90 metres quadrats buits

Us presento el nostre futur pis. Aquest plànol tan estupendo és gentilesa de l’Arnau que, després de mesurar el pis sencer, racó per racó, es va decidir a dibuixar el pis amb un programa d’ordinador. El proper dissabte imprimirem aquest plànol a gran escala i baixarem a La Sénia a veure si hi trobem uns bons mobles (bueno bonito barato) per emplenar els noranta metres quadrats.

planol pis

S’entra per on indica la fletxa i s’accedeix al rebedor. A mà esquerra, queda una cuina office (1), que no hem tocat perquè, tot i tenir 20 anys, està prou bé. Quatre retocs de fuster, campana i sostre nou, i llestos. Sortint de la cuina, a l’esquerra, hi tindrem la sala de màquines+trastos+rebost (2). Hi haurà lloc per un armari, un sabater, la bici plegable de l’Arnau (la no-plegable al parking?), les màquines, planxa i estris de neteja varis.

Seguint el passadís, a la dreta s’arriba a la meva antiga habitació (fins als 14 anys), que ara serà una petitíssima habitació de convidats (3). En acabar el passadís, s’entra a un enorme menjador-sala d’estar amb molta llum i espai (4). Taula gran extensible per a fer grans sopars, cadires còmodes per aguantar llargues xerrades, un sofà ben gran per a les migdiades i, potser, algun capritxet més d’aquest tipus. Davant del sofà, hi ha una estanteria d’obra vista, on tindrà protagonisme la tele, la play i les col·leccions de sèries, llibres i timeouts.

Davant del menjador, de dreta a esquerra: l’estudi, el quarto de bany i el dormitori. L’estudi (5) encara no ens el podem imaginar bé: una taula al mig en plan moderno o alguna taula recolzada a la paret en plan més pràctic? O probablement una barreja d’ambdues. El quarto de bany (6) ja està triat i només cal esperar uns dies més a veure’l complet. Plat de dutxa gran, d’aquells arran de terra, terra grisós, moble color vengué , lavabo i bidet (aquest últim, a petició del coordinador de les obres…. Diu que encara que no es faci servir és molt pràctic per a deixar-hi el cava amb glaçons i que es vagi refredant…). I a l’esquerra del lavabo, el nostre dormitori (7) amb un llit d’aquells ben còmodes i un gran armari.

Albums i llibres d’iphoto

albumiphoto02Amb una presentació minimalista però immillorable, Apple et permet crear àlbums digitals molt fàcilment des de l’iphoto.


Feia temps que em rondava l’idea pel cap d’asseure-me’n un dia davant l’ordinador i triar unes quantes fotos representatives de tot el 2009 per fer-ne un àlbum digital i tenir les fotos impresses en paper. A casa, sempre hem revela·lat les fotos per enganxar-les en àlbums. Un parell de cops l’any -a la tardor i a la primavera- el pare s’asseu a fer les seves petites creacions i, any rere any, l’estanteria és més plena de records en format paper.

Amb el 2009 com a prova pilot, l’arnau i jo hem creat un àlbum ben xulo amb l’iphoto. L’aplicació per crear-los és realment molt senzilla i intuïtiva. I, òbviament, com tot el software apple, és eficient i ràpid. No té tantes possibilitats ni virgueries com els àlbums digitals de Hoffman, però és força complet. A veure si Hoffman es decideix per fi a crear un software d’àlbums digitals per a mac…

albumiphoto01

Hi ha altres webs que ofereixen el servei d’àlbums digitals: una d’elles és fotoallbum, que sí que té una aplicació per a mac; abans d’utilitzar iphoto, vam estar jugant amb fotoalbum, però a causa d’algun bug estrany a l’hora d’enviar l’àlbum a producció no vam aconseguir realitzar la comanda correctament.

També m’han parlat dels àlbums de picassa, però no en conec el resultat ni l’aplicació. Algú l’ha utilitzat mai?

