i ofertes disponibles a Costa Brava Verd Hotels.

10 recomanacions per visitar Viena en 1 dia

Viena va ser, per a mi, una de les millors parades del nostre creuer Politours pel Danubi. Aquest era el segon cop que trepitjava la capital d’Àustria (ara, a l’estiu) i la ciutat em va semblar espectacular i preciosa. Aquí van 10 recomanacions per visitar Viena en 1 dia.

9:00h Sacher Hotel : un cafetó

L’hotel Sacher és de visita obligada, tant si és per comprar un pastís com a souvenir (els venen també en porcions individuals), com si és per seure una estona al seu cafè i provar la recepta original de la família Sacher. El preu dels pastissos i especialitats dels cafès és elevat, evidentment, però forma part del planning del turista a Viena. El cafè té wifi obert. Adreça: Philharmonikerstraße, 4. Pàgina web del Cafè Sacher

Auténtica Tarta Sacher

9:45h Recórrer el nucli històric

Per fer-vos una bona idea del nucli antic de Viena, el millor és recórre’l caminant. Podeu baixar a la parada de metro de Karlplatz, on trobareu l’Òpera, i des d’allà pujar caminant per la Kärntner Straße (carrer de Kärntner) fins a Stephanplatz, la plaça central on hi ha la catedral. D’allà, aneu cap a la Ringstrasse i cap al Rathaus (Ajuntament), descobrint la Universitat de Viena, el Palau Hofburg o el MuseumsQuartier. Tot queda bastant a prop caminant. Si esteu cansats, preneu un tramvia a la Ringstrasse, que és una anella que envolta el centre històric i en el qual se situen la majoria de Palaus i edificis principals de Viena. Descansareu tot veient preciosos edificis al vostre entorn. (Mapa del metro de Viena)

11:30h Museumsquartier

A la plaça de Museumsquartier (Barri dels Museus) es concentren molts dels grans museus de Viena. I a més a més, és un lloc agradable per descansar, prendre alguna cosa o apropar-te més a la vida moderna i jove de Viena. Tant a l’hivern com a l’estiu, sempre que hi he anat, hi havia alguna performance a la plaça del MQ. Aquest estiu hi havia fins i tot fins a bancs per a dos persones, perfectes per fer-hi la migdiada. També vam coincidir amb una exposisició de disseny i robòtica i vam aprofitar per entrar al museu d’art modern, el MUMOK. Fes una ullada a la seva pàgina web.

13:00h Kleines Café

Ideal per menjar al centre de Viena però lluny de les masses – i sempre hi quan sigueu pocs, perquè el local és molt petitó. Està situat en una plaça petita i encantadora del nucli antic, darrere de la catedral Stephanplatz. És un cafè molt petitó (amb terrassa a l’estiu) i hi ha un públic molt local (la carta està en alemany). El cafè és famós entre els cinèfils perquè aquí s’hi va rodar una de les escenes de la pel·lícula “Antes del Amanecer”. Hi trobareu plats casolans, perfectes per a un àpat lleuger i informal. Un dinar per a dues amb amanida caprese, dos plats principals (salsitxa i pollastre a la planxa amb acompanyaments), pa i dues cerveses, ens van costar 38 €. Els plats costen 10 euros aprox. No tenen de connexió a internet. Llegiu les opinions a TripAdvisor

15:00h Una migdiada al Palau Hofburg

Si ets fan de la història de l’Emperadriu Sissi, segur que t’encantarà entrar al Palau de Hofburg, la residència d’hivern dels Absburg. Si no, és igualment molt recomanable passejar pels seus voltants, on podràs tombar-te als jardins o veure una bona perspectiva de l’Ajuntament. Tingues en compte que hi ha un altre palau imperial a Viena (Schönbrun), la residència d’estiu, on la Sissí solia passar més temps, però aquest últim és als afores de Viena, una mica més lluny.

Palacio Imperial de Hofburg

Carruaje en Viena

16:00h Parc Prater

El parc d’atraccions de Viena està a la mateixa ciutat, a la vora del riu i fora de la Ringstrasse. La noria és la seva atracció més coneguda però també hi ha muntanyes russes, atraccions d’aigua i tot tipus d’activitats de fira. L’entrada és lliure (passejar per allà és gratis), només hauràs de pagar per l’entrada en cada atracció. Parada de Metro: Praterstern.

18:00h Cafè Central

És el cafè més antic de Viena i un dels més famosos. Ideal per a un esmorzar o un pastís a mitja tarda. Entreu encara que no vulgueu prendre res ni que sigui per veure-ho per dins. Espectacular! També disposa de connexió wifi lliure.

Noria de Viena

19:00h La plaça de l’Ajuntament

Davant de l’Ajuntament de Viena sempre hi ha algun bon pla. A l’hivern hi trobaràs el mercat de Nadal (preciós!!!). I a l’estiu, es converteix en la seu de cinema a l’aire lliure, espectacles i música. Sempre hi ha paradetes de menjar i beguda, així que pot ser un bon lloc per dinar o sopar, amb un ambient autèntic i local.

21:00h Un conciert de música al Musikverein

A Viena un pla obligat és anar a un concert de música. Si t’agrada l’òpera, tens cita ineludible a la famosa Òpera de Viena. Si prefereixes escoltar música clàssica, acosta’t al Musikverein, el famós palau on es realitza el concert d’Any Nou de Viena. Hi ha concerts cada setmana. A l’estiu la programació habitual fa una aturada i en el seu lloc actua l’Orquestra Mozart: una orquestra amb músics vestits de l’època de Mozart (amb perruques incloses) que toquen les peces més conegudes de Mozart. Com que és un concert bastant turístic també és habitual acabar tocant el Danubi Blau i la coneguda Marxa Radetsky (del Concert de Cap d’Any). Una turistada, sí, d’acord … Però molt recomanable! Reservar entrades per a un concert a Viena (ronden els 45€)

23:30h Schwedenplatz per a la festa nocturna

Si el que vols és sortir de festa, els joves de Viena solen freqüentar els bars i clubs nocturns a la vora del canal de Viena. A la parada de metro Schwedenplatz (plaça dels suecs) hi trobareu la marxa!

