Bangkok, el restaurant tailandès de les Corts
On 01/12/2008 by Roser GoulaDivendres ens vam atrevir a descobrir el restaurant tailandès amb més bona fama del barri de les Corts (segons Time Out). El BANGKOK es a primera vista un bareto de barri, amagat en el que és probablement un dels carrerons més bonics i bucòlics de Barcelona; però quan hi entres, t’adones que aquell lloc és
Tinc un mòbil nou
On 29/11/2008 by Roser GoulaAls 16 anys rebia dels Reis Mags el meu primer mòbil: un Alcatel d’Airtel, enorme, de color gris i amb un tros d’ antena incorporada. Un autèntic dinosaure! Un any després, cansada d’aquell color gris, el vaig pintar de vermell amb un taker ^^ (tothom té un passat «ado»). Després va venir un Sagem amb
Un lloc anomenat Londres
On 17/11/2008 by Roser GoulaLondon és una ciutat grisa, freda i plujosa però la gent hi va a fer negoci. Potser d’aquesta manera els bussiness men estan més per la feina i menys per la gresca, tot i que va quedar demostrat que més d’un ve a passar-s’ho bé – llàstima que no sàpiguen posar-hi límits… És una ciutat
Època de canvis i poc temps
On 07/11/2008 by Roser GoulaFa tres setmanes que no escrivia cap post. Avui tornant a casa una hora i mitja més tard de l’habitual he pensat que n’escriuria un. Quan he entrat al blog, un missatge del Sergi m’ho recordava. Potser és agosarat però diria que mai no havia trigat tant a escriure un nou post. Absorbida per la
Moments de transició
On 16/10/2008 by Roser GoulaEscrivint des de la feina a la pausa de dinar, perquè els de Jazztel encara no ens han posat internet al pis, m’adono que ja fa quasi una setmana que vivim al carrer Guitard i les coses van prou bé. Potser precisament gràcies a que encara no tenim internet i, per tant, poc accès a
Buscando en el baúl de los recuerdos
On 08/10/2008 by Roser GoulaTenies raó. Ara que estic fent caixes, surten moltes coses. Molts records. I molts d’ells curiosament no els recordava, però quan he topat amb ells, he somrigut i he pensat ‘què guai, que decidís guardar això!’. No puc endur-m’ho tot, tampoc vull deixar la meva habitació plena de ‘trastos’ que només tenen un sentit sentimental