El dijous al vespre el tr3sc ens va convidar a la preestrena de Cuscús (Le Grain Et Le Mulet), al Renoir Floridablanca. És una d’aquelles pelis quotidianes que explica (això sí amb molt de ritme -massa?) el dia a dia d’una família francesa d’origen àrab. Si el director (Abdellatif Kechiche) pretenia transmetre’ns angoixa, ho aconsegueix prou bé: abunden els primers plans i els moviments bruscos de càmera, i tot plegat fa que la peli sigui força claustrofòbica (sobretot si ets a 4ª fila). Però el resultat em va convèncer força. És entretinguda, original i molt humana. Potser un pèl llarga, això sí (més de 2 hores i mitja). A imdb la classifiquen com «el millor film francès de l’any» (2007) i diversos premis (entre ells, Cèsars i Venecia) l’avalen. Si us agraden les pel·lis humanes, en versió original, amb un toc d’humor i final obert, no us la perdeu; és una aposta segura!
Euskera i Rus
Dia 29 de gener. Vaig complint propòsits. Tot i així, n’hi ha dos que se’m resisteixen: no despotricar quan sóc al volant i no estudiar més idiomes.
El primer és impossible. Quan em poso el casc em converteixo en un éssser monstruós capaç d’insultar i cridar a qualsevol que se’m interposi pel camí (sobretot si vaig tard) sigui vianant, senyora gran que creua quan no toca, taxista incompetent o senyor que mira si a les mussaranyes hi ha aparcament.
El segon, també em resulta complicat. He comprovat que la meva ment està més desperta amb l’estrés, de tal manera que a la feina em resulta més fàcil aprendre coses noves. I aprofitant que tinc una companya russa i una altra basca, aprenc dos idiomes nous. Possiblement tot seria més senzill si haguessin estat portugueses o sueques, però també ho fa més atractiu si els idiomes en qüestió són quelcom totalment diferent. Així, els minuts perduts (mentre windows es penja) es converteixen en mini classes magistrals particulars.
Com que no tinc temps ni diners per anar a una acadèmia dos dies la setmana a escoltar cassettes i llegir manuals, he passat a aquest aprenentage més pràctic basat en aprendre 1 frase al dia. Fa quasi una setmana que els estudio així que si fa no fa, sé unes 7 frases en rus i 7 frases en euskera que formen part d’una conversa (els insults els compto a part jeje). Si segueixo el ritme podria arribar a 90 frases per trimestre i tenint en compte habitualment les converses bàsiques quotidianes segueixen sempre els mateixos fils de pregunta-resposta, fàcilment podria dir que ja tinc unes nocions bàsiques dels dos idiomes. Vale, potser m’he passat ^^
El cas és que m’ho passo bé aprenent cerca-lejos en rus i dient bon dia a totes hores. L’inici sempre és complicat, però ens agraden els reptes difícils.
***
Núvol de frases apreses (no us fixeu en l’escritura, només en la pronunciació):
BASC: Egun on (bon dia), Arratxalde on (bona tarda), Gaur oso egun polita egiten du (avui fa un bon dia), Ser modus? (com estàs), Oso ondo (molt bé), Gaizki (malament), Ni ere o Ni baita (jo també), Kaixo (hola), Agur (adéu), Bihar arte! (fins demà), Euskera pizka bat itzegiten dut (parlo una mica de basc).
–
–
RUS: Priviet (hola), Paka (adéu), Aspasiva (gràcies), Kad zi la? (com estàs), Harasho (bé), Plojo (malament), Si mi a? (i la família?), carroba (crec q és gos i també @ ¿?), Dasaftra (fins demà), Bliska (cerca …. y lejos ja no me’n recordo…).
La porra de los Oscars 2009
Me encanta el mes de enero, los Oscars están a la vuelta de la esquina y todo son estrenos de grandes películas. De repente, los domingos por la tarde las salas de cine se llenan de colas para ver esa peli tan esperada y poder comentarla cuando su director salga a recoger el Oscar.
Este año 2009 mi agenda está llena de pelis por ver:
1) Harvey Milk (esta ya está tachada, con visto bueno, y tiene un signo de admiración al lado que significa «Recomendarla a todo el mundo»)
2) El curioso caso de Benjamin Button. Esa en la que Brad Pitt hace de un hombre que nace viejo y se va haciendo joven con el tiempo. Dicen que la peli i el guión están muy bien (es una adaptación de un cuento, creo) y ni que sea por la curiosidad de ver cómo será Brad Pitt cuando tenga 40 años más ya vale la pena!
