Antes de ir a Estados Unidos

Si tienes pensado viajar a Estados Unidos próximamente, este artículo te interesa. Echa un vistazo a la documentación necesaria para entrar a Estados Unidos desde España. Atento: son preparativos que debes tener listos ANTES de tu viaje.

Pasar la frontera de Estados Unidos siempre es un trángulo. A pesar de no haber roto ni un plato muchos temblamos cuando el señor policía comprueba nuestro pasaporte con lupa y nos pregunta «qué hacemos en los United States y dónde vamos a alojarnos».

Echa un vistazo a las cosas que hay que tener en cuenta antes de viajar a Estados Unidos:

Documentación necesaria para viajar a USA:

1. Pasaporte Electrónico

Tener el PASAPORTE ELECTRÓNICO no caducado. Todos los pasaportes desde 2007 ya son electrónicos.

2. Carnet de Conducir Internacional

Si se prevé conducir por el país, hay que solicitar el CARNET DE CONDUCIR INTERNACIONAL. A pesar de que no es obligatorio, es muy recomendable llevarlo por si la policía te para en carretera y no quiere esforzarse en leer tu carnet rosa en castellano.

El carnet de conducir internacional se puede pedir en la Jefatura de Tráfico o en el RACC/RACE, cuesta aproximadamente 10 euros y te lo hacen al momento.

Sólo tienes que llevar tu DNI/Pasaporte, una fotocopia del carnet de conducir, una foto de carnet y el «impreso de solicitud de cuestiones varias» que encontrarás aquí. Es mejor pasar 30 minutos en Tráfico gestionando el permiso internacional que media hora en la comisaría del sheriff.

3. ESTA (Sistema de Autorización Electrónica)

Desde 2010 (cuando realizamos nuestro roadtrip por Estados Unidos) es necesario rellenar un PERMISO ELECTRÓNICO LLAMADO «ESTA». Una vez aprobado, es válido durante un año. En esta página informativa encontraréis toda la info sobre el ESTA y cómo se presenta.

Y en este video os cuentan qué es el ESTA en un minuto:

¿Qué alimentos están permitidos entrar a Estados Unidos?

Primero, ten en cuenta que si llevas algo comestible, bebible o fumable en la maleta, vas a tener que declararlo y al bajar del avión te interrogarán por ello. Si no hay problema, te dejarán pasar; sinó, se lo quedarán y lo disfrutarán ellos.
Quería llevar a mi ‘cusinet’ un poco de embutido pero buscando en la página oficial de la Embajada de Estados Unidos leo lo siguiente:

«El Departamento de Agricultura de EE.UU. prohíbe la entrada de carne fresca, seca, enlatada y de cualquier otro producto derivado (jamón Serrano, chorizo, morcilla, lomo, longaniza, etc.) Así como productos preparados con carne, por lo quedan prohibidas las latas de Fabada, de Cocido, y similares. Algunos de los productos permitidos son el chocolate, los turrones, las conservas de pescado, y el queso curado, pero si éste pasara más de cinco kilos se tendrían que pagar impuestos. A su llegada a Estados Unidos, toda la comida puede ser requerida para una inspección. Si tiene dudas sobre algún producto determinado, por favor consulte la página web del Servicio de Aduanas«

Y por si a alguien le quedaba alguna duda, dos preguntas más abajo, vuelven a repetirlo (atención, ahora con exclamaciones – se ponen serios! – ¿será que no les gusta el jamón?)

5. ¿Puedo llevar Jamón Ibérico a Estados Unidos para consumo personal? ¡No se puede llevar jamón Ibérico a Estados Unidos!

Está totalmente prohibida (para uso/consumo personal) la entrada de productos cárnicos como carne fresca, seca, enlatada y de cualquier otro producto derivado (jamón Serrano/Ibérico, chorizo, morcilla, lomo, longaniza, etc.), así como productos preparados con carne, por lo quedan prohibidas las latas de Fabada, de Cocido, y similares.