Hem quedat contents amb l’àlbum d’iphoto (bon disseny, fantàstica presentació, el resultat és molt pro, l’enviament super ràpid) però la clavada amb el preu és important: ens ha sortit a un euro per pàgina + enviament + iva. En total, 87 eurassos. Quan el llibre t’arriba a les mans no pots evitar deixar una llagrimeta però no sé si és d’emoció o de mal a la butxaca. (Actualització dia següent: acabo de veure que va costar tant pq vaig deixar seleccionada l’opció més cara -tapa dura de llibre; hi ha una opció molt barata tipus enquadernació espiral i una altra més intermitja tipus llibre però tapa toba. Crec que amb aquestes últimes dues opcions el mal de butxaca es deu reduir bastant).

albumiphoto03

En fi, la idea és seguir imprimint els records en bonics llibres/àlbums digitals per tal d’evitar aquell moment que a tots se’ns ha passat pel cap, en que el disc dur s’espatlla i perds totes les fotos dels últims vuit anys. O seguim cobrant un bon sou per anar pagant 87 euros cada any en fotos, o ens passem a una aplicació més barata…

Road Trip per Estats Units: de costa a costa

Quasi un mes després de començar a fer plànings per l’estiu, la ruta d’Estats Units ja té una forma més coherent. Quan vam descobrir la possibilitat del Coast to Coast ja no ens ho vam poder treure del cap 🙂 Sembla que l’opció 2 guanya terreny dia a dia, això sí, amb algunes variacions: fent una ruta hipòtetica en cotxe de costat a costat, planejant dies i kilómetres, ens vam adonar que conduir +5.000 kilòmetres en menys de 30 dies era un suïcidi. Per això, vam mirar l’alternativa d’agafar un avió a meitat de camí i saltar-nos la part monòtona i farragosa del mig d’Estats Units (l’enorme Texas, New Mexico, bàsicament). Veure boles de palla que atravessen la carretera deu ser divertit durant les primeres hores de viatge, però un pal absolut haver de fer-ho durant 4 o 5 dies, que és el que trigaríem (conduint vuit hores cada dia) en arribar a Louisiana.

Així doncs, sembla que optarem més per fer una primera part del viatge en cotxe i ajudar-nos de l’avió i els busos per fer la segona part. Una 1ª part de road trip pur i dur i de canvi de paisatges, descobrint llocs nous i paisatges fabulosos; i una 2ª part més tranquil·la, sense cotxe, gaudint del clima tropical de Florida (sota un paraigües?) i fent «vacances» realment.

La ruta seria la següent:

Barcelona – San Francisco – Yosemite Park – Sequoia Park – Las Vegas (no tenim opció si volem arribar descansats a Grand Canyon) – Grand Canyon National Park – Monument Valley (Arizona) – atravessar les Rocalloses cap a Colorado – Aspen (pistes d’esquí dels americans) – Denver (encara Colorado) – New Orleans – atravessar el Mississipi – descobrir Florida – Orlando i els seus parcs temàtics – Miami – Barcelona.
Ver mapa más grande

Idealment, tornaríem cap a principis de juliol, després d’haver passat l’Independence Day (4th July) a Miami al més pur estil americà entre fireworks i mojitos.

Encara falta perfilar.ho molt i acabar de decidir-nos a comprar els bitllets. Cal fer càlculs i tenir un bon finançament per anar pagant els mobles del nou pis a poc a poc. Però dia a dia, el nostre somni americà es va fent més i més gros.

Guardiola renova

foto portada sport guardiola renueva

Casualitats de la vida (o voluntat del destí), però ja fa una setmana que els dos vam prendre la mateixa decisió: quedar-nos. La millor solució per a tots? Potser sí. No sé què li deuria passar a ell pel cap –potser li venia de gust un canvi d’aires, un canvi de lliga, tenir nous reptes– però a tots els altres els ve molt de gust que s’hagi quedat, i això reconforta.

Jo dimarts tenia un peu i mig fora, però dimecres les coses van canviar. Una reunió d’urgència va aconseguir capgirar la situació i obrir nous reptes al projecte. Deixava els continguts i la coordinació dels equips tècnics per dedicar-me al marketing.

