Trikkejar – passejar per la ciutat muntada en un Trikke: una mena de tricicle elèctric, de potes fines però gran estabilitat. Tot el que sigui gaudir de Barcelona des d’altres punts de vista em fascina així que quan els companys d’EPTV Bike Board em van proposar provar la seva nova “joguina” de tres rodes, no vaig poder resistir-m’hi!
Com recordareu en un post de fa un parell de mesos, ja vaig realitzar una passejada guiada en Lyric per la ciutat. Em va semblar una idea genial per a visitants que vulguin fugir dels típics tours guiats en bicicleta o a peu. Dos mesos més tard era el moment de provar els nous Trikkes. Una nova ocasió per gaudir de la meva ciutat d’una forma divertida, única i sense cansar-me? Com diuen els anglesos, I’m in! 🙂
Trikke ve de la paraula anglesa “Bike” (bici) però incorporant-hi el “Tri” per remarcar les tres rodes. Vaja, un tricicle de tota la vida, però modernitzat. Qui no ha intentat mai muntar-se en un tricicle d’un infant per jugar a ser nens per una estona?
És segur anar per Barcelona en Trikke?
La veritat és que són més estables del que pugui semblar a la foto. Tot i que sempre és recomanable tenir les mans ben clavades al manillar per evitar qualsevol ensurt, la veritat és que muntar en Trikke va ser més senzill que fer-ho en Lyric. Amb les cames mirant cap endavant i lleugerament obertes, l’estabilitat és major que en un Lyric i la potència de la màquina fa que no sigui necessari canviar de marxes, per la qual cosa la conducció resulta encara més senzilla.Els Trikkes, com els Lyrics, són elèctrics i ecològics: no ens cansem i contribuïm a fer de Barcelona una ciutat més sostenible.
La passejada es realitza per carrils bici i voreres amples, de manera que et sents segur en tot moment. Hi ha diferents rutes possibles per visitar Barcelona però la més habitual és la la zona marítima que permet gaudir de les vistes del mar, Vila Olímpica i arribar al final de la Barceloneta al costat del W Hotel, gairebé sense cansar-nos.
Si esteu de visita per Barcelona o simplement voleu gaudir de la vostra ciutat d’una manera que no ho heu fet mai, us animo a que realitzeu un tour en Trikke. EPTV BikeBoard té diversos models de lloguer a la seva botiga a Ciutadella – Vila Olímpica i ofereixen tours guiats. És una activitat fabulosa per fer en grup o en família. Més enllà de descobrir nous racons de Barcelona, us ho passareu d’allò més bé provant aquesta nova forma de transport. Quan pedalar està superat, cal provar nous reptes!
+ INFO
- Per a més informació i reserves contacteu directamente amb EPTV Bikeboard al telèfon: 93 221 86 13 o a la seva web eptv-bikeboard.es
- Tenen una botiga física al c/ Ramon Turró nº 5-7 de Barcelona. A prop del parc de la Ciutadella.
Hotel Boutique Praktik Rambla
Un hotel boutique no és un hotel amb una botiga de souvenirs a dins sinó un hotel amb encant, caràcter únic i disseny modern. El concepte “boutique hotel” va sorgir a Nova York – com totes les bones modes – per cobrir un buit que estaven deixant els hotels clàssics amb els seus models de “copia-i-enganxa-i-tenim-un altre-hotel-idèntic”. Els hotels boutique són tots diferents i aposten més pel disseny i servei exquisit que per oferir grans instal·lacions, sovint desaprofitades. No trobaràs un hotel boutique igual que un altre: la seva gràcia precisament és la seva personalitat única.
A la dècada dels 90 es van posar de moda, i Barcelona, com a capital d’avantguarda, va voler sumar-se a aquesta nova tendència turística. Avui dia, hi ha centenars d’hotels boutique repartits per la ciutat. Un dels meus preferits és el Praktik Rambla: un hotel mono, situat en un edifici modernista, en plena Rambla de Catalunya, al cor de l’Eixample. Passa desapercebut per a molts locals que passegen per la Rambla, però un cop dins, el seu disseny et deixa bocabadat. Mireu, mireu…
Jardí de l’hotel Praktik Rambla
Interior de l’hotel, un edifici modernista
Passadissos modernistes i contemporanis a la vegada
Interior de l’hotel. Com a casa.
Rajoles retro última moda
El Praktik Rambla és l’hotel que jo escolliria si estigués de visita a Barcelona: un hotel cèntric, còmode i amb molt d’encant. Un hotel boutique amb personalitat i bon gust. Un lloc per sentir-se com a casa quan estàs de vacances i vols allotjar-te en un hotel tranquil. Si teniu previst fer una escapada a Barcelona, aquest és sens dubte un hotel a tenir en compte!
Al Praktik no hi ha cafeteria, ni gimnàs ni sala de reunions. És un hotel pràctic, com el seu nom indica, en el que el que realment importa és que les habitacions siguin còmodes, la decoració sigui acollidora i el personal sigui amable.
La seva situació súper cèntrica (Rambla Catalunya amb c/ Diputació) et permet anar a les principals atraccions turístiques caminant i, al mateix temps, endinsar-te al barri de l’Eixample, on vivim la gent local – com jo.
Espectacular entrada a l’hotel
Tot i que l’entrada de l’hotel ja és en si espectacular, jo sóc molt fan de la zona de la biblioteca i jardí. És un espai de tranquil·litat i inspiració. Llegir el diari, escoltar música, planificar les visites del dia següent o fins i tot actualitzar el blog; aquest espai té un no-sé-què molt màgic! Llàstima que sigui d’ús exclusiu per als clients. Tant de bo algun dia l’obrin al públic 😀 Segur que una tarda d’estiu amb un esdeveniment especial tindria moltíssim èxit! Aquí ho deixo…
El jardí, un espai inspirador
Sala i sortida al jardí. Llum i espai ideal per a una mica de tranquil·litat en plenes vacances
Des de la biblioteca
Possiblemente la biblioteca més cuqui de Barcelona
El responsable de tanta exquisidesa i detallisme és l’interiorista Lázaro Rosa Violán que també es va encarregar de la remodelació del nou Hotel Praktik Metropol a Madrid (un altre encant d’hotel). Em fascina del Praktik Rambla com han sabut combinar excel·lententment l’arquitectura modernista autòctona i el disseny contemporani.