Hotels amb encant a Viena

En el nostre cas, no va fer falta reservar cap hotel a Viena perquè dormíem a bord del Creuer Fluvial de Politours (un creuer de 8 dies pel Danubi). No obstant, aquí teniu algunes idees d’hoteles macos amb encant, si la vostra idea és fer nit a Viena:

K+K Hotel Maria Theresia (espectaculars els K+K. Chic, ben cèntrics i molt còmodes. En vam provar un a Praga i ens va encantar la seva filosofia. Molt recomanables)
K+ K Palais Hotel (de la mateixa cadena que l’anterior)
Hotel Sacher (si no en teniu prou amb tastar els seus pastissos, també hi podeu fer nit!)

Intercanvi de casa a la Toscana

A vegades no fer plans és positiu. Cada vegada faig els viatges de forma més improvisada. I la Toscana també ha estat un viatge sobre la marxa; decidint el pla el dia abans o fins i tot el mateix dia. Sense presses, sense expectatives, només gaudint del plaer de compartir un viatge en família. Perquè al cap i a la fi, de coses boniques n’hi ha a tot arreu i el que recordem després són els moments curiosos del viatge.

Gran part de l’èxit d’aquesta improvisació és precisament gràcies a l’intercanvi de cases. A més a més de la idea òbvia de poder gaudir d’estar a “casa” durant les vacances (posar rentadores, cuinar al teu aire, tenir un espai propi), cal sumar-li el fet de no estar pagant res per l’estada.

Los 6 con Massimo y Giovanna

El nostre intercanvi de casa a la Toscana

Vam canviar el nostre pis a Barcelona per un “Vecchio Mulino” reformat, situat entre Florència i Siena. Els seus amos són en Massimo i la Giovanna, una entranyable parella de Florència que un dia es van cansar del trànsit de la ciutat i es van mudar al camp. Hi viuen des de fa 25 anys i aprofiten que tenen dos apartaments separats dins del molí per fer intercanvis de casa quan els hi ve de gust. “Ja no viatgem d’una altra manera, ni tan sols si ens anem un cap de setmana per Itàlia” em va dir Giovanna.

Aquest ha estat un intercanvi no-simultani, la qual cosa ens ha permès fer una cosa que ens encanta: conèixer als nostres partners d’intercanvi. Ells van venir a casa nostra dues vegades (per Setmana Santa i el Pont de la Constitució); nosaltres, aquesta única vegada el mes de juny (8 nits seguides). Ells viuen en una casa enorme, nosaltres en un pis normalet que no té ni balcó. Ells volien venir a Barcelona a veure la seva filla que estava d’Erasmus un any sencer; nosaltres volíem descobrir la Toscana des de feia molt de temps. Ells eren només tres; nosaltres, sis. Tots aquests exemples són perfectes per explicar-vos que no cal intercanviar exactament “el mateix”.

El millor d’aquest interxanvi de casa a la Toscana…

La tranquil·litat d’estar al Vecchio Mulino enmig d’un bosc, lluny de les aglomeracions turístiques de Florència i San Gimignano.
Que fos no-simultani per tenir els consells diaris de Giovanna i Massimo (la millor pizza per portar de la zona, reservar una bona trattoria local prop de casa …).
Sentir el “Buongiorno” de Massimo cada matí, sortint per la finestra.
Veure desenes i desenes de cuques de llum volant en el nostre jardí a la nit. El nostre petit espectacle privat de màgia!
La panzanella per sopar (amanida feta a base de pa, típicament toscana) amb la qual ens van rebre Massimo i Giovanna després 1500 km de cotxe fins allà.
La recepta casolana de Giovanna per fer crema de limoncello (provarem de fer-la molt aviat a casa, a ella li va quedar boníssima).

I el pitjor? Haver de marxar. Saber que és només un “intercanvi” i no estem vivint allà realment.

Desayunando en casa

Flores del jardín

Il Vecchio Mulino

Costa molt trobar un intercanvi de casa amb la Toscana?

Sí, no us ho negaré. Ens vam apuntar a Intercambiocasas.com el maig 2011 precisament buscant un intercanvi a la Toscana per aquell estiu. Després d’enviar diversos correus, vaig veure que tota la Toscana tenia ja les vacances planejades… Per això, vam acabar canviant els plans i vam acceptar un intercanvi al Llac di Garda. Per anar a la Toscana cal buscar l’intercanvi molt aviat. És una destinació molt sol·licitada (com Barcelona) i cal moure’s ràpid. Una bona opció és posar en el perfil d’intercanvi que voleu anar a la Toscana; així us poden trobar fàcilment. La Giovanna i el Massimo a l’octubre es van posar en contacte amb nosaltres i en veure el mail vaig acceptar al moment. Un intercanvi a la Toscana amb dates que ens quadraven bé per anar tots junts? Sí, per favore!

Localització: més important que mai

A diferència d’estar de ruta, allotjar-se a la mateixa casa durant tot el viatge significa haver de fer el doble de quilòmetres: els d’anada i els de tornada. La majoria dels viatges a la Toscana són en ruta, dormint cada nit en un lloc diferent. Per això, si busqueu un intercanvi en aquesta zona és primordial que la casa estigui ben situada i pugueu fer el menor recorregut possible. La nostra casa estava en un lloc excel·lent, a Figline Valdarno, al sud de Florència, a les portes del Chianti. Una bona situació com a campament base per a explorar l’essencial de la Toscana en una setmana.

Molts em pregunteu després de llegir aquests posts sobre els meus viatges fent intercanvi de cases… “Però tu amb quina pàgina web fas els intercanvis?” Doncs amb IntercambioCasas.com! Després de 10 intercanvis i una satisfacció total, ara tinc el plaer de formar part de l’equip també, així que us garanteixo (des de dins i des de fora) que és una empresa 100% segura. Si utilitzeu el link a continuació per registrar-vos, em donen punts a mi! Gràcies per endavant i feliços intercanvis! 😉

De ruta pel Chianti de la Toscana: pobles, cellers i restaurants

Entre Florència i Siena,enmig de turons i boscos, trobem la regió del Chianti. Què hi ha allà? Bon vi, bona gent i, sobretot, bona vida.