Y yo lanzo una pregunta… ¿Alguien ha conseguido entrar embutido envasado a Estados Unidos? Aunque haya algún «truquillo» siempre lo hay (¿pasarle un sobre al policía con 50$ y una loncha de jamón?), no sé yo si me arriesgaría…

You are benvinguts in our home

Tots els nostres amics extrangers, sigui d’on siguin, tenen en comú una cosa: un bon dia, quan tenen prou confiança per preguntar-te el que sigui, et deixen anar: «are you Catalan or Spanish»? La resposta és fàcil però implica una conversa llaaaarga per fer-los-hi entendre les raons històriques, polítiques, lingüístiques i culturals del nostre país. Que no us faci mandra explicar-los-hi el problema identitari de Catalunya. Si entre tots anem explicant què vol dir ser català, possiblement, un dia, els futurs catalans podran anar pel món amb el passaport català per davant, sense que ningú es rigui d’ells ni qüestioni la seva identitat.

Juguem amb un punt a favor molt positiu: els catalans no som bons a la guerra, però sempre hem sigut bons mercaders i navegants; sovint abandonem les terres per provar fortuna fora de casa i tots parlem més idiomes que els nostres veïns peninsul·lars. Des de fora, podem fer una lluita pacífica per explicar a tothom qui som i d’on venim; perquè aquells que sempre ens critiquen, cobards com ells sols, no marxaran de les fronteres espanyoles; i allà és on nosaltres podem seguir burxant.

Aquest cap de setmana vaig rebre un correu des d’Aspen (Colorado, USA) on em deien: «Hola! You are benvinguts in our home». Se’m va escapar un somriure de complicitat amb aquell Couch Surfer i ja em va caure bé. Després vaig entendre que, gràcies a algun altre català, aquest bon home coneix la nostra lluita i la comparteix. I què n’és de maco, oi? Si coneixeu algú de fora, expliqueu-li qui som. Algun altre català us ho agraïrà.

Som-hi catalans/es, envaïm el món!

Planejant la ruta per Estats Units

D’aquí a menys de 3 setmanes marxem a Estats Units. Yuhu! Espero que res s’interposi pel camí: ni volcans, ni huracans, ni taques de petroli. Mentrestant, anem tancant temes i deixant les coses més o menys preparades. Tenim ja quasi tots els campaments base coberts, però deixem que l’improvització s’encarregui de la resta.

dia 29 maig – 1 juny : San Francisco, California. Després d’un llarg viatge BCN – Madrid – Chicago – San Francisco, ens plantem a la costa oest el 29 de maig a les nou del vespre. Allà ens estarem 3 dies sencers, a casa el Neerav i la Trushna (couch surfing), situada a Oakland, a l’altra banda del famós pont vermell. Possiblement caurà alguna excursió a Bodega Bay, Berkeley o Silicon Valley.

dia 2-3: Yosemite Natinal Park, California. Com que els campings del mig del parc ja estaven tots plens, hem reservat lloc a un camping menys atepeït, just a l’entrada del parc. Des d’allà farem excursions a peu per la Sierra Nevada americana, tot esperant veure algun ós (de lluny) i alguna cascada d’aigua.

dia 4-5: Sequoia NP, California. Si no trobem camping, haurem d’acampar entre sequoies… La possibilitat de dormir fora del parc també està contemplada. Seguim buscant Couch Surfer a prop de Bakersfield, la sortida sud del parc. Després de 3 nits amb tenda de campanya, potser ens vindrà de gust dutxar-nos i tenir un sofà còmode on dormir.

dia 6: Las Vegas, Nevada. deixant ja Califòrnia, creuarem el desert del Mojave en direcció a Las Vegas. Un cop alà, no descarto que ens disfressem d’Elvis. Ja tenim nit d’hotel per 22 euros (two people!). El que falta per acabar de pagar l’habitació suposo que t’ho fan gastar al casino…

dia 7-8-9: Grand Canyon NP, Arizona. Camping reservat per a tres nits. El segon dia tenim reservat un tour pel Canyon: en avioneta, caminant i zodiak per gaudir al màxim d’una de les 7 ‘meravelleses naturals’ del planeta.