Tot i que visc a Barcelona, afortunadament per a mi, sempre trobo alguna excusa per passejar pel seu jardí i imaginar que sóc una “guiri a Barcelona”. Això sí, una guiri amb molta classe! Fa uns dies vaig estar allà per gravar un petit reportatge sobre bloggers que sotirà aquesta primavera per tv3. A veure què tal haurà sortit… 🙂
+ INFO
- Hotel Boutique Praktik Rambla
- Adreça: Rambla de Catalunya, 27 (entre Diputació i Gran Via), 08007 Barcelona
- Tel: (+34) 93 343 66 90
- Web: hotelpraktikrambla.com
Sobre bloggers i marques: Blog On Brands i aparicions mediàtiques
Ja fa un temps que la relació marques i bloggers està més de moda que mai. La publicitat clàssica segueix existint (anuncis de televisió, revistes, google adwords, fires…), però se li ha sumat un component social imprescindible, que tota marca vol aconseguir: que els influenciadors parlin de tu.
Qui són aquests influenciadors?
La promoció s’ha personificat en bloggers i usuaris del social media amb MOLTES ganes d’explicar històries, donar la seva opinió i ser els primers a compartir una experiència. Darrere de la pantalla, els llegeixen i segueixen milers de persones, afins als seus gustos i al seu estil de vida.
Els “influenciadors” no són herois de còmic però sí que aconsegueixen donar visibilitat a marques d’una manera més fresca, humana i real. Se’ls anomena influenciadors per la seva capacitat d’influir (a través de la seva veu i opinió) en la decisió de compra del públic final (els lectors).
Per sort per a mi, el sector turístic és un dels que està liderant el joc en el tema de la promoció amb bloggers i, per això, fa ja alguns anys que existeixen els blogtrips i esdeveniments per a bloggers.
<autobombo> Fa tres setmanes TV3 es va fer ressò d’aquesta nova tendència de promoció entre blogs i marques turístiques i va realitzar un petit reportatge per al Telenotícies. I en aquests 3 minuts, hi sortim la @soniatravelguides i jo 🙂 Aquí teniu el vídeo. </autobombo>
.
Blog on Brands: connectant Bloggers i Marques
Fa un mes, a Fitur, es va llançar Blog On Brands, una pàgina web preciosa que connecta marques i blocaires, facilitant així les campanyes de promoció. Em fa especial il·lusió presentar-vos-la ja que col·laboro d’una manera activa amb ells com a representant de marques turístiques i a la zona Catalunya. <autobombo>Si ets una marca i vols donar-te a conèixer, escriu-me a hola@rosergoula.com i dissenyarem una fabulosa campanya per donar a conèixer el teu producte/servei amb bloggers </autbombo>.
Els blocaires volen continguts per als seus blocs i les marques volen que algú parli d’ells i personifiqui seva experiència de producte. Genial! Com si es tractés d’una història boy meets girl, el guió es converteix en un brand meets blogger i tenim un fantàstic Happy Ending.
La marca convida el blogger a provar el seu producte o servei de forma gratuïta a canvi que en parli al seu bloc. No es tracta de comprar opinions, sinó d’oferir la possibilitat que un blogger experimentat comparteixi la seva opinió honesta i independent i la seva experiència amb els seus lectors.
Com funciona Blog On Brands?
El registre per a bloggers és gratuït i cal donar accés a les estadístiques de Google Analytics. Aquestes són privades i només les veuen les marques registrades per poder triar quins bloggers els convé més per a la seva campanya i poder mesurar exactament els impactes de la seva promoció (quanta gent ha llegit el blog, quantes vegades s’ha compartit, perfil del lector…). El blogger pot apuntar-se a tantes campanyes com vulgui amb un sol clic des de la web i decideix així amb qui vol compartir les seves estadístiques i altres dades. Un cop finalitzat el procés de selecció, se li comunicarà si ha estat acceptat o no per a la campanya.
Per a les marques, llançar una campanya a Blog On Brands té un preu de 100 euros amb la qual pot fer una crida per convidar a tants blocaires com vulgui. Tant bon punt els bloggers es vagin apuntant, la marca pot veure una llista dels candidats i seleccionar-los en base al seu perfil estadístic. Accedir a les dades de cada blocaire, poder acceptar i mesurar les estadístiques dels impactes que ha generat el blogger costa 10 euros més. A mode d’exemple, si un hotel rural convida a 1 blogger a una nit d’allotjament i esmorzar, i vol tenir les seves estadístiques, la campanya (amb l’informe) tindrà una tarifa total de 110 euros.
Per a tot tipus de marques i blogs
El llançament no podia haver anat millor: Room Mate Hotels, Melon District, Txakolí K5 de Karlos Arguiñano, Top Rural, Hotel Balneario Valle Del Jerte, Panama Jack, Aquarium de Donostia i Tierra de Cervezas, entre altres, ja han llançat les seves promocions a Blog On Brands. La primera gran “fornada” de campanyes just acaba de finalitzar, però tranquils que ja hi ha noves campanyes llestes per publicar ben aviat. Bloggers que encara no esteu apuntats, a què espereu?!
Captura de pantalla de les campanyes de la primera fornada
Exemple de campanya de Melon District, un allotjament a Barcelona que ha convidat a 10 bloggers
Blog On Brands no és només per a blogs de viatges: moda, gastronomia, motor, esports, decoració, música… Hi ha campanyes per a tots els gustos! També per a bloggers nacionals i internacionals.
Tant de bo que Blog On Brands es converteixi en la plataforma de referència per a marques que vulguin complementar la seva estratègia online i bloggers que busquin noves experiències a realitzar. L’eslògan ho diu tot: Great experiences, true reviews.
Per últim, us convido a saludar als pares de la criatura: Haritz (@tokitan) i Rebeca (@debocados); gent del nord, molt bona gent.
Creus en la eficàcia de les campanyes amb influenciadors?
Què et sembla Blog On Brands?
Deixa la teva opinió honesta i independent a l’apartat de comentaris
Volta al món amb intercanvi de cases
A 6 mesos mesos d’iniciar la nostra petita volta al món, ja tenim pràcticament tots les cases confirmades per fer intercanvis i que no haguem de preocupar pel cost de l’allotjament. I això ens dóna molta tranquil·litat! Recordeu aquell post de fa dos mesos en què us deia que ja havíem triat la ruta? Doncs bé, hem estat fidels a les nostres idees i ja és del tot definitiva. El viatge va prenent forma:
Setembre: Nova York (1 mes)
Hem trobat un intercanvi de casa a Brooklyn per a 2 setmanes. Ens en falten dues més, per a la segona meitat de setembre, però almenys ja anem amb alguna cosa segura. Brooklyn ens ve molt de gust: viurem a cinc blocs del famós barri de Park Slope (el de les casetes amb escales). Serem hipsters per uns dies, baixarem a la cafeteria de la cantonada amb el portàtil i farem picnics a Prospect Park – el “Central Park” de Brooklyn. Agafarem el metro per anar a Manhattan i farem com els locals. La idea és que les altres dues setmanes puguem trobar un intercanvi (o un lloguer assequible) a Manhattan per viure les dues experiències.