Dels millors pobles de la Toscana (segons la nostra humil opinió) ja vaig parlar fa un parell de dies (pots llegir-ho aquí). Avui toca centrar-nos en la regió Chiantigiana.

Potser perquè el nostre intercanvi de casa es trobava en aquesta zona o potser perquè som molt fans del paisatge verd, vam quedar absolutament enamorats del Chianti. Ens va agradar fins i tot més que la zona de Volterra i San Gimignano. Encara que segurament també va ajudar el fet que sigui una regió sense massa turistes ni presses. La vida és dolça i senzilla al Chianti, tan dolça com els Cantuccini (els “carquinyolis” italians).

Fer una ruta en cotxe pels pobles del Chianti és més que recomanable. Tot i que més que visitar els pobles, l’ideal és que recoórer el seu paisatge. En un dia (o dos, si voleu) en tindreu suficient. Veureu vinyes i descobrireu pobles petits amb personalitat. El paisatge del Chianti és molt diferent al de la Toscana “clàssica” de la Vall d’Orcia.

Greve in Chianti

Greve és potser el poble més gran i bonic de la zona del Chianti. No us el perdeu. Tot el que té és una plaça central enorme, amb una arcada preciosa i balcons amb flors. La gent de Greve ha sabut vestir bé el seu poble i mantenir-lo maco. La plaça és plena de botiguetes locals d’artesans — una mica turístiques això sí però allunyades de les grans masses de Florència.

Panzano

Panzano està a només 5 km de Greve. És més petit però realment encantador. El poble puja sobre un turó i al cim hi ha una bonica església i un exquisit restaurant amb un pati interior fantàstic per dinar-hi: Il Vinaio, es diu (Via S. Maria, 22). Mengeu allà i assaborireu la dolce vita! El menjar està boníssim (des de l’amanida caprese fins a la pasta), i entra encara millor amb les vistes a la vall i l’ombra de la seva gran parra. Amb una mica de sort, us atendrà el cambrer que ens va atendre a nosaltres (era Mexicà i coneixia bé Barcelona, però no recordo el seu nom). Si és així, doneu-li records de part nostra!

Cellers Vallone di Cecione

Si us ve de gust conèixer algun dels cellers del Chianti, una excel·lent idea és apropar-se a les vinyes Vallone di Cecione, que estan a només 5 minuts de Panzano amb cotxe per un carrer sense asfaltar. Vam anar-hi per recomanació del cambrer del Vinaio i la visita als cellers ens va encantar.

Vallone di Cecione està regentat per una família toscana que havia treballat durant molts anys com a masovers. Ara, com a propietaris, s’encarreguen d’elaborar un vi summament ecològic i de transmetre la passió pel vi a la gent que vol conèixer la seva terra. Són unes bodegues petites, molt familiars, amb molta tradició i típicament italianes (a diferència d’altres de la zona, que ja han estat comprades per americans i una altra nacionalitats estrangeres).

Vam anar a Vallone di Cecione sense reservar (“no cal, sempre són allà treballant”, ens van dir el cambrer del Vinaio). Va sortir la mamma a rebre’ns i vam preguntar pel Francesco. Com si fos el guió d’una pel·lícula italiana, ella va cridar cap a les vinyes “Franceeeeescoooo!” i als pocs minuts va aparèixer ell per donar-nos la benvinguda als seus cellers. Vam quedar encantats amb l’explicació, el tast de vins informal i la visita amb la mamma als seus petits cellers.

Castellina in Chianti

Castellina és una ciutat etrusca amb molta història. Si us agrada l’art històric aquí trobareu diversos palaus i un museu arqueològic del Chianti.

Radda in Chianti

Radda és un altre dels pobles grans del Chianti. Altun agradable passeig d’una estona pel seu poble i altre cop a la carretera. Si, com nosaltres, mengeu-hi algun dia, us recomano el Bar Dante (Piazza Dante Alighieri, 1). Bon preu i menjar.

La Botteghina – Dudda

A Dudda vam anar-hi per recomanació dels nostres partners de l’intercanvi de cases que vam fer a La Toscana. EN Massimo va insistir que hi anéssim un dia a menjar per provar una autèntica trattoria toscana; i vam esperar a l’últim dia. Les expectactives eren altes però van quedar fins i tot superades. S’hi menja de fàbula! Ja se sap que els locals saben sempre els millors racons. Així doncs, si esteu per la zona i busqueu un lloc per menjar, apropeu-vos al minúscul poble de Dudda (són dos carrers) i al peu de la carretera trobareu la Botteghina (que forma part d’un B & B anomenat Casa al Chianti). És una trattoria molt coneguda a la zona així que millor que reserveu – quan vam ser-hi, un dissabte al migdia, estava a tope. Especialment recomanat: el taglio di manzo agli Aromi (carn, tipus carpaccio però més gruixut, amb aromes de plantes i patates al forn. Exquisit!).

Pizzeria Zia Emilia – Poggio alla Croce

Una altra recomanació gastronòmica dels nostres partners d’intercanvi va ser la de la Pizzeria Zia Emilia, a la població de Poggio alla Croce. Pizzes delicioses, extra fines i extra bones; la primera vegada que veiem que tallen l’embotit davant nostre i ho posen a la pizza, directament al forn de llenya. Poggio alla Croce és un lloc singular i amb personalitat. Un poble per a res turístic, super local i fins i tot secret. Queda penjat a la part alta d’una muntanya però té un ambient local fantàstic. Quan vam ser, estaven de festes locals

Recomenacions finals

Les carreteres del Chianti són estretes i donen moltes voltes, amb pujades i baixades. Sense presses; els italians tampoc van ràpid per aquestes carreteres. Fins i tot trobareu a més d’un que va caminant o en bici. Algun cop tindreu la sensació que us heu equivocat de ruta; probablement aneu bé, simplement que les carreteres són més secundàries del que semblen. Demaneu un mapa en alguna oficina de Turisme (per exemple a Greve in Chianti) i aneu seguint el camí que més us vingui de gust. A la carretera també veureu senyalitzada la ruta del vi del Chianti Classico que passa per alguns dels pobles esmentats. Si necessiteu reservar cotxe, podeu fer-ho online a través del web de rentalcars.