dia 10: Monument Valley, Utah. Aquesta és la foto obligada a fer-se. Després, diuen que hi ha tours espectaculars en jeep o a cavall per les reserves índies. Al vespre, potser serà l’hora de dormir en un d’aquells motels de carretera del Far West més conegut.

dia 11: Utah. Continuarem l’estat de Utah amunt, paral·lels al riu Colorado, en direcció a Grand Junction. Pel camí hi ha altres Canyons i reserves maques per visitar. Si no en tenim prou de pedres vermelles, pararem a Arches.

dia 12-13: Aspen, Colorado. Creaurem l’estat del Colorado com cal: atravessant les Rocky Mountains. Espero no haver-me d’arrepentir de les voltes i ports de muntanya… La primera parada serà Aspen, la Cerdanya d’Estats Units. Als que no us soni per l’esquí, us sonarà per una gran pel·lícula. Acabem de trobar uns Couch Surfers (el Gabriel i la Micheel) que ens acolliran a la seva caseta enmig de les muntanyes i ens ajudaran a trobar un llac o riu envoltat de muntanyes on poguem banyar-nos. (it’s cold!!, ens diuen). Depenent de si la zona ens agrada molt o MOLT, ens hi quedarem més nits.

dia 14-15: Denver, Colorado. El que està clar és que el 13 o 14 ens esperen a Denver uns altres Couch Sufers (un 10 pels CS de les Rocalloses! els més acollidors, de moment!), el Jarrod i la Jess, ens acullen a casa seva. A Denver veurem més muntanyes o el Parc Natural de les Rockies, we’ll see.

dia 16-27-18 Nova Orleans, Louisiana. Comença a fer-nos por. Els Couch Surfers descriuen el seu barri com a «lloc segur», «aquí no et dispararan» …. Euhhh… Bé, ens distreurem fent excursions pel Mississipi i escoltant jazz. Seguim buscant allotjament… Safe, please! [Update dilluns a les 14:00h : ja tenim Couch Surfer! Yeah! ;D]

dia 19-25: Fort Lauderdale, Florida. Allà hi viuen l’Albert i l’Ian, a qui tocarem la pera uns dies ^^ Florida és gran i sembla que hi ha moltes coses a fer: excursions als Everglades a veure els cocodrils dundees, al Florida Keys i, evidentment, la casa del Julio Iglesias.

Mens sana in corpore sano

Fa uns dies vaig pensar en aquesta cita llatina i em va costar força recordar com anava… Poc a poc vaig anar recordant què volia dir i vaig pensar que està bé que el meu cos vagi tornant al seu ‘equilibri’ ideal (diguem-ho així). Les verdures i la manca de dolç es comença a notar i els pantalons ja cauen. Recordant, recordant, vaig oblidar expressament la moto a casa i ja fa uns dies que vaig caminant a la feina. 15 minuts d’anada, 15 minuts cap a dinar, 15 minuts de tornada de dinar i 15 minuts per tornar a casa al vespre. 1 horeta ben repartida per un cos cada cop més sedentari. Per sort, he recuperat el meu mp3 (posa un teleco a la teva vida i triomfaràs sempre) i les caminades amunt i avall són ara més animades. Sovint, sobretot al dematí, em diuen que tinc cara de cansada o que estic pàl·lida. Esclar, si ells mengessin un iogurt per esmorzar, caminessin i no mengessin res més fins les 11 també ho estarien! Tot és qüestió d’acostumar-s’hi i de posar-hi voluntat. Ja són 4 kilos 600 grams. I estem a meitat de camí, tant a nivell de temps com a nivell d’objectiu. Ara ja fa baixada. Això és un pim-pam. 4 setmanes més i ja hi som. Veig les patates fregides a l’horitzó, al costat d’una pizza enorme, allà on els somnis es fan realitat; aquell lloc anomenat Estats Fregits d’Amèrica!