Vistes a Manhattan des de la terrassa del nostre apartament a Brooklyn
Octubre: Melbourne (1 mes)
Parc de davant de l’apartament que tindrem a Melbourne
Novembre: Nova Zelanda (3-4 setmanes)
Per Nova Zelanda hem rebut moltíssimes peticions –el destí per al que més! Al final, ens hem decidit per passar 2 setmanes a una casa a Wackworth, una hora al nord d’Auckland. Per les altres dues setmanes restants podríem triar un altre destí (Wellington, Christchurch…) o fer un petit road trip per la illa Sud. Ara per ara, ens ve més de gust la segona opció per poder gaudir del paisatge de la terra de Tolkien, però caldrà veure amb quin pressupost arribem a novembre…
Treballar des d’aquesta terrassa a Nova Zelanda serà d’allò més fabulós!
Desembre: Phuket, Tailàndia (3 setmanes)
Per a la traca final ens hem guardat un intercanvi de casa amb un holandès (casat amb una tailandesa) que té un apartament de luxe al costat de les platges de Phuket. Treballarem des d’aquest apartament “per als seus hostes” que disposa de piscina i gimnàs. A veure què tal se’ns dóna haver de treballar amb una platja paradisíaca com a “fons de pantalla” –mai millor dit.
Desconnectant ordinador i connectant piscina… Al nostre apartament de luxe a Phuket
.
Preparar un viatge d’aquest tipus té els seus quès, així que aquí us deixo alguns consells per planificar intercanvis de casa de llarga durada.
INTERCANVIS DE CASA EN VIATGES LLARGS
Amb quanta antelació cal començar a buscar cases?
Com més aviat millor. He arribat a veure gent que en el seu perfil diu que ja té tots els intercanvis de 2013 tancats i que cerca ja per a 2014. Si voleu poder triar i busqueu un destí molt concret com a mínim cal començar uns 3-4 mesos abans. Per experiència pròpia, si voleu intercanviar amb Austràlia o Nova Zelanda o alguna destinació llunyana, contacteu-los mínim 7-9 mesos abans, ja que es necessita temps d’antelació per comprar bitllets de vol assequibles i aquesta gent sol planificar amb molta antelació. Per exemple, gener-març sol ser el moment en què la majoria planifiquen les seves vacances per a aquest any.
Si busqueu un intercanvi al mateix país o continent, no cal tanta antelació. El nostre intercanvi a Avinyó el vam confirmar una setmana abans d’anar-nos’en de viatge. Casos extrems a part, començar 2 o 3 mesos abans seria suficient.
Com busco gent interessada a intercanviar casa amb mi?
El millor és posar al teu perfil les destinacions que vols com “destinacions preferides”. Així, la gent d’aquell lloc podrà trobar-te amb més facilitat i contactar-te. També és molt útil utilitzar la recerca avançada per trobar gent d’una destinació que vulgui venir a la teva regió. Tot i això, et recomano que també contactis amb cases que no tinguin marcat el teu país com a destinació favorita i estiguin oberts a qualsevol data/destinació. En el nostre cas, la parella de Melbourne no tenia pensat viatjar a Barcelona però quan van rebre la nostra oferta els vam convèncer! Sempre cal provar 🙂
És difícil trobar un intercanvi a Austràlia o Nova Zelanda?
Gens ni mica! D’acord, vivint a Barcelona és fàcil trobar un intercanvi arreu del món 🙂 Això és extensible a altres destinacions de Catalunya ja que Espanya (i Catalunya, especialment) figuren com a segona destinació del món més sol·licitada per un intercanvi. He rebut un total de 7 sol·licituds per intercanviar a Nova Zelanda entre setembre i novembre 2013. Austràlia per la seva part no s’ha quedat curta: dues sol·licituds de Sydney, 1 de la costa Oest i 3 de la Costa Est. Com que en el nostre cas volíem anar a Melbourne vam dir a totes que no i vam contactar directament a gent de Melbourne per la nostra part.
Com enllaçarem un intercanvi amb un altre?
En el tema dates serà important deixar almenys un dia d’espai entre un intercanvi i un altre perquè hi hagi temps de rentar llençols, tovalloles i veure que està tot bé. Tema de claus i obrir portes, suposo que haurem de subornar a algun familiar o amic perquè faci el lliurament de claus als nous hostes, i de passada els expliqui una mica com funciona tot a casa.
Algú segur que ens preguntarà: No us fa por deixar el pis a desconeguts?
Creieu-me, ja no són desconeguts 🙂 Després de diversos emails i fins i tot una trucada per Skype, ja som “coneguts”. Estem en contacte permanent amb tots ells. És com tenir un amic llunyà: com aquests “pen pals” als que escrivíem per carta. A més d’intercanviar cases, ens ajudem mútuament a planificar el viatge, aportant consells personals i locals. Margaret, a Nova Zelanda, ens està enviant informació per al nostre road trip i nosaltres li estem ajudant a planificar alguna escapada per Espanya per quan vingui a Barcelona. Segurament arribarem a casa un dia abans per conèixer en persona. Irene i Paul a Melbourne estan mirant preus de bitllets d’avió i aviat ens diran quines dates exactament vindran. La Mireia i en Mike, de Nova York, ens van mostrar el seu pis en directe aquest cap de setmana per skype i vam poder fer-nos una millor idea d’on viurem. I al Claudio, de Phuket, segur que el coneixerem en persona a l’agost quan vingui al nostre pis. Serà perfecte perquè ens doni consells de primera mà per planificar el nostre viatge el desembre.
Intercanvis simultanis o no-simultanis?
En el nostre cas, com intercanviem nostre propi pis, preferim sempre un intercanvi simultani (“ells estan a casa teva mentre tu ets a la seva”). Excepte l’intercanvi de Tailàndia, els altres són simultanis. Deixarem el nostre pis a l’estiu i anirem a Tailàndia el desembre. Si disposes d’una segona residència, segur que et serà més fàcil i còmode planificar diferents intercanvis.
És fàcil trobar un apartament a Nova York?
Aquests dos mesos he comprovat que Nova York és una destinació MOLT demanada i és més complicat del que pensava trobar un intercanvi. Amb més de 1.100 ofertes i oferint Barcelona a canvi, creia que no seria tan difícil, però ha costat -i molt! He hagut enviar unes 300 sol·licituds i d’aquestes han sortit només 1 confirmació i 2 potencials intercanvis que no estan confirmats encara.
Si tens pensat intercanviar casa amb algú de Nova York la meva recomanació és que comencis com més aviat millor a buscar. Tingues en compte que no tenen gaires dies de vacances, així que és probable que puguin fer un intercanvi com a molt per a 1 ó 2 setmanes. L’estiu i el Nadal/Cap d’Any són les millors èpoques per intercanviar amb ells. Per a setembre ens ha costat bastant.