Ruta de pobles amb encant de la Toscana

La Toscana: aquell viatge que tenia pendent des de feia tant de temps. Hem estat 8 dies per terres italianes… i dir que ens ha encantat, és quedar-se curt. Crec que ja és un dels nostres destins preferits. Top 3, segur!

A casa sempre hem estat molt fans de fer rutes amb cotxe; i aquest és un viatge de molt de cotxe i paisatge. Un viatge sense presses, amb molt de temps per assaborir un plat o unes vistes, i amb calendaris oberts per poder improvisar. Sens dubte, un viatge que cal fer una vegada a la vida

Tot i que és una zona molt turística, encara hi ha pobles preciosos i racons pels quals val la pena passar la tarda, sense fer res, veient la vida passar i menjant un gelat.

Disclaimer: no prepareu massa el vostre viatge, deixeu lloc a la improvisació. Apunteu aquests noms al mapa i intenteu improvisar la resta. És un gran país per descobrir (amb el mapa a la mà, això sí).

Arezzo

Arezzo és per a mi una “petita Siena”; més local i menys concorreguda. Vam ser-hi un vespre per passejar i anar sopar, i vam sortir-ne encantats. La primera sorpresa: saber que a Arezzo es va filmar una gran pel·lícula: La Vida és Bella.. Al llarg de tota la ciutat trobareu cartells que expliquen el rodatge i expliquen curiositats de les localitzacions. La segona: coincidir amb les Festes d’Arezzo i poder veure els entrenaments de les Justes de cavallers (18-20 juny). Veure la ciutat preparar-se per la gran festa (dissabte a la nit) va ser realment inspirador: banderes de colors a cada barri, street art, habitants que vestien amb el mocador del color del seu equip i la plaça central vestida amb escuts de colors per a la ocasió.

Si sopeu a Arezzo, no us perdeu la pizzeria-ristorante “Mi va di più” (Via Garibaldi, 36 – Piazza San Agostino), recomanat per una gent d’Arezzo que vam trobar pel carrer. Segons el meu germà, “la millor pizza que va menjar en aquest viatge”. I per a mi, els millors gnocchi en molt de temps. Si busqueu allotjament, feu un cop d’ull als més de cent hotels en Arezzo.

Cortona

Cortona és una ciutat etrusca, construïda (com gairebé tot a la Toscana) a dalt d’un turó, i envoltada per una muralla amb més de 3.000 anys d’antiguitat. Aquí abunden els turistes americans i les galeries d’art; però no és un lloc elitista, sinó un poble que sap treure partit del turisme. A Cortona i voltants és on es va rodar la pel·lícula Bajo el Sol de La Toscana (d’aquí que hi hagi tant turisme americà? Una cambrera fins i tot ens va dir de manera irònica que Cortona és una “colònia americana”).

Montepulciano

Per nominació (gairebé) unànime de tota la família, Montepulciano és el gran vencedor de la Toscana. Aquest preciós poble medieval, situat a la Vall d’Orcia, al sud-est de Siena, va ser una de les sorpreses més agradables del viatge. El que el diferencia de la resta de pobles és que aquí érem (gairebé. gairebé) els únics turistes (ull: això era finals de juny). La seva més que espectacular plaça a la part alta del turó va ser la cirereta a un pastís ple de coses cuquis, botigues artesanals, nens que jugaven a pilota als carrers, galeries de pintors contemporanis i carrers que pujaven girant al voltant del poble. Els carrers pugen, sí, però la plaça del poble val moltíssim la pena. Voldreu aturar el temps. Si busqueu allotjament, feu una ullada a aquest hotel amb encant, preciosíssim i molt “típic” anomenat Villa Notolla.

Pienza

Una visita per la vall d Orcia no està completa si no passeu per Pienza. Podeu fer el triangle magnífic Cortona – Montepulciano – Pienza i us asseguro que us encantarà. Pienza és el més petit d’aquests tres pobles però arribar-hi val la pena per poder veure paisatge de la Vall d’Orcia. Entre Montepulciano i Pienza trobareu les famoses turons de color groguenc-marronós de la Toscana. Des del propi poble hi ha una bona panoràmica a la vall que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, però no dubteu en aturar-vos pel camí si trobeu paisatges bonics. Una altra recomanació: de Montepulciano a Pienza passeu per les carreteres secundàries, entre camps i vinyes.

Regió del Chianti: Greve, Radda, Panzano…

El Chianti és una de les regions vinícoles de la Toscana, situada entre Florència i Siena. Ideal per recórrer-la en un dia (o dos) molt tranquil·lament, parant a cada poble, fent fotos, visitant les seves vinyes…. Els turons aquí són més pronunciats que al sud de la Toscana i hi ha bastantess corbes a la carretera. El paisatge també és diferent: molt verd, vinyes i boscos humits. No us perdeu Greve in Chianti (amb la seva preciosa plaça central), Panzano (i les seves vinyes), Radda i Castellina (especialment si us agrada el tema etrusc). El nostre intercanvi de casa estava en aquesta regió i vam poder recórrer les carreteres el Chianti diversos dies, parant fins i tot a dinar a trattories locals (a Dudda) i visitant cellers ecològics. El Chianti dóna per un post sencer! Llegiu més recomanacions del Chianti aquí.

Siena

No sé si Siena compte com a “poble” però ens va agradar tant que mereixia entrar en aquesta llista. Molts menys turistes que a Florència i carrers preciosos pels quals perdre’s. A Siena, obligatori veure la Plaça del Camp (on se celebra el Palio cada 2 de juliol i 16 d’agost) i el Duomo (si decidiu entrar-hi: 25 euros). Per menjar, ens van recomanar la trattoria Papei, darrere l’Ajuntament, a la plaça del Mercat. D’acord, no és el millor restaurant italià però la qualitat i preu no estan malament. Veure hotels a Siena.

