Als 16 anys rebia dels Reis Mags el meu primer mòbil: un Alcatel d’Airtel, enorme, de color gris i amb un tros d’ antena incorporada. Un autèntic dinosaure! Un any després, cansada d’aquell color gris, el vaig pintar de vermell amb un taker ^^ (tothom té un passat «ado»). Després va venir un Sagem amb pantalla de colors i, més tard, un Sony Ericsson amb Bluetooth, fotos i quatre parides més. Avui he passat per la botiga vermella i m’he endut un LG Viewty. El mateix que el xaval que ens atenia li va comprar a la seva nòvia la setmana passada (o això és el que ens ha dit per vendre’ns-el).

l’LG Viewty és un senyor mòbil. Càmera de 5 Mega píxels, ràdio, MP3, Mp4, google maps, pantalla tàctil, mini pen per escriure, targeta de 2 GB de memòria, vídeos, connexió a internet i un llarg etcètera de funcions i aplicacions que no sé encara per a què serveixen. I això que jo només volia un mòbil!

Reconec, però, que el disseny m’encanta i que m’agradarà encara més fardar escrivint els SMS amb teclat tàctil o creant una cita del calendari amb el mini-pen. De moment, ja cal que em vagi buscant una bona funda si vull que la pantalleta tàctil duri uns quants anys…

PD. El millor de tot és que, per fi, és de color vermell! ^^ Sense necessitat de taker..

o

Fa tres setmanes que no escrivia cap post. Avui tornant a casa una hora i mitja més tard de l’habitual he pensat que n’escriuria un. Quan he entrat al blog, un missatge del Sergi m’ho recordava. Potser és agosarat però diria que mai no havia trigat tant a escriure un nou post. Absorbida per la feina i el trasllat, sumat al fet que fins fa quatre dies no teníem internet a casa, m’he vist del tot incapaç d’escriure una sola línia.

Escrivint des de la feina a la pausa de dinar, perquè els de Jazztel encara no ens han posat internet al pis, m’adono que ja fa quasi una setmana que vivim al carrer Guitard i les coses van prou bé. Potser precisament gràcies a que encara no tenim internet i, per tant, poc accès a facebook i a blogs, aconseguim que les tardes condeixin molt i poguem seguir decorant el pisetfent rentadores, omplint la nevera de menjar bo i tornant a posar una mica d’ordre a la nostra vida. Seguim sense cadires, però 😛 (ara ikea, ara tot a 100, ara a casa els pares a recollir més coses…),

Entre mig de tants canvis, la vida social continua apretant fort…

El cap de setmana passat, fantàstic i memorable sopar de retrobament dels companys d’institut. Es nota que aquells anys d’adolescència marquen les nostres vides i 7 anys després, a part de «petits» grans canvis a nivell familiar o laboral, la gent continua igual ^^ I com reiem recordant vells temps! …i encara més veient com res canvia al voltant de la taula i fent pinya a la pista de ball!

D’altra banda, d’aquí a menys de 24 hores arriben els amics de París, no tots, però sí molts dels que van compartir aquelles soirées i aquelles rialles amb accent francès, xinès, alemany i espanyol. Els hi tenim un gran finde preparat d’aquells per no parar però em pregunto si nosaltres també podrem seguir el ritme! 😛

Quan tingui internet, fotos per xafadardejar! Mentrestant, Facebook farà la seva part de feina 😉

Tenies raó. Ara que estic fent caixes, surten moltes coses. Molts records. I molts d’ells curiosament no els recordava, però quan he topat amb ells, he somrigut i he pensat ‘què guai, que decidís guardar això!’. No puc endur-m’ho tot, tampoc vull deixar la meva habitació plena de ‘trastos’ que només tenen un sentit sentimental per a mi. Hauré de comprar-me un ‘baúl de los recuerdos’ i guardar-hi aquells records que avui m’han fet somriure…

Papers made in Summer Camp, quan tots érem wonderful ‘tichers’ i millors persones. Rosie Connecting People. I love you, Olot Awards, Birthdays a l’Espluga. Un guió anomenat ‘Punto de Encuentro‘ de Pau Bacardit. Manuals de la uni (jeje, aquests segur que els llenço; ja no em cal recórrer a un manual quan sé fer servir els programes d’edició). Postals que ja no recordava haver rebut. Toronto, Gijón, Amsterdam. El cable de la càmera que portava més de dues setmanes perdut. Vint-i-tres cèntims (yuhu! ja tinc 1/6 part del tallat de demà!). El CD de N’ice Cream Trip. Sabons de banyera que encara fan olor. Fotos que mon pare no va enganxar a l’àlbum. Rutas un Valda Kazu Dziesmu Gramata (o el que és el mateix el ‘cançoner’ de la boda dels Letonis). CDs plens de pols que recordo amb patetisme en veure les cançons que escoltava. El documental com a creador de realitats. El llibret d’exercicis que feia a Lübeck (Alemanya). I un diari que vaig escriure entre l’1 de desembre de 2005 i 29 de Juny de 2006. I una carta del novembre de 2005 on m’explicaves què et passava pel cap. I tantes mil coses que no sabia que guardava a l’habitació… Sembla mentida la quantitat d’aventures acumulades en tan poc espai…

…I mentrestant sona Juli de fons i encara melancolitza més la situació…

o

Cap de setmana crucial per al nostre piset de Sants ^.^ Està net com una patena i recent pintat que fa goig! Pares, cunyats i germans han aconseguit una lluentor que ni el majordom de Tenn! Un gran VISCA per a tots ells!

…I entrar al pis i que tot estigui net i que encara faci olor de pintura… blanca i verda.

Els mobles tornen a estar al seu lloc i les olles de la iaia ja tenen un espai. Tenim cortina nova al lavabo (foto primícia més avall). I mon germà que ja incia la ronda de regals i visca! tenim dos plats fantàstics!


Falten els retocs finals, portar-hi les nostres coses i passar per Ikea per comprar un d’aquells cartells que diuen ‘Benvinguts a la República Independent de Casa Nostra’.

o