Amb quina pàgina web d’intercanvi de cases ho estem planificant?
Òbviament, amb intercambiocasas.com! 😉
.
Teniu més dubtes? M’he deixat alguna pregunta que tingueu en ment?
Afegiu-les als comentaris, gràcies!
El congost de mont rebei, una excursió d’altura
Un congost és un pas estret entre muntanyes. Habitualment hi passen rius i ofereixen vistes tan espectaculars com aquesta, al Congost de Mont Rebei.
Possiblement amb aquesta foto ja us hagueu decidit a fer l’excursió al Congost de Mont Rebei un dia d’aquests. Objectiu complert! El meu post podria acabar-se aquí però deixeu-me que us n’expliqui una mica més, que us ensenyi alguna fotografia preciosa i que us ajudi a resoldre dubtes sobre la dificultat, perill o seguretat d’aquesta excursió – possiblement les necessitareu per convèncer a la vostra parella o amics que aquesta excursió és senzilla i que val la pena tot i el vertigen que pugui causar veure aquestes imatges.
COM ARRIBAR AL CONGOST DE MONT REBEI
Es troba a la Serra del Montsec, just a la frontera entre Catalunya i Aragó. De fet, el riu és la línia divisòria entre les dues comunitats. Es pot accedir pel nord (Pont de Montanyana) o pel sud (Àger), però molta atenció perquè la distància no és la mateixa des d’un punt o l’altre: des d’Àger cal recórrer un tram de GR molt llarg (passa per l’interior) per la qual cosa l’excursió pot ser d’1 o 2 dies. Si volem fer una petita excursió de mig dia i no estem acostumats a caminar gaire, el millor és començar-la des de l’accés del Pantà de Canelles (prop de Pont de Montanyana). Hi ha indicacions per arribar fins al pàrquing on comença l’excursió al Congost (senyalitzat amb la fletxa groga sobre el mapa que teniu a continuació).
A l’esplanada del pàrquing hi ha una caseta amb mapes i informació orientativa de la zona, tot i que tot el recorregut està ben senyalitzat i no gens complicat de seguir. L’excursió que avui us proposo va des de la fletxa groga fins al tram més estret del Congost, d’anada i tornada. Fàcil de fer en 3 hores (ritme pausat i parant per fer fotos).
EL RECORREGUT
El camí que surt des del pàrquing és una pista de muntanya que porta fins al congost en aproximadament 45 minuts o una hora. Hi ha dues opcions per arribar al congost, ambdues senyalitzades, i que porten al mateix punt: una puja i baixa un petit turó i l’altra la voreja per baix, oferint un camí més pla però també més llarg.
Tots dos camins porten a un pont penjant que haurem de creuar. Aquesta és una primera prova per als que pateixen vertigen. No obstant això, el pont és molt segur, robust i amb prou feines es mou. Al final tot plegat és qüestió de mirar cap endavant sense mirar avall!
Després de creuar el pont, ens anirem acostant al congost i les muntanyes es van estrenyent. Hi ha un moment en què podem triar recórrer el Congost per dalt o per baix vora el riu. Aquesta última opció només és possible quan el riu és baix i resulta més perillosa ja que poden caure pedres. Per això, es recomana portar casc si es vol visitar el Congost pel camí de baix. Nosaltres vam triar l’opció senzilla i més habitual: el camí de dalt.
Després de caminar uns minuts més, ja apareix la corda de seguretat que ens indica que comencem a entrar a la zona del Congost de Mont Rebei. El tram “real” del congost es fa en tan sols 15 minuts (15 d’anada i uns altres 15 de tornada) però donada l’espectacularitat del paisatge nosaltres vam trigar 1 hora en fer-lo ja que vam parar pràcticament a cada pas per fer fotos. Era realment al·lucinant!
Sabreu quan heu de tornar perquè veureu que el congost torna a obrir-se i perd espectacularitat. A més a més, trobareu l’accés a una cova amagada una mica més amunt, a la qual s’hi arriba escalant en una mena de via ferrada (hi ha cadenes i ferros per agafar-se i poder pujar). Si sou bons caminadors i aventurers, pugeu a la cova. No hi ha res especial però fa que l’excursió sigui una mica més emocionant. El tram per pujar és ple de roques i no és senzill així que, si no ho veieu clar, deixeu-ho córrer; tampoc us perdeu res especial. Per a mi, personalment, va ser el tram més difícil de tota l’excursió.
Quan estigueu saturats de tant de congost, inicieu el camí de tornada. Aquesta vegada ja no serà tan espectacular així que segur que el fareu molt més ràpid. El camí de tornada és molt fàcil, només heu de desfer-lo: sortireu del Congost, creuareu el pont i caminareu fins al pàrquing.
DIFICULTAT DEL CONGOST DE MONT REBEI
He de reconèixer que jo sóc de les que vaig tenir por en veure les imatges del Congost quan els meus amics em van dir que hi aniríem. Un cop fet, us animo a tots a visitar Mont Rebei. No és tan perillós com pugui semblar, tampoc fa vertigen i és una excursió molt senzilla. Aquí van alguns consells i resolució de dubtes que pogueu tenir:
- No fa sensació de vertigen ni de claustrofòbia. Penseu que durant una hora anem endinsant-nos al congost de forma progressiva, així que el nostre cos es va familiaritzant amb que el fet que camí sigui cada vegada més estret i enganxat a la muntanya.
- Durant el tram del congost hi ha una corda a la paret de la muntanya per agafar-se i tenir més sensació de seguretat.
- No hi ha cap corda a l’altra banda del camí que s’aboca al buit. Òbviament cal anar amb compte de no caure, però es pot caminar tranquil·lament sense passar por. Si viatges amb mascotes o nens, procura tenir-los controlats en tot moment.
- El sender és estret però hi passen dues persones tranquil·lament.
- Hi ha bancs per admirar les vistes en molts punts del Congost. Reaprofiteu per descansar, fer fotos i gaudir del paisatge.
- En alguns punts pot bufar molt de vent. Atents!
- Tot i que és una excursió senzilla, tingueu en compte que: cal caminar unes 3 hores (anada i tornada), cal anar ben calçats i preparats com a qualsevol altra excursió de muntanya.
ON DORMIR PROP DEL CONGOST DE MONT REBEI
Si teniu pensat passar la nit prop del Congost de Mont Rebei, tingueu en compte que hi ha pocs allotjaments disponibles per a grups per aquesta zona. Una bona opció (i econòmica) és allotjar a l’Aragó. Nosaltres vam trobar una casa rural a Graus (mitja hora en cotxe des del Congost) que ens va sortir per 360 euros la casa sencera per a 2 nits (12 persones). Es diu Casa Alfonso i està dins mateix del poble de Graus. Disposa de 3 cases grans independents per a grups i estan molt ben equipades. Vam estar de fàbula i, sens dubte, la recomanem com a allotjament d’aquella zona.