Monteriggioni

Monteriggioni és petit però encantador. Pels que coneixeu la Costa Brava, és un “Peratallada a la Toscana”. Carrerons, flors i botigues on t’ho compraries tot: per exemple, un Barretto! Està a dalt d’un turó i la seva muralla és circular, cosa que el fa especialment curiós. Sortint de Monteriggioni, direcció Volterra, tindreu les vistes del poble. El 21-22 de juny a Moteriggioni se celebra el festival de la Viandanza, dedicat al “slow travel” i als fans de viatjar sense presses, amb bici o a peu.

San Gimignano

San Gimignano és un dels pobles més famosos de la Toscana. Segur que passareu per allà, surt a totes les guies. Les seves 14 torres el fan curiós, però els seus centenars de turistes passejant li treuen una part de l’encant. El que més ens va agradar de Sant Gimignano va ser coincidir amb les Ferie delle Messi (festes de la recol·lecta, 14-16 Juny), una festa medieval en la qual el poble es vesteix de l’Edat Mitjana i hi ha comparses de cavallers, ballarines, animals, etc. A San Giminiano no tindreu problemes per a l’allotjament; de fet, el més difícil serà escollir en quin quedar-vos! Des B & B amb vistes fins agriturismos amb encant, trobareu la vostra opció segur: veure hotels a San Giminiano.

Volterra

Volterra és un poble etrusc, situat sobre un turó (sí, la història es repeteix). Crec que si no fos perquè era ja l’últim poble que visitàvem, ens hagués encantat! Té molt d’ambient, restaurants, botigues i gelateries. Especialment recomanat el passeig al voltant de la muralla (accés lliure, gratuït) per veure el teatre romà i les vistes des del poble. Ah, i armeu-vos de valor per arribar-hi: les corbes són infinites!!

De camí entre Monteriggioni i Volterra vam descobrir un altre poble preciós: Colle di Val d’Elsa. Anàvem amb el temps just i no vam poder parar-nos-hi però tenia molt bona pinta.

Florència

Florència és bonica però part de l’encant se’n va anar amb la xafogor, el trànsit i la quantitat de turisme que hi havia. Com a gran ciutat, no hauria d’estar en aquesta llista de “pobles” amb encant… però deixeu-me només que us faci una recomanació: no us perdeu la Piazzalle de Michelangelo; fabuloses vistes a les teulades de Florència, especialment al capvespre, quan cau el sol. Haureu de pujar en autobús o en cotxe, ja que es troba en un turó. Per la resta, ja sabeu: paciència per visitar al costat de milers de turistes el Duomo, la Piazza della Signoria, el Palazzo Vechio, el Ponte Vecchio, la Santa Croce, els jardins del Palazzo Pitti, els Uffizzi i la galeria de l’Acadèmia on trobareu el David de Michelangelo. De tot això, nosaltres vam visitar ben poc i vam acabar pagant 30 euros per 6 cafès i dos gelats. La meva recomanació és que us allotgeu a l’interior de la Toscana, però si us ve de gust visitar a fons Florència, potser sigui bona idea allotjar-se una o dues nits a la ciutat -> Veure hotels a Florència.

Aquests van ser els nostres pobles preferits de la Toscana. Segur que n’hi ha més i fins i tot menys coneguts. Ho haurem de deixar per a un altre viatge. També vam haver de deixar aparcades Lucca i Pisa, ja que ens quedaven lluny de la nostra casa d’intercanvi i perquè preferíem fer pobles més petits. Si passeu pel nord potser us pot interessarà saber que Pinotxo “va néixer” a La Toscana. L’autor va néixer a Collodi (prop de Lucca) i hi ha un parc dedicat al famós ninot de fusta.

Recomanacions finals

A molts pobles haureu de deixar el cotxe als pàrquings (a baix) i pujar a peu. Si teniu dificultat per pujar turons o aneu amb gent gran / nens petits, en molts dels pobles (ex: Cortona i Volterra) podreu pujar fins a dalt, “descarregar” a la família i baixar de nou per deixar el cotxe al parking.
A la primavera-estiu hi ha moltes festes i festivals, fins i tot als pobles petits. Feu una ullada a les agendes per internet o pregunteu a les oficines de turisme de cada poble.
Igual de necessari és que poseu un barret a la maleta com una jaqueteta o quelcom per tapar-vos del vent.
Si aneu en cotxe a Florència, aparqueu als pàrquings públics subterranis (estan indicats a la ciutat), si no voleu que us posin una multa. Tot i que l’hora surt cara, si aneu un grup us sortirà bé de preu (vam pagar 18 € per estar 6 hores a Florència; el tren ens hauria costat 10 euros per persona = 60 €). Això sí, armeu-vos de paciència perquè el trànsit és horrorós! (no piten ni condueixen malament però hi ha molts embussos). Dos pàrquings que queden a prop del centre històric de Florència: Mercato Centrale (poques places) i Estació Central.
Si a Florència teniu pensat anar als Uffizi i a l’Acadèmia, una bona idea és comprar els tiquets per avançat (encara que si hi aneu al migdia, sobre les 13h tampoc sol haver-hi massa gent). Recordeu que els museus tanquen el dilluns (i potser per això es nota que hi ha menys gent passejant per la ciutat).

Escapada amb encant Begur: cor de la Costa Brava

Com m’agrada la Costa Brava! Un dels meus llocs preferits: el cap de Begur. Aigües cristal·lines, vegetació a primera línia de mar i una infinitat de penya-segats que recorren les mil caletes que hi ha.

Begur és al cor de la Costa Brava, a la zona central. A 45min de Girona i a 1: 30h de Barcelona. Segur que haureu sentit parlar de les aigües turqueses d’Aiguablava, de lo cristal·lina (i freda) que és l’aigua a Platja Fonda o de la preciositat del poble de Sa Tuna. Necessitareu cotxe o moto per moure-us, sí o sí. Hi ha servei de autobusos interurbans però el cotxe us permetrà més flexibilitat d’horaris i d’itinerari. Al final, el millor de la Costa Brava és precisament recórrer les seves cales i pobles. En un cap de setmana podeu recórrer les platges de Begur tranquil·lament. Hi haurà temps per banyar-se, prendre el sol, anar de compres i sopar en una terrassa. ¿Llestos per a l’estiu?