L’equip coixeja des de fa temps però sé que són molt bons. La davantera té ganes de fer gols però el migcamp està desbordat i la defensa fa aigües. Sort que Valdés les atura totes i no en deixa escapar ni una, ni tan sols quan hi ha penal i possible expulsió. Caldrà reorganitzar-ho tot per construir un equip fort i estable, que no perdi ni una pilota i que faci el zigui-zaga per despistar el rival i marcar-ne uns quants. Portarà feina i s’hauran de recuperar moltes pilotes perdudes, però l’equip està preparat. Em ve de gust animar-los i tocar una mica la pilota per portar-la cap a les bandes i desbordar el rival. Però el mister em recomana que no m’embali i que jugui, jugui i jugui.

De compromís verbal, el Pep renovarà. De compromís verbal, jo rebré la millor formació in-situ per dur les rendes del marketing de l’empresa durant les properes temporades, amb la intenció de seguir sent els primers en la millor Lliga del món.

Entradas del Concierto de Año Nuevo en Viena

Y el post número 200 es para informaros de que ya están abiertas las inscripciones al Sorteo de entradas para el Concierto de Año Nuevo en Viena 2011. Puede sonar un poco hortera, lo sé, pero reconozco públicamente que yo el día 1 de enero sobre las 12 del mediodía estoy frente al televisor viendo el concierto de la Filarmónica de Viena y aplaudiendo al son de la Marcha Radetzky, como si estuviera en medio del público asistente.

Cada año es tanta la gente que quiere asistir al famoso (y carísimo) Concierto de Año Nuevo que para poder  comprar entradas hay que participar en un sorteo y esperar a ser uno de los poquísimos afortunados. Las entradas van desde 30 euros (arriba de todo, sin asiento) hasta 940 euros (mejores entradas), y se sortean siempre durante el mes de enero del año que empieza. Hay que estar siempre muy atentos!

Para los interesados (e ilusos como yo?) en participar en el sorteo de entradas, aquí tenéis el enlace con toda la información y también el enlace de participación. Sólo deciros que suelen enviar emails agradeciendo que participes o explicándote que no has resultado ganador (a mediados de marzo), por lo que no hagáis como mi madre que, como no habla inglés, cada año recibe el mail de consolación y se cree que le han tocado las entradas. Menuda desilusión se lleva, la pobre!

Por cierto, vista la alta demanda que hay siempre, a parte del concierto del 1 de enero, también hay la posibilidad de asistir al del 30 y al del 31 de Diciembre. No se emiten por televisión pero seguro que son menos disputados y, por lo tanto, más asequibles a la hora de ser uno de los afortunados ganadores del sorteo.

Planeando un Road Trip por USA

Este es mi gran reto para el 2010. En algún momento de este año espero estar comprando postales (o actualizando el Facebook/Twitter?) desde alguna parte de Estados Unidos.

Guia Lonely Planet USAKilómetros de carretera por delante, moteles cutres, bares con sofás rojos, grandes y suculentas hamburgesas, polis con gafas de sol y patines, el oso Yogui, excursiones por el Grand Canyon… No me caben en la mano las ideas que tengo para este viaje! Excitement por momentos. Tanto por planear y tantas cosas todavía en el aire… No sé si aguantaré la espera!

De momento sólo hemos leído un par de páginas de nuestra nueva Lonely Planet y oído un par de experiencias de gente que ya ha hecho este road trip, pero no nos podemos dormir si queremos tener las cosas preparadas (aunque está claro que los viajes improvisados siempre son los mejores). Probablemente, lo único que planifiquemos será el inicio y fin de ruta. Ahora mismo, sin presupuesto hecho, ni vuelos ojeados, ni kilómetros contados… Sólo sabiendo que tendremos 3-4 semanas y muchas ganas de descubrir América, existen dos GRANDES opciones:

1. La costa oeste de norte a sur: de Vancouver (Canadá) a Tijuana (Mexico). Pasaríamos por Seattle, la autopista 101 de los acantilados, Red Wood National Park, San Francisco, Yosemite National Park, (Las Vegas?), Grand Canyon, San Diego y Los Angeles (y Santa Monica, Santa Barbara y San Froilan de todos los Santos…). La opción de tomar un avión desde Los Angeles para ir al Grand Canyon y volver también es muy válida, si queremos ahorrarnos el cartón-piedra de Las Vegas y varias horas de carretera.