Odissea interminable Endesa

Estem a punt a punt d’entrar a viure al nou piset. De fet ja fa una setmana que hi podríem estar vivint. Terra canviat, lavabo tot nou, cuina arreglada, parets pintades i mobles principals a dins. Només ens cal l’alta del gas, per tenir aigua calenta i calefacció. Però si tarden gaire més podrem viure sense cap d’aquestes coses.

L‘ata de la llum ja va ser una odissea interminable però el gas està superant tots els récords. Em sembla que només per no haver de tornar a donar-me d’alta de llum i gas i fer tot el catxondeo aquest (mil trucades, papers, comptadors nous, reformes d’instal·lacions), em quedaria a viure per sempre al carrer calàbria. Brrrrr! Espero que el proper cop que canviem i haguem de fer nous papers ja es pugui fer tot per internet… Sembla mentida que en aquest país avancem tant ràpid i tant lents a la vegada.

La meva histèria neuròtica fa que em senti obligada a vomitar en algun post tota la ràbia acumulada i la impossibilitat d’entrar d’una vegada per totes al nostre piset. Així que m’he decidit a compartir els bons moments amb vosaltres. Potser se us escaparà el somriure en algun moment; però no oblideu que a mi no m’ha fet gens ni mica de gràcia cap de les següents situacions. És més, no m’estranyaria que m’estigués quedant calma de tant estirar-me els cabells. Si tingués poder, els fotria a tots fora, que hi ha gent molt més espavilada buscant feina!

ODISSEA ENDESA

Intent 1: truco a Endesa. Demano a la màquina que m’atenguin en català. Ho dic clar i català. Em respon una veu castiza: Bienvenido a Endesa, en qué puedo ayudarle? Comcencem malament, però després de 2 minuts de 902 ja em val més la pena seguir la conversa. Meeeec, error! Tot emplenant la fitxa, em pregunta l’adreça. Calle Calàbria. Calaqué? Ca-la-bria. Uy, no, pues Calabria no existe, eh. Ah, vaja, doncs jo pensava que l’estava trucant des d’allà… Ah sí, ara sí que ho hem trobat. Qué número? 166. Uy, pero por 166 me salen muchos! És clar, dona, pregunta’m el pis i serà més fàcil, que hi ha 36 veïns.

Intent 2: La soca d’ahir no va aconseguir fer-me la fitxa. Ho tornem a provar. Aquest cop sí, en català. Però evidentment, és una tia llesta, i no té ganes de treballar. Em diu que li envii les dades per fax? Per on? Vinga, home!

Intent 3: Penjo i torno a trucar per provar sort amb algú altre. No vull saber quan nm’estaran cobrant per tots aquests minuts. A la tercera no va la vençuda i la noia em diu que li fa falta no sé quin nº catastral. Però si la tia del primer intent m’ha dit que el tenia! Era curteta, sí, però aquest número m’ha dit que ja el tenia. No entenc res i no tinc sort amb les operadores. Decideixo deixar-ho córrer.

Intent 4: A les 22h em truca una noia molt trempada de part d’Endesa (deu ser la llesta de la promoció) i sorprenentment fa la seva feina, m’inscriu al llistat de «socis d’Endesa» i em diu que aviat em trucaran per confirmar hora amb el tècnic. Aleluia! Que li donin un augment a aquesta pobra noia que ha de treballar de nits arreglant la feina bruta!

L’odissea Gas Natural la deixo per un altre dia.

Nou canvi de look del blog

Per què aquest canvi de look del blog? Perquè m’he vist obligada al canviar la versió de wordpress.com a wordpress.org.

Des de ja fa unes setmanes, he aconseguit l’objectiu d’assolir les 100 visites diàries, gràcies, en gran part, al posicionament de Google per a segons quins articles (un honor estar a la 1ª pàgina de Google per ajudar a la gent a planificar els seus viatges). Donat que arriben moltes visites i que això del blog de viatges ja és més que un hobby, he decidit treure el blog de WordPress online (wordpress.com) i passar-lo al meu propi Hosting amb la versió de WordPress.org.

QUÈ VOL DIR TOT AIXÒ?