Les platges de Begur

El Cap de Begur (Cap de Begur, en català) es divideix en tres zones de platges: nord, centre i sud.

Platges del sud: Aiguablava, Platja Fonda, Fornells

A Aiguablava us costarà plantar la tovallola en temporada alta. No n’hi cap ni una més! Per això, si teniu l’ocasió d’anar-hi en temporada mitja (principis de juny o mitjans de setembre, idealment) és una opció molt recomanable i la gaudireu el doble. Com el seu nom indica, Aiguablava té aigües blau turquesa; molt espectaculars vistes des de dalt del turó per on hi passa el camí de ronda. A la platja hi ha alguns restaurants, bars i xiringuitos on menjar (des de tapes, fins a una paella o també un entrepà).

Aiguablava

Fornells

Camino de Ronda desde Aiguablava

Aiguablava

Platja Fonda és una de les meves habituals per recomanació del Jordi i Lala que porten moltíssims anys anant-hi. Una platja ideal per als que saben nedar bé i que els agradin les platges fondes. Només posar el peu a l’aigua, quedes enfonsat mig metre. Platja Fonda és una enorme piscina d’aigua cristal·lina (és de pedretes) i ben fresqueta. Atenció: per baixar a la platja hi ha diverses escales.

A Fornells hi ha dos caletes petitones però paradisíaques, per a aquells que busquin alguna cosa més natural i menys turística. Arribareu a elles a través del camí de ronda. Entre Fornells i Aiguablava hi ha uns 20 minuts caminant (molt ben condicionat però amb diverses escales).

Platges del centre: Aiguafreda, Sa Tuna

D’Aiguafreda no us en puc explicar gaire cosa, ja que no hi he estat; però és bo saber que queda protegida, terra endins. On sí que hi he estat i us ho recomano moltíssim és el poble de Sa Tuna, un poble pesquer amb casetes blanques precioses i un ambient molt local. La platja no és gran cosa però està davant de la platja central del poble (o hauria de dir “barri” de Begur?). Hi podreu dinar/sopar tranquil·lament asseguts. Molt recomanable també un passeig pels carrerons al costat de la platja. Parets blanques, buguenvíl·lies i geranis per totes bandes.

Sa Tuna

Platges del nord: Platja del Racó, Illa Roja, Sa Riera

Sa Riera és un poble molt animat amb una de les platges més obertes i àmplies de la zona. Molt a prop queda Illa Roja, una platja nudista molt coneguda a la qual es troba un dels símbols de Begur: un gran illot de color vermellós. I més al nord, Platja del Racó, que ja pertany al poble de Pals, una enorme platja amb vistes a les Illes Medes.

Sa Riera

Si bufa Tramuntana: al Cap de Begur és freqüent que bufi el vent. Si bufa tramuntana (vent del nord), en cap d’aquestes platges estareu protegits del vent. El millor en aquest cas és que baixeu més al sud: Tamariu és l’elecció ideal. Està a uns 15-20 minuts amb cotxe des de Begur i queda totalment fora de perill del vent (comprovat en persona).

Per totes aquestes platges passa el camí de ronda (GR), que recorre la Mediterrània. Seria una mica desgavellat voler fer el camí d’una tirada entre Platja del Racó i Aiguablava, però n’hi ha que s’ho prenen com una ruta de diversos dies. Informeu-vos bé de les distàncies abans de començar. El que sí que podeu fer és el camí en petits trams: d’Aiguablava a Fornells per exemple; o de Fornells a Platja Fonda. Molt recomanable. No us caldrà calçat especial; hi ha qui el fan amb xancletes i la tovallola penjant sobre esquena. Mapa de les platges recomanades en aquest post.

Tamariu

Què fer a Begur

Després d’un dia esgotador a la platja, toca tornar a Begur. Dutxa a l’hotel i llestos per sortir a veure l’animació del poble. Les tardes i nits a Begur són molt animades. Els carrers són peatonals i el castell (a la part alta d’un turó) és de visita obligada. En un dia clar, tindreu vistes a bona part de Catalunya: Illes Medes, Pirineus, Montseny, etc. Espectacular! Per arribar al castell, molt recomanable el passeig pel carrer de Vera (casetes blanques) i Sant Antoni (casetes típiques).

Si us interessa l’arquitectura, demaneu un mapa a l’Oficina de Turisme per seguir el recorregut de les cases del centre històric. Hi ha auntèntiques mansions.

Castillo Begur

Desde el Castillo de Begur

On dormir: hotels amb encant a Begur

Aquí teniu dues opcions recomanables i molt agradables

Hotel Aiguablava: un hotel molt familiar, còmode i amb impressionants vistes al mar. Dels de tota la vida i amb les habitacions situades en petites casetes que aconsegueixen que et sentis aïllat de la resta de viatgers. Està situat a Fornells, davant de la platja. La majoria d’habitacions tenen vistes al mar (ideals per a una escapada romàntica i amb encant). Un hotel perfecte per a unes vacances tranquil·les i relaxants. Té una gran piscina, un jardí esplèndid i ben cuidat, taules de ping-pong (amb raquetes i pilotes), pistes de tennis i un restaurant exquisit on tindreu podreu esmorzar, dinar i sopar (amb vistes al mar) si no us ve de gust sortir de l’hotel. I per descomptat, disposa de pàrquing. Aquí també se celebren casaments, i quan vam anar ens va sorprendre la quantitat de clients que ja coneixien als cambrers i que fins i tot de acomiadaven dient “fins l’any que ve”. Sens dubte, l’atenció i tracte del personal de l’hotel és especial i molt acurada, i això s’agraeix. L’hotel Aiguablava és ideal per a aquells que es vulguin relaxar i anar a la platja cada dia. Està a peu de camí de ronda, així que si us ve de gust fer l’excursió us serà molt fàcil per arribar a Platja Fonda o Aiguablava; un excel·lent hotel a la Costa Brava amb vistes al mar!

Hotel Aiguablava

Hotel aiguablava begur

Hotel Aiguaclara: si us ve de gust estar més al centre de Begur, l’hotel boutique Aiguaclara és una molt bona opció. Un hotel romàntic, amb encant i ideal per a parelles. Un hotel “fet amb amor”, tal i com diu el seu eslògan. Disposa de poques habitacions, cadascuna d’elles personalitzades d’una forma diferent. També disposa de pàrquing i és a 5 minuts caminant de la plaça central de Begur.