Kilómetros: 2.500 km.
Punto fuerte: pasar por 3 países distintos

2. De costa a costa: del Pacífico al Atlántico. Empezando en San Francisco y acabando en Miami, pasando Yosemite Park, Las Vegas, Grand Canyon, Santa Fe, Albuquerque, cruzando Texas, pasando por Houston para solucionar problemas, Nueva Orleans, Alabama (sweet home) y Disney World. (y visitando a mi «cusinet» Albert si todavía está estudiando en Miami).

Kilómetros: (wait for it!): 5.500!! (lo sé, mucha, muuuucha gasolina)
Punto fuerte: pasar por los escenarios americanos más famosos.

¿Cuál haríais vosotros?

¿Votos para la Ruta Costa Oeste?
¿Votos para la Ruta Atlántico – Pacífico?

This trip is gonna be legendary !

PD. he encontrado el siguiente anuncio: se buscan un par de acompañantes para compartir road trip por estados Unidos. Ruta a definir (de costa a coste o sólo costa oeste). Los roadtripers deberían ser personas aventureras, no importarles si dormimos en un motel o en casa de un couch surfing, amantes de las hamburguesas y las patatas fritas, no tener miedo a los rifles porque you never know en el sur de Estados Unidos y tener ganas de pasar un mes con una travelaholic y un geekaholic. Interesados, dejad comentario en este blog 😉

Carta als Reis

Estimats Reis Mags d’Orient, (o Patge becari a qui li toqui llegir les cartes),

Aquest any vaig un pèl justa, ho sé. Ja deveu estar a les portes de la ciutat i jo encara no us he fet arribar la carta. Sent màgics, però, no dubto que en tindreu alguna de pensada per aconseguir fer realitat els somnis dels més despistats. En qualsevol cas, anem per feina que és tard i ja plou:

Vosaltres que sempre espieu des de les muntanyes ja sabeu que aquest any ha estat un bon any. M’he portat bé a casa, a la feina, a ca’ls sogres, al carrer (excepte al carril bus). El 2010 comença trontollant i necessitaré un bon estabilitzador. Segur que deveu tenir algun comodí embolicat que dugui el meu nom. Ja tinc ganes d’obrir-lo i saber què és!

També necessitaré una bona dosi de reformes i mobles per redecorar el meu pis i la meva nova vida. Amb Ikea i quatre pinzells em conformo, no patiu!

L’Ol està aventurer però encara no sap el seu destí. Si en teniu algun de divertit, encantador i interessant, no dubteu a portar-li, segur que en sabrà treure profit!

Els pares tenen una feinada al damunt que no se l’acaben. Sigui el que sigui, no els hi porteu més factures, sisplau! M’ha semblat sentir olor de pa al forn. Hi teniu alguna cosa a veure?

El pèsol ja ha rebut uns quants bons regals aquest Nadal però estic segura que el sabreu sorprendre demà al matí! Serà el primer cop que passi la nit de Reis a Olot així que feu-li una bona rebuda!

L’Anna necessita una casa nova, però no pas de joguines. La Mar necessita una guardiola en forma de porquet divertit que pesi molt! I el David… ui el David… Li caldrà una espasa làser i un morrió. La iaia, com sempre, no vol res; però deixeu-li alguna cosa per fer l’eixera 🙂 I a les més petites i boniques de la casa porteu’ls-hi un teatre i titelles per a que poguem explicar molts contes.

No patiu, ja sabeu que a ca la iaia sempre hi ha tortell, aigua i una mica de cava. Podreu reposar forces al sofà. Prometem no fer soroll i dormir tota la nit. Deixarem el fanal encès a fora el balcó perquè recordeu on és la porta.