L’endemà vam voler aprofitar per conèixer la zona aragonesa però no vam tenir gaire sort. La zona de Graus està més pensada per a escaladors (i esquiadors) que per excursionistes. En qualsevol cas, si us interessa, podeu fer una ullada a les recomanacions de Casa Alfonso per visitar l’entorn de Graus. Atenció perquè les pintures rupestres de Olvena actualment (febrer 2013) no es poden visitar. Ens vam quedar amb les ganes de veure-les! Quan vam arribar al lloc per iniciar el camí de les pintures rupestres, va resultar que no hi havia “camí”: estava fet un desastre i era realment perillós passar per allà. És una llàstima que la Comunitat d’Aragó no tingui més cura el seu patrimoni natural.
Relativament a prop de Graus (45km) queda el preciós poble d’Ainsa i el Parc Natural d’Ordesa i el Mont Perdut, del qual vaig parlar l’any passat. Tota aquesta zona és també preciosa si teniu temps de visitar-la.
Altres allotjaments propers
Us deixo altres cases rurals i allotjaments que vam estar mirant a la zona de Mont Rebei per si us poden ajudar a planificar millor el vostre cap de setmana. Tingueu en compte que no he estat en cap d’aquests així que no us puc donar referències. En el nostre cas, vam triar Casa Alfonso per ser la que ens permetia estar els 12 junts en una casa independent i poder cuinar (a més a més d’oferir un preu molt assequible). Però si sou un grup més reduït i no és necessari disposar de cuina, hi ha algunes cases ben cuques. Feu una ullada…
- CAMPING LA NOGUERA Una opció molt econòmica i amb meravelloses vistes. Disposa de bungalows. Molt a prop de la Serra del Montsec, ideal per als que vulgui fer excursions per tota aquella zona.
- CASALET DE LA CLUA. És la casa més propera al Congost de Mont Rebei. Està a només dos minuts en cotxe.
- CASA BLASI. També molt propera al congost. Lloguen habitacions dobles i triples. Molt a prop de l’Observatori d’Àger.
- CASA PERDIU. Lloguen habitacions dobles i triples. Es pot utilitzar el menjador però no la cuina. Al nord de la Serra de Montsec, prop de l’entrada bona.
- CAL MAS. Una preciositat de casa però un pèl allunyada de Mont Rebei. Es pot llogar sencera.
Girona 10: quan la gastronomia, cultura i turisme costen només 10 euros
Admiro les ciutats com Girona que són capaços d’implicar als seus ciutadans i als seus empresaris en iniciatives innovadores que incitin a re-descobrir la ciutat d’una manera més local. I són aquest tipus de coses les que li falten a Barcelona. És cert que la marca “Barcelona” atrau milions de visitants cada any, però quan parlem de “turisme local” sembla que ens estem quedant enrere. Barcelona ha dedicat molt de temps a enamorar els turistes però ja és hora que comenci també a mimar els seus ciutadans –sinó, seguirem fugint quan arriba el cap de setmana.
Fa un parell de setmanes, es va celebrar a Girona la 2a edició del Girona10: durant l’últim cap de setmana de gener, els hotels i restaurants de la ciutat van oferir menús degustació i nits d’hotel per només 10 euros. Una iniciativa molt suculenta que permet reactivar el turisme local i nacional en ple mes de gener.
A més a més, Girona 10 va coincidir amb la primera trobada “Instagram Your City: #InstaGirona“ a la qual vaig tenir el plaer d’assistir amb ni més ni menys que uns altres 150 instagrammers. Per això, avui totes les fotos d’aquest post seran “instantànies cuquis” captades amb instagram.
Oci, gastronomia, cultura i consells per fer bones fotos amb instagram? I tot plegat en una de les meves ciutats preferides? Evidentment, un pla com aquest, jo no me’l volia perdre per res del món!
L’alcalde de Girona escoltant atentament els consells instagram de @suecsuecsuec
Com funciona Girona 10?
Aquest any, un total de 51 restaurants i 27 hotels de tot tipus (des albergs fins a hotels de luxe) van participar en aquesta iniciativa per oferir els seus serveis a 10 euros. Els llistats de locals i activitats adherides a la iniciativa es van recollir al web de Girona10.net i als hotels es repartien mapes amb la informació detallada per moure’s per les millors ofertes de la ciutat.
A causa del gran interès que va despertar la iniciativa, les més de 1.500 nits d’hotel disponibles a 10 euros es van haver sortejar entre els gairebé 29.000 visitants interessats. ¡WOW! Pel que fa als menús de restaurants, la reserva s’efectuava directament amb els responsables del local (reservant amb antelació o passejant per Girona el mateix dia a la recerca d’una taula lliure). Es van arribar a servir uns 15.000 àpats en dos dies (més info).
Per facilitar l’estada als visitants que s’allotjaven en un dels hotels adherits a la iniciativa # Girona10, se’ls obsequiava amb una polsera blava que donava accés gratuït a museus, transport públic, monuments de la ciutat i visites guiades. Vaja, que el cap de setmana podia sortir per només 50 euros, tot inclòs (allotjament, dinars, sopars, transport, visites guiades incloses). Un cap de setmana completíssim per als que ens agrada experimentar una ciutat des de la seva vessant d’oci, cultura i gastronomia.
A banda de restaurants i hotels a bons preus, es van programar una infinitat d’activitats d’oci i cultura que van aconseguir que Girona fos una autèntica disbauxa – però a preus dels d’abans!
Accés gratuït a museus i monuments de la ciutat de Girona…
Església de Sant Feliu
Catedral de Girona
Visites guiades per conèixer milor la ciutat…
Casa Rafael Masó
Espectacles al carrer, mercats d’artesania, balls a la plaça del mercat del Lleó, concerts de joves músics…
Menús degustació a 10 euros…
Botifarra amb ceps de La Calèndula per al #Girona10
Menú degustació per al Girona 10 del restaurant La Calèndula, famós per cuinar amb flors
Tapes del restaurant La Fundició: braves, sopa de ceba i croquetes
Menú degustació del restaurant La Fundició per al Girona 10
Després del nou èxit d’aquesta temporada, es preveu que l’any que ve es torni a repetir, així que estigueu atents a les xarxes socials (Costa Brava, Girona 10, Turisme de Girona) per ser els primers a conèixer les novetats i apuntar-se al sorteig de places hoteleres (si me n’entero jo abans també us ho faré saber, és clar!). Quant a les trobades instagram, el Patronat de Turisme Girona – Costa Brava ja està planejant els propers meetings en altres localitats de la geografia catalana. On serà la propera?
