can’t wait to see her live in concert!
can’t believe she’ll be singing right there in front of us!

todavía recuerdo ese verano en canadá, cuando maría me descubrió alanis morissette y su brutal ironic. ella la cantó y luego la pusieron por los altavoces del parque de atracciones.

qué guay es alanis y qué buen rollo da 🙂 mamá, yo de mayor quiero ser alanis!

el concierto es el domingo a las diez. voy a perderme el partido del año. al día siguiente todos hablarán de los goles de la furia roja (porque i know it, van a ganar) y de si los príncipes tenían que saltar de emoción o quedarse reprimidos en el palco. pero yo habré visto a alanis en directo. seguramente no tendré voz, pero no será por haber cantado los goles sino por haber seguido una por una todas sus canciones.

Torna aquella època en què m’agafa fal·lera per fer esport; torna aquella època en què em poso histèrica si em veig la panxa blanca i els braços morenos; torna aquella època en què em passaria el dia fora gaudint del bon temps; torna aquella època en què m’apuntaria a tots els centres fitness i piscines de Catalunya; torna aquella època en què la meva agenda s’omple de propòsits; torna l’estiu. I m’encanta.

Piscina de Puigcerdà.
Els primers banys amb cloro de l’estiu.

Ahir ens vam tornar a cordar els patins i vam provar els carrils bici de la Barceloneta i la Vil·la Olímpica.

La setmana passada vaig descobrir que no estic sola en aquest món. Oh My God! Hi ha més «Roser Goula» voltant per Catalunya! Se m’ha acabat presumir d’un nom únic i peculiar.

Tot va començar perquè estava cercant els resultats que sortien a Google sota les paraules clau Roser Goula. Després de comprovar que la primera pàgina de resultats mostrava diferents projectes en els quals havia près part, em vaig sobresaltar en comprovar que un parell d’entrades no tenien res a veure amb mi; ve sí, en el nom. Encuriosida per saber qui eren aquelles altres Rosers Goules vaig registrar totes les pistes i vaig trobar un parell d’emails. Evidentment, no em vaig poder estar de contactar-les. Us imagineu lo brutal que ha de ser rebre un mail amb el teu nom de remitent? ^.^ Mola! En fi, vaig enviar de seguida els dos emails; un me’l van tornar per ser una adreça introbable i l’altre, suposadament, va arribar a la seva destinatària però encara no hi ha hagut resposta.

Des d’aquí, faig una crida a les Rosers Goules de Catalunya (tinc entès que volten per Taradell/Vic) perquè em contactin si algun dia, encuriosides com jo, es busquen a Google i troben aquesta entrada amb el seu nom com a protagonista.

I als altres us animo a comprovar a través de Google si existeixen persones que comparteixen el nom amb vosaltres!

I ja el tenim aquí! Més organitzat, més especialitzat, amb més continguts i amb més col·laboracions, ja hem acabat i publicat el segon Journal Télé de l’Institut Français. I ens n’hem sortit prou bé, trobo ^.^

Amb aquest segon número tanquem la temporada 2007-08, a l’espera de recomençar a l’octubre una nova tanda de Journals; potser hi hauran noves incorporacions, segurament hi haurà noves decisions, però seguirem allà volent donar forma a aquest projecte que ja té noves aspiracions a mig i llarg termini. Allez les fictifs!

Com que era massa llarg (quasi 20 minuts, en comparació amb els 10 min de la primera edició), l’hem hagut de tallar en dos parts per penjar-lo a You Tube. Això sí, la qualitat de l’imatge és bastant millor!

A la tornada de Noruega ens esperava una bona patacada.
Tirarem endavant. Sempre ho fem.
Només desitjo que poc a poc tot torni a la normalitat, després de molts dies de trasbals i neguit.
Som una gran família. M’agrada ser Colldecarrera.
Quedaran records i moltes galletades d’aigua. Però sobretot quedarà un somriure i ell dient-me «iaia petita».