Bona nit i bons Reis!


Propòsits complerts? Les notes del 2009

l’1 de gener de 2009 m’autoimposava una llista de propòsits que més em val haver complert. Fem-ne un repàs:

.

1. Fer esport. Nota*: 6, cal millorar.

Ens vam apuntar al gimnàs, sí; però no recordo la última vegada que hi vaig anar… Tot i així, a l’hivern-primavera hi vam anar prou sovint. Però la motivació màxima va anar decaient fins al punt de passar pel gimnàs 1 cop al mes com a molt. En qualsevol cas, ja és més del que feia abans, no? Per tant, propòsit aprobat!

* Ja sé que és poc objectiu posar-se nota a un  mateix, però no se m’acut una altra manera de fer-ho. Si algú té alguna cosa a dir o està en contra d’aquesta auto-nota, que es manifesti i el jurat – jo mateixa – decidirà com cal procedir.

.

2. Redissenyar aquest bloc, mantenir el de ping-pong i fer-ne un de Barcelona. Nota: 7,5 perquè progresso adequadament.

Val, és cert que la segona part del propòsit no l’he seguit gaire, però la primera part l’he fet al 100% He aconseguit donar-li un sentit a aquest bloc, li he posat nom i cognoms i l’he fet aparèixer com a mínim 40 vegades diàries als resultats de google. Not bad.

El bloc de ping-pong encara està obert i ens sorprèn que, tot i que el tenim força abandonat, segueixen entrant visites i hi deixen comentaris! Està bé saber que com a mínim aquelles investigacions exhaustives de taules de ping pong a Barcelona han servit per alguna cosa més que per a fer el friki el diumenge al matí.

El bloc de Barcelona està en camí. Barcelona… o Catalunya. Deixo anar un nom: fromCatalunya. L’idea sorgeix al 2009; el resultat el veurem el 2010, espero!

.

3. Acollir gent de l’Hospitality Club. Nota: Matrícula d’Honor, sens dubte!

Hem acollit molta gent i amb totes les visites hi hem estat al 200%. De fet, si no fos perquè l’Arnau m’atura, jo els acolliria a tots! Però té molta raó quan diu que val més fer-ne poques (digue’ns elitistes però ens agrada escollir els «millors»!) i ben fetes.

Per si fos poc, fa un parell de setmanes vam acabar el video en francès sobre Viatjar amb Hospitality Club i Couch Surfing. El podeu veure al blog de Le Monde Fictif, que fem amb altres estudiants de francès (com a llengua extrangera).

.

4. No indignar-me tant quan vaig en moto. Nota: 1 de suspens rotund.

No només no he millorat sinó que he empitjorat i he arrossegat l’Arnau amb mi (ara ell s’indigna també amb taxistes i cotxes aparcats als espais reservats per a motos – l’haurieu de veure xD )

Goodbye 2009

I aquell any que començava molt dur, ple de feina i d’estrés, ja s’acaba. I veig la llum al final del túnel. Les coses han canviat molt durant tot aquest 2009 i ara que faig memòria dic que no ha estat un mal any. Ha estat l’any de l’estabilitat: pis, feina, parella. L’any en què hem après a portar bé el dia a dia i a combinar tranquil·litat, feina i vida social. Ha estat un any de retrobaments; d’intentar quedar més amb amics que abans veia cada dia i que, de sobte, per un motiu o altre, s’havien anat distanciant. El resultat de tot plegat és del tot positiu. L’estabilitat m’ha donat força i, alhora, ganes d’innovar. Ara que tota aquesta manera de viure ja la tinc per la mà, estic disposada a afrontar els nous reptes del 2010; pugem de nivell i de categoria, les coses es posen difícils. Però d’això ja en parlem en un altre post. Avui, només fem balanç del 2009: un any de pujada in crescendo que ha deixat aquests records:

2009-raquetes

Febrer 2009. El meu primer cim va ser amb raquetes de neu

El 2009 començava fort amb proves dures de resistència i perseverança, com la que va ser haver de pujar un cim de 2.400 amb raquetes de neu. Potser era un primer avís que les coses es posarien difícils però que amb esforç i mentalitat positiva, tot és possible.