En fi, un 10 per Girona, per saber idear i gestionar aquest tipus d’activitats. Ara més que mai, en temps de crisi, la unió-i la innovació-fan la força. Bravo Girona!
Elogi al road trip
Un cop passades les festes de Nadal i el mes gener a la nostra esquena, tornem a la mítica pregunta que tant ens agrada als rodamons: “on podríem anar el proper viatge?”. El post d’avui no és per recomanar-vos una destinació concreta sinó per fer un elogi als viatges en si mateixos. Perquè, sovint, no importa on haguem arribat sinó tot el que hem viscut fins a arribar allà. Per això, cada dia sóc més fan dels road trips.
Creuant el desert del Mojave a Estats Units
Un “road trip” és un viatge en cotxe, per carretera, simplement que en anglès (com sol ser habitual) sona més cool i aventurer. L’important d’un road trip no és el destí sinó totes les etapes que vas fent fins arribar-hi. Sol ser un viatge molt personal i íntim ja que t’obliga a estar moltes hores al cotxe amb aquella persona o grup d’amics. Hi hauran moltes hores mortes en les quals després de cantar cançons, comptar matrícules i explicar acudits, haureu de gaudir del silenci i del paisatge. Cada hora que passa és part de l’aventura i l’actitud n’és una part fonamental: ser pacient, no fer-se massa expectatives i ser flexible amb el recorregut, ajudaran a que el viatge flueixi de forma natural.
Per a un road trip cal poca preparació però un mínim de planificació sí que és necessària sobretot per calcular els dies de recorregut i les etapes essencials. No es tracta de passar-se tot el dia conduint sinó de moure’s d’un lloc a un altre amb l’objectiu d’anar avançant en una aventura diferent cada dia.
Gaudint dels paisatges des de diferents perspectives
Punts a favor del ROAD TRIP:
- Permet ser flexible amb la ruta. Si fa mal temps o hi ha algun contratemps, pots variar una mica el recorregut adaptant-lo al que més et convingui en cada moment.
- Crear la ruta sobre la marxa. Aquesta flexibilitat permet deixar marge a la improvisació i a poder anar creant el viatge a mesura que avancem. Si algun lloc ens agrada molt, podem decidir passar més temps allà, o podermos quedar-nos a dormir a un poble on justament estan de festes locals. En cas contrari, si alguna cosa no ens ha agradat gens, no cal que perdem més temps: carretera i manta i ja dormirem en un altre poble.
- És un viatge totalment personalitzat perquè la ruta la tries tu quilòmetre a quilòmetre. Tu decideixes on parar-te a descansar, a estirar les cames o si cal visitar un poble encantador. I en el llocs més inesperats descobreixes autèntics tresors. És difícil que una altra persona faci exactament el mateix viatge que tu de manera que la sensació és la d’haver fet un viatge únic i irrepetible.
- Si viatges amb la teva parella, aprofita les hores de cotxe per parlar i conèixer-vos millor. De vacances, el bon humor ajuda a tenir converses sobre el futur o coses de les que mai heu parlat.
- Veure l’evolució d’un paisatge és quelcom molt agradable. Els viatges en avió són còmodes però ens transporten d’un lloc a un altre completament diferent sense haver pogut apreciar els canvis naturals fins arribar allà.
Carreteras de Utah. Monument Valley. Estats Units
El que cal tenir en compte:
- No et facis grans expectatives de la destinació. L’important no és arribar a la meta sinó el trajecte en si mateix. Potser et sembli més bonic un poble enmig de la ruta que la ciutat final de destinació. És una qüestió d’experiències.
- De vegades el silenci és necessari. Deixa que hi sigui. Són moltes hores de conducció i sovint necessitareu estar simplement en silenci, observant el paisatge.
- Evita les grans carreteres, es tracta d’un viatge de paisatges i no de veure qui hi arriba abans. Pren les carreteres interiors que passen per pobles i paisatges i gaudeix-ne! No hi ha pressa.
- Carregueu la bossa de CDs i música variada. En algunes zones la cobertura de ràdio pot ser molt dolenta i la música és essencial en un viatge en cotxe.
- El cotxe és un punt fonamental del viatge. És important que aneu còmodes i que controleu sovint l’aire de les rodes, l’oli, la gasolina i altres temes mecànics que normalment no mirem en trajectes curts. Conèixer bé el funcionament del cotxe serà essencial, al cap i a la fi, ell també forma part del viatge.
.
3 MAGIC ROADTRIPS
Us propongo tres rutes de viatges per carretera imprescindibles per a tots els que ens agrada viatjar i conèixer món:
EL VIATGE DELS VIATGES: ESTATS UNITS
USA és el país dels road trips per excel·lència. Carreteres infinitament llargues, conducció senzilla i paisatges espectaculars que canvien radicalment amb només 3 ó 4 hores de conducció. Al juny 2010 vaig fer realitat el viatge de la meva vida: creuar Estats Units de costa a costa, fent bona part del trajecte per carretera. Tot i que totes les etapes del viatge van merèixer la pena, em quedo amb les carreteres de Monument Valley: llarguíssimes i amb el mític “Far West” de fons. Conduíem una mitjana de 5 hores diàries i dormíem en llocs mítics de la geografia americana (San Francisco, Sequoia Park, Vegas, Grand Canyon, Aspen) passant almenys 1 dia a cada lloc (de vegades, 2 nits) per poder gaudir-ne al màxim. Per fer-vos una bona idea, podeu veure el vídeo que vam muntar a la tornada del viatge, vam voler gravar l’essència del road trip: les carreteres, els paisatges, el feeling de cada lloc…
Monument Valley, el far west americà
L’ENCANT DEL SUR D’ALEMANYA
Tot i que Alemanya és un país fàcil de recórrer amb tren, val la pena visitar-lo en cotxe, sobretot la zona del sud: Baviera i Baden-Würtemberg. Existeix l’anomenada “Ruta Romàntica” que travessa el land de Baviera per pobles encantadors als quals només s’accedeix amb cotxe (o amb bici). En arribar a Munic, podeu seguir baixant cap a Àustria: a la frontera s’hi troba Füssen i el famós castell de Neuschwanstein.
Arribats a aquest punt, una cosa que sempre ve de gust és creuar cap a Àustria i fer una mini-ruta pels Alps passant per Innsbruck. Sinó, la ruta podria continuar cap a altres llocs emblemàtics del sud d’Alemanya: el llac Bodensee, Stuttgart, la Selva Negra, el Castell d’Hohenzollern, Tübingen o Freiburg. A l’anomenada Selva Negra (no per ser una selva tropical sinó pels seus frondosos boscos) hi ha mil i un pobles preciosos i tranquils on gaudir d’un pastisset alemany, fer una ruta curta amb bici o una excursió a peu.