3) Vicky Cristina Barcelona. Todavía no la he visto. No sé. No me llama la atención como peli pero quiero verla para poder opinar sobre si realmente Pe Cruz merece el Oscar que ya muchos le están otorgando. Además, siempre es bueno ver la Barcelona que ven los guiris americanos.
4) Revolutionary Road. Pese a que al principio no me atraía nada volver a ver el dúo DiCaprio-Winslet en pantalla, no descarto ver esta peli de Sam Mendes.
5) Slumdog Millionaire. Seguramente sea la próxima que vaya a ver. Y si es este finde, mejor! La crítica la está dejando de maravilla y está acaparando todos los premios últimamente.
Y aprovechando que WordPress permite hacer encuestas, os propongo una pequeña porra de los Oscars 2009, a ver quién acerca el pleno de los siguientes premios:
Quien acierte las 9 preguntas (todas ellas!) se lleva un premio bien original y divertido made by myself! ;D Ale, good luck!
pd. por cierto, quedaros con vuestras respuestas o soltadlo en un comentario pq a mi no se me quedarán gravadas las respuestas de cada uno!!
Harvey Milk & Barack Obama
‘All human beings are born free and equal in dignity and rights’
‘Everyone is entitled to all the rights and freedoms set forth in this Declaration, without distinction of any kind, such as race, colour, sex, language, religion, political or other opinion, national or social origin, property, birth or other status’
HarveyMIlk&Obama.
Ni Harvey Milk és negre ni Barack Obama, gay (as far as we know) però els dos formen part ja de la història contemporània americana. El que han aconseguit és molt gran. I com me n’alegro que hagin arribat tan lluny! Quina llàstima que calgui lluitar tant per aconseguir certes coses que haurien de ser òbvies per naturalesa. Un país que farda de llibertat i d’estàtua no pot badar en certs temes… Tot i que val a dir que sovint són els pioners en canviar el món -per bo o per dolent, tot s’ha de dir.
No us perdeu la pel·li ‘Milk’ («Mi nombre es Harvey Milk» és la versió doblada).
Demà, pren possessió el primer president negre del Estats Units. 1)esperem que no sigui l’últim. i 2)creuem els dits perquè no se’l carreguin com a JFK…
Sopar de Reis Catòlics
D’esquerra a dreta : La Redondo, el Pau D, l’Eddie, l’Alex Carreté (o Carrete), el Pau B, l’Eli i la Patri.
I jo, al darrere, fent la foto.
Facebook ha aconseguit provocar reunions i sopars d’antics alumnes de manera massiva en un fenomen mai abans vist. Potser és que a Catalunya ens va això del ‘cotilleo 2.0’ però el cas és que, com una bola de neu fent-se cada cop més grossa, tothom s’ha anat fent un compte a Facebook per poder-se apuntar a l’evento del sopar de l’escola o de l’institut -o fins i tot de la guarderia!
A l’octubre ens vam reunir amb els de l’Institut; ahir, era el torn de la trobada amb els del ‘cole’ -en la qual coincidien molts de la trobada anterior. Pizza, lambrusco, ‘cotilleos’ i posades al dia… i tots aquells draps bruts que anaven sortint de sota els plats, això sí en forma de rialles i bon rotllo! Va quedar clar que tots havíem quedat una mica trastocats pels ‘300 gatos con gorro y bufanda’. …Tot i així, no ens ha anat tan malament, oi?
Una festa de sopar o un sopar de festa; el cas és que vam estar-hi molt a gust. L’única nota negativa va ser les absències d’última hora. Havent preparat un sopar per a 16, confirmàvem al restaurant una hora abans d’entrar-hi que finalment seríem 9. La meitat van desaparèixer entre grips, trasllats, cansaments i d’altres excuses estranyes que tampoc jutjarem… Al cap i a la fi tothom és lliure de fer i desfer la seva vida més enllà de Facebook, suposo…
¿Cómo hacer un buen brownie?
Tras hacer dos brownies en una semana, ya somos casi-expertos en la materia. Hoy os contamos el secreto para hacer un delicioso brownie!
INGREDIENTES (para unos 7-10 amantes del chocolate):
225g de azúcar
120g de chocolate negro
90g de mantequilla
2 huevos batidos
90g de harina
50g de nueces
o
TIEMPO DE PREPARACIÓN: el secreto del brownie está en conocer el horno. Nosotros los hacemos con el horno a 180º (previamente calentado), con la bandeja en el penúltimo piso empezando por arriba. Lo dejamos 25 minutos y los 5 últimos minutos controlamos la cocción para saber si necesita más temperatura o consistencia. En el primer caso, lo bajamos un peldaño, y en el segundo, lo subimos otro para que quede doradito y crujiente de arriba.