WordPress.com: et permet allotjar gratuïtament el teu blog al seu servidor i a canvi tu els hi dones links i posicionament (nomdelteublog.wordpress.com). Si vols personalitzar-ho amb un domini propi, que és com ho tenia jo fins ara, has de pagar: per una banda el domini (el .com és ben barat: aprox 5euros l’any) i, per l’altra, la redirecció de WordPress (10 euros l’any) i l’edició de CSS (25 euros l’any). Aquesta opció funciona prou bé si no vols gaires maldecaps.

WordPress.org: per als usuaris avançats que volen tenir control del seu propi blog, en canvi, aquesta opció és més barata i personalitzable, ja que et dóna una infinitat més de possiblitats: edició total de la plantilla (tant CSS com HTML/PHP), més widgets, més extres (formularis de contactes, per exemple), entre d’altres. En aquest cas, el blog no es troba al servidor de WordPress.com sinó al teu propi hosting contractat (a 1and1 un hosting bàsic pero suficient per a blogs WordPress costa 25 euros l’any). Un cop tens domini i hosting només cal que vagis a wordpress.org i et descarreguis la versió (gratuïta) de WordPress. Després d’instal·lar-ho al teu hosting, el teu blog estarà allotjat en un domini propi (www.sempreviaggiando.com) utilitzant igualment les plantilles de WordPress per a editar tot allò que vulguis, incloent-hi la càrrega d’arxius. El cost d’aquesta opció és més barat, ja que no cal pagar a wordpress.com per cap servei. I descarregar-se la versió de WordPress.org és gratuït.

Val a dir que WordPress no fa diferència a utilitzar .org o .com. El target és molt diferent en cada cas. Les dues opcions són molt vàlides, però tot depèn de l’objectiu de cadascú.

En fi, que durant el cap de setmana el blog ha sofert transformacions degut, precisament, al traspàs cap a wordpress.org. Gràcies a l’eina d’exportació de WordPress he aconseguit carregar tots els posts i no perdre’n cap pel camí, de manera que conservo visites i posicionament de domini. El tema (plantilla de disseny) utilitzat, en canvi, era incompatible amb la nova versió del .org de manera que he hagut de recomençar editant un altre tema. No em podeu negar, però, que aquest conserva un punt de l’altre i encara és més molón, no? ;D

Vosaltres no notareu gran diferència entre el blog d’abans i el d’ara. Des de l’interior, però, tot serà més…. més…. més a les meves mans 😉

PD: ja tinc ganes de veure si realment aquest canvi ajuda de manera molt visible al posicionament o si caldrà reconvèncer Google que és el mateix blog simpàtic i viatger de sempre.

Els ossos de Yosemite Park

Estats Units ja és quasi aquí al costat. Entre neveres, sofàs, taules i colors de parets, seguim planejant el viatge coast-to-coast, fent ja les reserves dels punts clau del viatge i deixant marge per a la improvització.

De moment, tenim ja tots els vols agafats i tenim controlat on passarem les primeres nits a San Francisco. El Neerav i la Trushna, couchsurfers que vam tenir a casa el setembre, ens han convidat a casa seva! Malauradament, quan arribarem nosaltres seran de viatge a Atlanta, però tornaran abans que marxen de la badia de SF, així que encara tindrem temps per a que ens ensenyin el paisatge des del seu punt de vista. En qualsevol cas, ens estarem a casa seva els quatre dies 😉

El Neerav i la Trushna, Couch Surfers de San Francisco. Després d'un sopar indi a casa. Setembre 2009, Festes de la Mercè