Què fer a Estocolm 2-3 dies

Un dia vaig participar en un sorteig en el qual una mà innocent va treure el meu nom … Acabava de guanyar un cap de setmana a Estocolm! 🙂

Estocolm està lluny. Tres hores i mitja d’avió d’anada i unes altres tres de tornada ocupen bona part de la teva agenda si tens pensat anar a Estocolm només un cap de setmana. Per això, per poc que puguis, el meu consell és que allarguis al màxim la teva estada; l’ideal és passar-hi 3 nits.

Aquesta ha estat la meva segona vegada a Estocolm. Aquesta vegada hi he estat més dies, ha fet millor clima (l’altra vegada va ser en un mes d’octubre) i he canviat l’Arnau pels meus pares. A mi m’ha tocat el paper de guia experta (la que parla anglès i es coneix l’aeroport com el palmell de la mà) i als meus pares el de primerencs a Escandinàvia amb un somriure d’orella a orella.

Per a tots els que teniu pensat viatjar a Estocolm pròximament aquí va el meu planning recomanat per aprofitar al màxim 2-3 dies a Estocolm. Com va sent habitual en aquest tipus de planificacions, tots els llocs i bars esmentats han estat enèrgicament provats. Les recomanacions estan basades en la meva pròpia experiència del que vam fer un cap de setmana a Estocolm.

Plaza de Stortorget

Planning 2-3 dies a Estocolm

Info útil per al viatge:

Vueling vola des de la T1 de Barcelona cada dia a les 13h. El vol de tornada, des d’Estocolm, també és diari, i surt puntualment a les 13: 35h. Els preus són assequibles: el nostre vol anada i tornada (divendres – dilluns) costava de 120 €. El vol es fa un pèl llarg així que tingueu a mà música (a Vueling podeu utilitzar smartphones en mode avió) i llibres / revistes varios.
La forma més ràpida i eficient d’anar de l’aeroport al centre de Estocolm (estació Grand Central) és amb l’ Arlanda Express, un tren d’alta velocitat que arriba als 200km/h i et porta a l’aeroport en menys de mitja hora. El preu no és econòmic, però t’assegures poder arribar a temps i sense embussos. Preu: 26 € per persona. (Hi ha ofertes els caps de setmana, entre dijous i diumenge si viatgeu en grup). Podeu comprar els bitllets online o a la mateixa estació (surten trens molt sovint).

Dia d’arribada

Després de deixar les teves coses a l’hotel, acosta’t a Gamla Stan (“ciutat vella”). El centre històric d’Estocolm és peatonal, encantador i tranquil. És fàcil recórre’l a peu, encara que hi ha petites pujades i llambordes (talons prohibits!). Passeja pels seus carrerons sense mapa; no et preocupis, Gamla Stan és una illa així que no té pèrdua! Al carrer principal (Västerlånggatan), i els seus carrerons perpendiculars, trobaràs la majoria de restaurants, on hi van turistes i gent local. Al carrer Nygatan l’ambient és més de prendre alguna cosa.

Gamla Stan

Dia 1: ajuntament, Gamla Stan i passeig en barco

Passa’t pel Visitor Center d’Estocolm (a la Kulturhuset – Casa de la Cultura, metro T-Centralen). Hi podràs comprar bitllets de transport, fer-te amb la Stockholm Card i demanar tota la informació i mapes per al teu cap de setmana.

La següent parada hauria de ser l’ajuntament. Allà es celebra el sopar de gala dels Premis Nobel i l’edifici és espectacular per dins i per fora. Només pots entrar amb una visita guiada, que es fa en anglès cada 30 minuts aprox. No cal que compris els tiquets amb antelació, acosta’t directament a les taquilles de l’ajuntament (preu entrada: 100 SEK). Hi ha documents impresos en altres llengües per als que necessiten una mica d’ajuda amb l’idioma; i francament, la noia sueca que ens va fer la visita guiada parlava molt poc a poc i vocalitzant, resultant fàcil d’entendre. La visita dura menys d’una hora i podreu baixar per les famoses escales (mirant l’estrella de la paret) com si fóssiu autèntics Nobel.

Bajando las escaleras de los Nobel

Ayuntamiento

Amb una mica de sort, després de sortir de l’ajuntament i passejar pels seus fabulosos jardins amb vista a Gamla Stan, arribaràs a temps per al Canvi de Guàrdia que es fa cada dia a les 12: 15h al Palau Reial. El canvi dura bastant (mitja hora?) i inclou música de la banda municipal. Encara que, vist un canvi de guàrdia, vistos tots … Però no està de més passar-se per allà.

Amb tanta música t’entrarà gana, segur. Molt a prop tens la plaça de Stortorget, preciosa però ultra-turística també. El meu consell és que segueixis caminant, ja hi haurà temps per visitar aquesta plaça. Al final del carrer principal (Västerlånggatan), arribaràs a una plaça on hi ha un cafè molt típic, d’estil clàssic, on serveixen especialitats sueques amb un estil “d’altres temps”: Sundbergs Konditori, Järntorget 83 (web). Menú 160 SEK amb patata al curri i amanida, beguda i cafè.

Cambio guardia Estocolmo

A la tarda, una bona opció és pujar a un dels barcos que fan recorreguts pel mar per veure Estocolm des d’una altra perspectiva. Hi ha diferents vaixells, fixa’t-hi bé per triar el teu:

Vaixell Red-Sightseeing (de color vermell). Recomanat per l’oficina de turisme. Els tiquets es compren directament al barco. Passen cada mitja hora més o menys. Pots comprar un tiquet únic (un viatge sencer, aprox 45 minuts) per 6 €, o un tiquet de 24 hores per pujar-te i baixar-te quan vulguis (16 €). També hi ha excursions pels canals de Estocolmo.
Vaixell Royal-Sightseeing (de color verd). Els tiquets es compren al moll. Hi ha tiquets de 24h hop-on-hop-off per 22 €.
Gray Line Stockholm Sightseeing. Tour per l’arxipèlag. Surten des del moll de Strömkajen (d’abril a setembre).