.

.

2009_alemanya

Juny 2009. Meeting Erasmus a Munic. 1 setmana voltant pel sud d'Alemanya

El juny 2009 tocava meeting Erasmus a Munic.Aprofitant-ho, l’Arnau i jo vam agafar 1 setmana de vacances per fer una petita volta pel sud d’Alemanya. Natura, bicis, castells, aire fresc. Das ist Leben!

.

.

2009_barça

Maig 2009. El millor Barça feia història i encara quedaven títols per guanyar

El mes de maig, l’eufòria blaugrana es va apoderar dels carrers de Barcelona setmana rere setmana. Plovien títols per totes bandes i la gesta del millor Barça de la història encara s’havia de completar amb 3 títols més a la 2ª part del 2009. Aquest maig 2009 va ser màgic! Tothom era blaugrana. Tothom flipava en color blaugrana! 2 a 6 al Bernabeu, la Copa, la Lliga i després la Champions van fer que Canaletes s’omplís 4 vegades en poc més de 30 dies. Un rècord que ni els barcelonistes més optimistes podien haver imaginat mai. Potser m’arrepentiré sempre de dormir mentre Koeman marcava el gol de la 1ª Copa d’Europa, però com a mínim, ara sí que podré dir que jo vaig viure el Barça de les 6 Copes.

Bravo Barça, bravo Pep!

.

.

2009_sorpresafesta

Març 2009. Un Arnau sorprès en feia 25

2009-festaroser

Juliol 2009. 25 anys tal i com els volia celebrar

El 2009 ha estat l’any dels 25. Ens hem fet un fart de celebrar 25 anys i, sense anar gaire lluny, les nostres pròpies festes d’aniversari van portar molta feina! Amb sorpreses per totes bandes, van ser dues grandíssimes festes d’aniversari 🙂 Els 25 s’ho mereixien!

.

.

2009_RockWerchter

Juliol 2009. Festival Rock Werchter a Bèlgica

2009_bretanya

Agost 2009. Bretanya i Normandia, un gran viatge improvitzat

El 2009 no hem parat. Ha estat, com sempre, un any ple de viatges. Gràcies al viatge a Londres el mes de març, aquest blog es fa cada dia més gran i s’ha reorientat cap a ajudar a la gent a organitzar millor els seus viatgets. Amb la calor, van arribar els gran viatges: primer vam trobar el paradís a Mallorca, després vam al·lucinar a ritme de Rock al festival Rock Werchter de Bèlgica on vam calmar la nostra ànsia d’assitir a un festival amb la tenda de campanya i les poques hores de son. I, finalment, vam sortir de ruta improvitzada amb els meus pares cap a Normandia i Bretanya. Kilòmetres i kilòmetres descobrint raconets i menjant a les àrees de picnic, com als vells temps. Des de Bretanya, agafàvem un tren i tornàvem a la nostra París, on tot i res havia canviat.

.

.

2009-belgica

2009. Hospitality Club i Couch Surfing

I què dir de les visites que hem rebut? Si la primera part d’any érem nosaltres qui sortíem a viatjar i veure món, a la segona, vam preferir quedar-nos a casa (excepte amb el viatge a Stockholm, per motius de feina) i ensenyar la nostra bonica ciutat a la gent que venia de visita. Així, ens hem fet molt experts en rebre guiris a casa. Hospitality Club i Couch Surfing ja són tota una religió al carrer Guitard.

.

.

2009-festa-pastis

Octubre 2009. Festa sorpresa del Carles

I mentre uns en fèiem 25, d’altres en feien 30. Però aquest record no és tant de festa com de retrobament. El mes de juliol la Mar entrava a treballar amb mi i, després d’estrènyer uns vincles que es trobaven perduts, ens vam proposar reunificar la colla que havia estat la més awesome de tot el britànic. Amb noves incorporacions incloses, aquell havia de ser (i serà) l’any de la remuntada.