Allotjar-se a aquesta zona és senzill perquè hi ha càmpings, B&B i hotels per a tots els pressupostos. A Alemanya, la conducció és molt segura. Malgrat que no hi ha límit de velocitat a les autopistes, la gent condueix d’una manera segura i civilitzada (no com en d’altres països) i no resulta estressant. Això sí, tingueu en compte que pot ploure sovint així que no oblideu el paraigua (o l’impermeable) i poseu un bon grapat de paciència climatològica a la maleta.
Llac de Füssen, sud d’Alemanya
A LA RECERCA DE LES MILLORS POSTES DE SOL A LES COSTES
El millor de viure en una península és que podem gaudir dels millors capvespres, vora el mar. Si no voleu marxar gaire lluny però disposeu d’almenys 4-5 dies, una ruta pel Nord d’Espanya o per la Costa Mediterrània pot ser d’allò més encantadora i original. Trieu una direcció i comenceu una escapada de carretera i manta, al vostre ritme, gaudint del camí i de l’encant de cada poble: la Costa Brava, les Rias Baixas, la Costa de la Luz o el Cabo de Gata.
Blanes, Costa Brava
Vistes de Màlaga, des de Gibralfaro.
Des de Cadaqués fins a Tarifa hi ha un munt de pobles costaners preciosos en els que a més de veure paisatges de platja, viuràs tradicions locals i et posaràs les botes a l’hora de dinar. A més a més, si pots anar-hi en temporada baixa-mitja (per exemple, ara que arriba la primavera) gaudiràs de la costa sense les aglomeracions turístiques. L’interessant no és posar la tovallola a la platja sinó passejar descalços per la sorra, visitar pobles tranquils i menjar una paella a primera línia de mar a molt bon preu, sense les presses de l’estiu. Si passes per la Costa Brava, et recomano especialment: Cadaqués, Begur, Tamariu i Pals.
Aquest mes, la revista ELLE em dedica un parell de línies en el seu LOVE BOOK 2013 especial Sant Valentí, recomanant el bloc per a aquells que tinguin en ment un road trip romàntic. Perquè no totes les idees romàntiques han de ser cursis, què millor que escapar-te amb la teva parella tots dos sols a recórrer món?
El Mètode Grinberg o la crònica d’un viatge de reptes personals
Cada vegada tinc més por a tot el que m’envolta: inclosa jo mateixa. Por a tenir un accident d’avió, por al fracàs, por a parlar en públic, por a quedar-me sense un duro, por a la solitud, por a les reaccions del meu cos, por al que opinin de mi, por al futur, por a la crisi… Els diaris diuen que la crisi està aconseguint augmentar els atacs de pànic, d’ansietat i de por. I sí, aquest és el meu cas.
.
Què és el Mètode Grinberg?
El Mètode Grinberg és una manera estructurada d’ensenyar a través del cos. Mitjançant l’ús del tacte, la respiració, el moviment i exercicis diversos, a més a més de tècniques que desenvolupen la nostra capacitat per prestar atenció, ens ensenya a reconèixer comportaments repetitius que ens limiten i a tenir control sobre els símptomes de desequilibri que experimentem en les nostres vides. Ens ofereix la possibilitat d’anar més enllà d’aquestes limitacions, encaminar-nos cap al que volem i fer un canvi real que s’expressa clarament en les nostres vides i els nostres cossos.
Més info del Mètode al web oficial
Bàsicament, es tracta d’una sessió (normalment individual) amb un practicant que t’ensenya a corregir els mals hàbits del teu cos o patrons que no et convenen. En el meu cas, quan alguna cosa em feia por, deixava de respirar. Això mateix, i jo sense saber-ho! La manca de respiració comportava totes les altres conseqüències (nàusees, inflor d’estómac, tremolors continuats). A les sessions de Grinberg és habitual tornar a reviure aquestes situacions que no t’agraden per adonar-te de com actues (malament) i aprendre a corregir-ho perquè el teu cos estigui bé i tu et sentis bé.
Foto d’Abel Pau
Per què em vaig animar a provar el Mètode Grinberg?
El març de l’any passat vaig tenir el meu primer atac de pànic i el meu primer atac d’estrès. El dia a dia d’una start-up on treballava sumat a la meva por a parlar en públic i a la vulnerabilitat envers certes decisions, van aconseguir desfermar el primer de diversos atacs de pànic, que van continuar els propers mesos. El meu cos tremolava massa sovint i sense saber per què. Al novembre, la meva amiga Núria (una d’aquelles persones amb les que sempre et vas trobant en etapes de la teva vida) em va convèncer perquè provés una sessió del Mètode Grinberg. Em va mirar els peus i em va dir que “tenia un excés d’aigua” (traducció: molt de drama i por). Sempre he estat molt incrèdula per aquest tipus de coses però ja no sabia què més provar (anava a 3-4 valerianes per dia) així que vaig acceptar la seva invitació.
Més de 2 mesos de sessions Grinberg
Ara ja porto més de 2 mesos fent sessions Grinberg i el resultat és abismal: més confiança en mi mateixa, més seguretat i, el millor de tot, control absolut sobre els meus atacs de pànic. Vaig aprendre a parar els atacs de pànic i fins i tot a evitar-los a temps (respirar bé és la clau!).
Foto d’Ernst Lalleman www.ernstlalleman.com
Com són les sessions Grinberg?
Duren aproximadament 1 hora i es fan de forma setmanal (també pot ser quinzenal o fins i tot 2 vegades per setmana si es vol accelerar el procés). El practicant treballa amb diferents zones del nostre cos i realitza exercicis per corregir aquests mals hàbits i permetre el dolor i la por. Una manera de dir-li al teu cos que ho pots superar. Són sessions intenses que acaben amb 10 minuts de relaxació. El millor és que ets tu qui fas els exercicis amb l’ajuda o tutorització del practicant, que et va guiant a cada situació. Grinberg es basa molt en la reflexologia podal.
Si us interessa saber-ne més, us recomano veure la següent entrevista a Avi Grinberg, fundador del Mètode. Tot i que és força llarga, us en podeu fer una bona idea (tant del mètode com dels seus orígens), sobretot veient els primers minuts del vídeo.
Coses que he après en aquest viatge “grinberguià”
He guanyat més confiança en mi mateixa i més seguretat. Però sobretot he après a “sentir” el meu cos: a escoltar-lo quan té por, quan alguna cosa no li agrada o quan està demanant que em tranquil·litzi. He après a respirar correctament per frenar, per no anar estressada, per focalizar-me en el que realment interessa.