o
PREPARACIÓN: mientras calentáis el horno hasta 180º, podéis ir preparando los ingredientes. Empezad fundiendo el chocolate negro y la mantequilla en el microondas. Cuando sean un solo líquido, removed bien hasta que coja textura y añadidle los huevos batidos. Luego, el azúcar y la harina. Ahí os costará más la mezcla pero no hace falta que utilicéis el mini-pimer. Cuando tengáis la mezcla bien homogénea, añadid las nueces (ya cada uno a su gusto decide si las echáis enteras o a trocitos). Luego, volcad la masa en el molde que vayas a utilizar para el horno (los de silicona van muy bien porque no la masa no se pega y no se desmonta el brownie al sacarlo) y mételo en el horno a 180º. ¡Y ya lo tenéis todo listo! Fácil, ¿no? Esta preparación dura sólo 5 minutillos.
AL PUNTO: para que un brownie esté deliciosamente bueno tiene que estar al punto. Para ello, debes conocer bien tu horno, ya que un despiste puede quemarlo y hacerlo incomible o bien que te quede crudo. El brownie perfecto debe estar doradito de arriba, crujiente de abajo y tierno por dentro.
Te aconsejo que el primer día estés pendiente del tiempo de cocción para ver qué tiempo necesita tu horno. Un truquillo que puedes hacer para ver si está suficientemente hecho por dentro es pincharlo con un cuchillo y ver si deja «residuos». Si los hay, deja el brownie un par de minutos más; sino, ya puedes sacarlo y provar el resultado!
Primer día en el Gym
¡He sobrevivido!!! Ha sido menos duro de lo que esperaba ^^ Incluso diría que tengo ganas de volver a entrar por esa puerta (y no es para colocarme con la peste a cloro y a compañerismo).
Roser, la súper gimnasta
Ya mientras preparábamos las bolsas hemos decidido que sería una sesión light. Algo para empezar con buen pie para no hacer mucho el primo pululeando sin saber dónde ir ni para agotar todas nuestras motivaciones en un par de horas. Bueno, lo del «par» se ha quedado en horita y media… o incluso horita escasa si quitamos el tiempo de los vestuarios. Pero algo es algo, ¿no? El próximo día más! Despacito y con buena letra que no queremos herniarnos el primer día de próposito.
La sala de máquinas olía mal pero una se acostumbra rápido y no sé cómo se convierte en una más corriendo sobre una cinta y viendo el resumen de la Premier League por la tele (mira, así hasta aprovecho para hacer deberes de trabajo!). 15 minutillos corriendo y luego 30 en el jacuzzi. Hay que saber compensar, en esta vida. Desde las burbujas he contemplado la clase de aquagym de la piscina de al lado. Eso parece fácil y encima mola! Iré un día! Además, como dice Arnau, si voy descordinada o lo hago mal, como estoy dentro del agua, nadie se entera! ^^
La semana que viene tengo una hora con la PeTé, la «Personal Trainer», que viene a ser una entrenadora personal pero que dicho a la english mola más. Le contaré mis objetivos de dejar de ser una vagoncia para pasar a ser una super deportista (con unos kilos menos), y a ver qué milagros me aconseja. Y si sus remedios no me gustan, siempre nos quedará el jacuzzi, no?
Life is better with a dryer
els Reis ens han dut, entre altres coses pràctiques per la casa (tele plana, planxa, raclette-planxa-pedra), una assecadora. I des d’aleshores, la nostra qualitat de vida ha millorat. S’ha acabat estendre la roba 3 dies al «balcó». S’ha acabat tenir la roba plena d’olors variades que passen pel pati d’interior d’illa. S’ha acabat patir des de la feina perquè a fora plou i hem deixat la roba estesa. S’ha acabat haver d’anar a la bugaderia del barri a fer cua per assecar els llençols i tovalloles. S’ha acabat haver de fer viatges de bossades a casa els pares per posar una assecadora urgent. Visca la nostra nova veïna de balcó! Aposentada com una reina damunt la rentadora, aquests dies només fa que donar voltes i voltes tot imposant el seu nou ritme de treball. Ara caldrà no espantar-se quan arribi la factura de la llum i vigilar no es coli alguna samarreta bonica convertida en vestidet de nines…
Posa una assecadora a la teva vida!
2h de rebaixes
i el resultat ha estat més que positiu: tres samarretes (sense provar-les per evitar cues), un DVD que conté 2 pel·lis (Moulin Rouge & Romeo Julieta) i un bolso que per fi jubilarà el que tinc actualment i tant bé va (mmmm no sé si el nou podrà aguantar la pressió d’haver de ser tan pràctic i útil).
En total, m’he estalviat 46 euros, i tenint en compte que he fet poques cues, estic més que satisfeta. Tomorrow more!