La meva recomanació: si no teniu pensat creuar entre illes, no cal que compreu el de 24h. Sobretot, si us maregeu amb facillitat, ja que el vaixell pot moure’s una mica de vegades. Això sí, és molt recomanable fer almenys un viatge en vaixell ja que aconsegueixes una perspectiva diferent d’una ciutat que viu totalment de cara al mar. El moll de sortida habitualment és Nybrokajen (davant del Palau Reial).

Estocolmo en barco

Després del barco, una bona idea pot ser tornar a Gamla Stan i prendre un gelat a la plaça de Stortorget o un cafè en Under Kastanjen (confluència Kindstugatan – Själagardsgatan). Vam coincidir amb un grup de suecs d’una població el nom no aconsegueixo recordar que fan una travessia de 400 km a peu dues vegades l’any, vestits amb els seus vestits tradicionals. Fenomenal!

Trajes tradicionales suecos

Dia 2: Museus, jardins i compres

Puja al tramvia nº 7 en direcció Djurgarden, la “illa lúdica” per excel·lència de la ciutat. A Djurgarden hi ha mil coses a fer:

Skansen: un museu a l’aire lliure i un zoo amb coses tan curioses com aquesta casa a l’inrevés
Museo Vasa (“Museu del Vaixell”): un museu dedicat al vaixell víking de la reialesa sueca que es va enfonsar. I sí, el vaixell està tal qual a mida real a l’interior del museu.
Gröna Lund: El parc d’atraccions d’Estocolm. Segur que des de les “cadires voladores” també hi ha unes vistes genials … Això sí, potser acabeu una mica marejats!
Museo Abba: un museu dedicat al grup de Pop que un cop va guanyar Eurovisio amb la seva cançó Waterloo i va marcar a tota una generació -inclosos els meus pares.

Per un matí cal triar quin d’ells visitaràs. La nostra elecció: l’ABBA museum (jo ja havia estat al Vasa a la meva primera visita a Estocolm). Ens va agradar? Això seria poc; ens va encantar! És un museu 100% interactiu: pots cantar, ballar, posar a prova els teus coneixements del grup o escoltar els propis ABBA explicar les seves històries. Per als més atrevits, també hi ha l’opció de pujar a l’escenari amb el grup ABBA (transformat en un aconseguit holograma a l’estil Star Wars) i cantar amb ells. El millor de tot: totes les nostres interaccions queden guardades (si vols) al web del museu perquè te les descarreguis des de casa

No hi ha massa opcions per menjar en aquesta zona així que o bé portes un sandvitx a la maleta o millor que tornis al centre. Pots pujar de nou al tramvia 7 i prendre alguna cosa als jardins del Rei, prop de l’Òpera.

A la tarda, pots caminar cap a la petita illa de Skeppsholmen, on es troba el museu d’art modern. Per arribar-hi creuaràs el pont “de les corones” des del qual hi ha bones vistes a Gamla Stan. Si prefereixes anar de compres, el carrer comercial està a prop dels Jardins del Rei: Drotninggatan. I just al costat, a la plaça de Hötorget descobriràs un mercat a l’aire lliure (diari) i la KonserHuset (l’auditori, de color blau) on es lliuren els Premis Nobel.

Gamla Stan

Stortorget, Gamla Stan

Gamla Stan

On dormir

Ens vam allotjar les tres nits a l‘hotel Scandic Grand Central, que està al carrer Kungsgatan (“el carrer del Rei”), molt a prop de l’estació central. Un hotel més que recomanable, totalment de disseny, situat en un edifici clàssic però totalment reformat per dins i excel·lentment situat per moure’s un cap de setmana per la ciutat sense necessitat de transport públic (a més, és a 5 minuts caminant de l’entrada al tren Arlanda Express). El wifi va de meravella a tot arreu i l’esmorzar és un enorme bufet continental per començar bé el dia. La seva única pega: l’hotel és tan gran que es concentra molta gent per esmorzar; els propis de l’hotel ja t’avisen quines són les hores més concorregudes de l’esmorzar i les que estan més lliures. Hi ha habitacions per a tot tipus de viatgers: des dels que viatgen sols fins a les famílies que necessiten molt espai. Les Family Superior, són extra espaioses i còmodes; ideal per a una família de dos adults i dos nens (o en el nostre cas: 1 adulta i “dos nens” amb sabates noves a Estocolm).

Scandic Grand Central

Altres consells útils per viatjar a Estocolm

La moneda sueca és SEK (Corones sueques), però no cal que tragueu diners en efectiu. A Estocolm es paga TOT amb targeta, fins i tot un gelat (fins i tot vam veure un museu que ni tan sols acceptava efectiu). Així que assegureu-vos que la vostra targeta funciona. 1 euro són aproximadament 10 corones.
És habitual donar una mica de propina als restaurants. Com que pagaràs amb targeta, cal teclejar l’import total en una màquina. Més sobre com donar propina a Suècia.
Per qüestions climatològiques i d’horari solar, molt millor si pots visitar Estocolm (o Suècia en general) a la primavera-estiu. Els dies s’allarguen fins passades les deu de la nit i les temperatures són molt agradables.
La Stockholm Card costa 525 Seks (1 dia) o 657 Seks (2 dies) i pot ser una bona opció si teniu pensat visitar diversos museus. El transport públic va inclòs, i les visites típiques com l’Ajuntament, el Vasa Museu, el Spritmuseum o l’ascensor panoràmic Skyview estan incloses.
L’aigua és gratis a tots els restaurants; és aigua de l’aixeta i està boníssima.
Els preus són una mica més elevats que a Barcelona, però tampoc desorbitats. El transport costa uns 3 € per trajecte (millor aconseguir una targeta a l’oficina de Turisme) i un sopar d’un plat pot costar aproximadament uns 18-22 euros. El més car és demanar alcohol (vi, cervesa). Perquè tingueu una cosa fàcil a comparar, les pizzes costen uns 160 SEK (16 euros).
Per més info de Suècia i Estocolm en general, feu una ullada a la pàgina oficial Visit Sweden.