Ara sóc addicta a respirar mitja hora cada vespre, repartint energia per tot el meu cos, notant “calfreds energètics” des del cap fins als peus. Em sento viva i em sento bé. Tinc molts reptes complicats per davant i sento que el meu cos està amb mi per afrontar-los amb energia.
Encara estic en procés Grinberg, superant noves fases de la por. Però haver aconseguit escriure aquest post és el millor símptoma que tot va bé. Actualment estic en un moment de grans reptes en la meva vida, laborals i personals, i necessito que m’ensenyin a aprofitar tota l’energia del meu cos.
Qui hauria de provar el Mètode Grinberg?
Foto de Abel Pau
Aquelles persones que no estan a gust amb elles mateixes, que volen sentir-se bé i augmentar el benestar i la vitalitat del seu cos; aquelles que vulguin deixar enrere comportaments i humors repetitius amb els que no se senten a gust; aquelles que necessitin guanyar confiança per afrontar nous reptes.
La sensació de sentir-se bé hauria de ser una cosa habitual. Per desgràcia, entre l’estrès, la situació econòmica, la manca d’ocupació, els impagaments i la mala ratxa, sembla que sentir-se bé és una cosa inassumible. Us animo a que ho proveu per canviar el rumb de la vostra vida i ser com voleu ser.
Voleu provar una sessió gratuïta del Mètode Grinberg?
Per ara, a Espanya, només hi ha practicants del Mètode a Barcelona i València. Si viviu prop de Barcelona, us recomano fer les sessions amb la meva amiga Núria. Si contacteu amb ella i li dieu que heu vist aquest article teniu una primera sessió gratuïta 🙂 Aquesta és la millor manera que tinc per animar-vos a que ho proveu. Tots tenim coses a millorar i l’esforç val la pena. Contacteu-la per email a nuriaviladomat@gmail.com
.
Vaig al gimnàs per enfortir el meu cos
i vaig a Grinberg per enfortir la meva ment
Crec que aquesta és la vegada que he estat més a prop de la famosa dita
“mens sana in corpore sano”
Bergamo, la cosina cuqui de Milà
Ja fa dos estius, durant el nostre viatge pel nord d’Itàlia vam quedar positivament sorpresos per dues ciutats: Mantova, de la que ja us vaig parlar fa un temps, i Bergamo, a la qual m’agrada anomenar “la cosina cuqui de Milà”.
Amagades entre les grans Milano, Verona i Venezia, aquestes dues petites ciutats comparteixen el gust per les coses exquisites, els carrerons empedrats i per estar lluny de les grans masses turístiques. Les vam visitar per recomanació expressa de la família amb la qual intercanviàvem casa: un cop més, els consells de la gent local eren una molt agradable sorpresa.
La vella Bergamo és petita però coqueta. Està plena de botigues “cuquis” que són (evidentment) la devoció dels pocs turistes -però selectes- que passegem pels seus carrers: pastisseries, xocolateries, fleques com les d’abans, licoreries… Per als que coneixeu Catalunya, Bergamo em va recordar una mica a Camprodon: l’encant dels seus carrers i els seus paisatges de postal, sumat a botigues amb productes locals i aquesta barreja curiosa de gent autòctona i viatgers que busquen “alguna cosa més que el que ja coneixen”.
Bergamo està a mitja hora de Milà i és precisament la seva ciutat antagònica. Aquell dia calorós d’agost, vam fugir cames ajudeu-me de Milà: vam fugir de la multitud de gent, de la calor infernal de la terrassa del Duomo, de trobar les botigues tancades, de no aconseguir trobar un restaurant on hi estiguéssim a gust… Vam fugir agobiats i, de tornada al Lago di Garda, vam decidir parar a passejar i sopar a Bergamo. No podíem haver triat millor: Bergamo ens va salvar aquell dia! A Bergamo tot va a poc a poc, pausat. És el “dolce far niente” urbà. El seu centre històric és ben petit i hom té la sensació d’estar passejant per un poble. Aquella tarda d’agost, els nens jugaven al carrer, els vells reien a les terrasses dels bars i els turistes gaudíem d’un moment de silenci.
Com en tota ciutat italiana, a Bergamo també hi ha places amb “fontanas”: la piazza del Duomo, la piazza Vecchia… Un passeig d’una hora és suficient per descobrir la ciutat tranquil·lament. Malgrat la bellesa dels seus edificis històrics, Bergamo em va impressionar més pel seu ambient autèntic, calmat i molt refinat.
.
Consells per visitar Bergamo
· Si et quedes a sopar, la meva recomanació es el restaurante Il Sole (també un hotel). Quan entres en un lloc i veus que famílies senceres d’italians mengen allà saps que has triat bé. I això mateix ens va passar a “Il Sole”. És un restaurant gran i té una terrassa molt tentadora. I què dir de les pizzes? Delicioses! Us deixo una foto perquè aneu salivant. Una altra opció és picar una mica en aquest impressionant bar de “pizza al taglio” que trobareu al carrer principal.
· L’aeroport de Milan-Orio Al Serio és a només 5 km de Bergamo. Des d’allà hi ha un autobús que t’apropa a la ciutat.
· Si viatges a l’estiu, intenta evitar les hores de màxima calor. Crec que part de l’èxit de la nostra excursió a Bergamo va ser haver-hi anat al vespre. Tota la ciutat està feta de pedra i llambordes de manera que, com a Milà, al migdia deu fer una calor espantosa. Aprofita les tardes llargues d’estiu per recórrer Itàlia a la temperatura ideal!
· La ciutat es divideix en dues: la ciutat alta i la ciutat baixa. La ciutat alta és la part antiga i està emmurallada (a l’estil Labastida, a la Rioja Alabesa), sobre un turó. Si vas en cotxe, pots provar d’aparcar a dalt, al costat de les muralles. Hi ha poc espai d’aparcament, però si hi vas al vespre, com nosaltres, pot ser que tinguis sort! Sinó, podràs aparcar baix, a la ciutat baixa, i agafar des d’allà el funicular fins a dalt. A nosaltres no ens va caldre agafar el funicular però segons sembla té unes vistes espectaculars!
· Si viatges a l’hivern tingues en compte que és probable que nevi. Bergamo és una ciutat de temperatures extremes: 35 º C a l’estiu i -5 º C a l’hivern.
· Prova el dolç típic de Bergamo: el “Polenta e Ösei”. Malgrat el seu nom estrany, aquest dolç típic està boníssim. Es tracta d’una pastisset de bisquit amb una crema d’avellana, licor de marrasquino i pasta d’ametlles, i amb ocellets de xocolata com a decoració a la part superior. El veuràs a totes les pastisseries!