Seguint les seves recomanacions, reservarem les dues nits a Yosemite Park, ja que el Neerav ens diu que el parc està força ‘crowded’ a l’estiu. Fa deu minuts, quan encara no sabia de què escriuria el post, he entrat a la web de Yosemite Park per veure els diferents campings que hi ha i fer la reserva. M’he deixat portar per les preguntes freqüents, el mapa del parc… i, no sé ben bé com, he arribat a una pàgina que portava per títol ‘Bears and Food Storage‘ (Ossos i emmagatzematge del menjar). Recordo els consells de la Maca, una amiga de la uni, que va a ser a Yosemite l’any passat, i em deia que, efectivament, al parc hi ha ossos i el més aconsellable és deixar el menjar en unes caixes fortes que et donen. Sí, l’aventura mola i fa pujar l’adrenalina, però amb lo urbanita i poruga que sóc, no sé si seré capaç de dormir en tendes de campanya al costat dels ossos. Segueixo llegint i mirant les fotos de la pàgina i trobo el següent: ‘bears can easily break into tent-cabins and tents for food. Never keep food, drinks, toiletries, or trash in your tent or tent-cabin‘. Genial, ara encara estic més tranquil·la. No podien haver fet servir una altra paruala enlloc de ‘easily’? O és que els ensenyen a obrir tendes i espantar turistes? Deu formar part de l’atracció…. Aix, aquests americans, es pensen que tot és Hollywood!

Ossos de Yosemite Park

Vols veure Yosemite Park al mapa? Situa’t, aquí!

What happens when it snows in Barcelona city centre?

We are not used to seeing snow in Barcelona city centre. Although we have the Pyrenees really near and skiing is a very famous sport in Catalonia, it always surprises us when the snow comes down to Barcelona. The city is at sea level and it is very rare to get snow in the city centre. What I remember so far is that when I was a child it used to snow at least once per year but it really didn’t settle down, so it was just a nice picture through the window.

Today, the 8th of March 2010, Barcelona has been covered by 5 to 10 cm (2 – 4 inches) of snow depending on the area/neighbourghhood. Down to the city center, next to La Pedrera building (Valencia / Passeig de Gràcia), the streets were all white. Up in Sarrià or Pedralbes, they already had a few inches!

A Swiss girl that works with me was amazed today to see so much snow in Barcelona. She told me: ‘at school, the teachers have always taught us that it is impossible to get snow in sea level’. Well, it is not! ‘It is the beginning of the Apocalypse’ she said xD

Let’s see what happens when a city like Barcelona is all under the snow:

The streets are all beautiful and everybody starts taking pictures (like me!). You don’t know when you’re going to see this again!

Rambla Catalunya

Passatge Domingo (between Passeig de Gracia and Rambla Catalunya)

It becomes an adventure to go back home: buses don’t run, metros are blocked or crowded, bikes are available but of course it wouldn’t be a good idea, and motorbikes are all covered by snow… The streets are a mess and the traffic jams, a nightmare. And of course nobody is prepared for the snow: shitty mediterranean shoes and very thin jackets. Nobody wears globes and some of them didn’t even take the umbrella! (they thought once again that the weather forecast was wrong…. but yeah, we must admit it, sometimes they are right!)

Motos under the snowed Barcelona

And more abandoned motos under the snow...

Bicing system all full of bikes... Yeah right, who wants to ride back home under the snow? hehe

An finally, 2 nice videos. The first one, just about the «real show» of the snow in Barcelona. And the second one, snow in slow-motion ;D

Les primeres imatges del nou pis (en obres)

Les obres avancen i el pis va prenent forma.
Ara mateix, però, tot és un cúmul de pols, brutícia i restes de paleta.

Màquines, eines, escales i capses ocupen el nostre futur menjador-sala d’estar.
El terra ja és nou però amb tanta pols, trepitjades i capses al damunt, no sé si aconseguirem que mai ho sembli…

El menjador vist des de l’altre costat, amb l’Arnau medint tots els racons.
Les parets del menjador passaran de ser groguenques a blanquinoses-grisoses;
i la del fons, d’un gris més fosc. Encara falta taaaaant per fer!

El nostre futur estudi. La paret verda passarà a ser groga-taronjosa, que diuen que és el color que afavoreix l’aprenentatge. I hi haurà una taula ben grossa al mig, on hi «seuran» els nostres estimats macs.

Sempre Viaggiando

El blog de viajes de Roser Goula. Experiencias locales y viajes con mucho encanto.