Els 26 comencen madurs. Avui m’he adonat d’una cosa ben certa i és que tinc un fre important laboralment parlant i no podré seguir prosperant. Sóc una persona que necessita una motivació constant i saber que l’eficiència i esforç dedicat tenen una recompensa satisfactòria a nivell personal. M’agrada avançar i saber que faig avançar les coses. Se m’ha donat bé fins ara. I crec que encara ho podria seguir fent molt bé, si no fos perquè he topat amb un mur infranquejable. És un mur de pedra, d’aquells durs, d’aquells que porten allà tota la vida, que totom els odia però ningú s’atraveix a tirar-los a terra. I aquest mur té nom, cognoms i una posició social i laboral molt estable. Tant, que per molt que l’escali, mai aconseguiré passar-lo. Fins ahir creia que enlloc de saltar-lo podria buscar una drecera pel costat -trigaria més temps però arribaria al mateix destí. Però avui he descobert -així, sense més; deuen ser coses de l’edat- que per moltes voltes que faci, el mur mai em deixarà veure més enllà. Ell anirà sempre per davant. I sincerament, si una responsable de mkt no té dret a pujar dalt del mur per veure el que ens espera, val més que pleguem veles i comencem a buscar camins alternatius. Sense murs, sisplau.

I dissabte tornem a marxar. Aquest any les vacances segueixen un ritme constant, igual que els nostres viatges. Tres setmanes de feina… Una de vacances (Alemanya). Tres setmanes de feina… Una altra de vacances (Mallorca i Bèlgica). I tres setmanes més de feina i una tercera de vacances (Normandia i París). Aprofitarem que estem en època de crisi per fer viatges llargs però propers; i per estalviar en allotjament, què millor que fer alguna visita als amics repartits per Europa ^^

Els propers 10 dies de vacances (comptant els caps de setmana) tindran dos destinacions ben diferents: d’una banda, Mallorca, amb el seu sol, la seva platja, el seu intent de posar-se morenos, els gelats de règim i el relax; de l’altra, el festival de música Rock Werchter, a Bèlgica, amb la seva música a tot drap, el seu camping hippiós, el seu soroll per les nits i els seus entrepans per passar la gana. Sortirem de Barcelona dissabte al matí i tornarem el diumenge 5 de juliol al migdia. Entremig, cinquanta mil coses que haurem viscut, cantat i ballat. La primera cançó, però, no podrà ser una altra que aquesta -cantada i ballada amb el mateix «estilàs», obviamente.

Tenim els 3 bitllets d’avió, les entrades al festival (de reventa), la tenda de campanya (que haurem d’arrossegar també a Mallorca perquè marxarem des d’allà a Bèlgica), les xancletes, el bikini i les ulleres de sol (que canviarem per un xubasquero un cop a Werchter…). Tinc la sensació que serà un viatge d’improvització. Sabem on i quan hem de ser a cada lloc però el que no tenim clar encara és què ens hi espera…

S’acaben els mítics 25. A partir d’ara, quan contesti un formulari o una enquesta, formaré part d’aquell grup demogràfic que s’inclou en «mi edad está entre los 26 y 30 años». No em fa por, però. Volia que els 25 fossin memorables, i ho han sigut. Estic preparada per uns 26 que probablement seran més tranquils i passaran ràpid sense fer soroll. Però això ja us ho diré d’aquí a un any. Com sempre, aquest cap de setmana, a poques hores dels vint-i-sis (escrits són més bonics) toca fer balanç d’un dos i un cinc que van començar meravellosament i acaben millor encara ^^

Aquests són els vint-i-cinc moments que m’enduc a la butxaca:

(no estan per ordre de preferència, seria complicat decidir-se)

1. una masia amb piscina, barbacoa, videos i molt bona companyia.

2. decisions porugues sobre colors de terra i de parets.

3. un viatge a la sènia a buscar mobles i moltes tardes per Barcelona mirant i comparant.

4. carreteres infinites enmig del taronja infinit de Utah i mil parades per fer fotos.

5. el vespre del 9 de març de 2010, caminant per una Barcelona completament nevada i col·lapsada.

6. la preparació i els nervis d’una festa sorpresa a sant cugat.

7. la primera nit a Yosemite prenent una Valeriana per poder dormir sense pensar en els ossos dels voltants.

8. trobar, per fi, el gust a conduir.

9. els intents per aconseguir que tothom fos feliç. i les doloroses decepcions posteriors.

10. viure durant tres dies com si fóssim dins d’una sèrie americana, a Denver.

11. un canvi de rumb en direcció al marketing.

12. un nadal a olot com els d’abans amb dues preciositats fent el caga tió.

13. dies de relax a florida, disfrutant del peterrete.

14. un altre viatge a Londres; aquest cop, amb regust suec.

15. un ensurt molt fort enmig del teatre.

16. tota la gent que hem acollit a un pis i a l’altre, descobrint cada dia alguna cosa més sobre el món on vivim.

17. un vol sobre el grand canyon.

18. les afores d’un camp nou ple d’il·lusió, rebent els jugadors abans de la semi-final contra l’inter.

19. la tristesa post-partit, tot baixant les escales de l’estadi i escoltant cantar uns aficionats orgullosos de ser culés.

20. un jacuzzi enmig del far west, després d’un dia improvisadament fantàstic.

21. les excursions de l’estiu passat, per bretanya i normandia, amb els pares.

22. aquell concert de manel al palau de la música; en especial, les corrandes a Guardiola

23. un tornado que va atravessar un cotxe. o era al revés? xD

24. una couch surfer americana que ens va alegrar la tornada de les vacances.

25. una festa temàtica americana i la motivació que hi va posar la gent.