Norway, six points – La Norvège «si puà»

Dobro veche, Belgrad! This is Norway calling! 😀

Amb 152 punts i una cinquena plaça, Noruega no va fer un mal paper dissabte a Eurovisión.

Espanya li va donar sis punts a les noruegues de la cançó popera que tancava el festival. Sis puntets no és gaire; serà que als espanyols no els hi cauen bé els nòr
dics? L’Arnau i jo hem decidit donar-li una segona oportunitat a Noruega i fer-li un examen més profund per tal de decidir si els noruecs es mereixen o no aquests «six points» (com mola! aquesta frase pot llegir-se tant en anglès com en francès!).

Dimecres marxem a Noruega! 😀 Cinc dies. Les nostres vacances.


Ens esperen fiords i paisatges bonics, tot i que molt probablement no els veurem amb tant de sol… En qualsevol cas, plogui o nevi, la meva Sony no se’n perdrà detall 🙂 D’Oslo a Bergen hi ha 7 hores de tren i diuen que el que es pot veure per la finestra és una de les meravelleses paisatgístiques mundials!


Després d’un parell de dies a Oslo, arribarem amb el tren a Bergen, destí turístic noruec per excel·lència i també una de les ciutats més plujoses. Tindrem sort i agafarem l’època dels 10 dies de sol anuals? En qualsevol cas, per les fotos i catàlegs que hem vist, Bergen promet molt! Farem el guiri i intentarem sobreviure en una de les ciutats més cares d’Europa (a l’aeroport: una poma + una ampolla d’aigua = 10 euros).



I aquest d’aquí, és el motiu del nostre viatge 🙂 Ander, que venim!!! Segurament no anirà disfressat de Jack Sparrow, però no descartem trobar-lo vestit de víking amb el senyor Erasme de Rotterdam envoltant-lo ^.^ (Lo siento, Ander, es de las únicas fotos que tengo tuyas… A ver si en Bergen te hago más!)

Journal Télé 001

Lo prometido es deuda. Voilà le journal télé, édition numéro 1.

El Journal Télé es un proyecto del coordinador del Centro de Auto-Aprendizaje Multimedia del Instituto Francés de Barcelona. Con la idea de que los alumnos del CAAM aprendieran francés de una manera más «amusante» y «différente» consiguió reunirnos a un grupo de unas 7 personas de nivel avanzado para realizar un telediario o programa de televisión en francés como herramienta de aprendizaje para los alumnos de l’IFB.

El proyecto empezó en Enero 2008 pero no fue hasta febrero que nos pusimos manos a la obra. Le journal a été idée et créé entièrement par les étudiants de l’IFB: rédaction, son, enregistrement des images, montage… Philippe nous coordone et nous aide avec l’intonation pronotiation, correction et production. On se retrouve assez regulièrement pour mettre en commun nos idées pour les «petites capsules».

El primer número salió a finales de marzo de este año y se pasó por todas las clases de l’IFB. En base a las críticas (positivas y negativas) de los alumnos del centro y a nuestra opinión, empezamos a trabajar ya en el 2º número que saldrá -si todo va bien- en un par de semanas 😀

Os dejo que veáis el primer Monde Fictif ^.^ Désolée pour la qualité des images…. Me pasé con la compresión pero es que pesaba un montón y no había manera de colgarlo. En cualquier caso, el sonido se entiende bastante bien. Para las imágenes, poned un poco de imaginación entre pixel y pixel 😀 jeje.

PD. Yo participo en el 3r reportaje; si queréis saber cómo se hacen las crêpes, no os lo perdáis! Excelente actuación de Arnau como cocinero, haciendo la vuleta perfecta a la crêpe!

PD2. El siguiente número será mejor en todos los aspectos. Los audiovisualeros que veáis este clip, por favor, tened en cuenta que sólo somos 2 los que venimos del mundillo audiovisual y que el resto han tenido que aprender de cero a montar con Premiere, Audacity y a apretar el REC de la cámara 😀

Y ya sin más preámbulos…

Cinematografia domèstica

– Doctor, crec que tinc una estranya malaltia de voler enregistrar digitalment tot allò que em passa. Sento la necessitat de gravar els meus records en un disc dur extern al meu cervell, per por que algun dia se m’esborrin i m’oblidi que sóc feliç.

El Doctor es mira el meu historial: diversos diaris escrits a mà des dels 7 anys (i tancats amb clau, evidentment), diari de viatge durant l’Erasmus a Alemanya, Fotolog de la vida a París, Blog, milers de fotos emmagatzemades a l’ordinador, alguns centenars de fotos impreses i enganxades en àlbums… La meva enfermetat no té remei, al contari, possiblement seguirà expandint-se. Em recomana que no pateixi, i que li doni al meu cervell allò que necessita.

I de la consulta, a l’FNAC directament.

Aquesta és la meva nova adquisió. Una monada ^.^ Espero amb ànsies el viatge a Noruega. Desitjo emportar-me aquells preciosos paisatges dins la meva petita Sony DCR- SR35E amb DISC DUR. (Cinta? Què és una cinta?)

PD. Amb aquesta adquisició, l’afició cinematogràfica dels Goula continua. El meu avi era aficionat a filmar els esdeveniments familiars més curiosos. Tenia una petita càmera de cine. Actualment, el meu pare s’ha quedat amb la càmera, les pel·lícules i el projector. És fantàstic veure-les de tant en tant ^.^ Són autèntiques peces de cinema domèstic.

PD2. Per fi, ja no caldrà que ningú m’hagi de deixar la seva càmera per anar fent reportatges dels meus… Sara, merci per la teva benevolència!

Un po d’italiano et encore du français

Il corso finisce, ma io non ne posso più… Lunedì e mercoledì a francese; martedì e giovedì a italiano. Mancano solo tre lezioni per finire il corso ed un paio di esami da fare, ma comunque sono stanca di tante lezioni e di tanto «imparamento» (ups, scusate, «apprendimento»). Non voglio imparare di più! HeHe, certo, sto scherzando 😛 Ma è vero che ogni volta è più noioso di andare a lezione. I libri pesano moltissimo, la matita non scrive bene e le mie orecchie non vogliono ascoltare nient’altro di la sirena che segnala la fine della lezione.

Le mardi et le jeudi ne sont pas mieux… Là, je suis aussi fatiguée pour aller au Caam et faire des exercices pour améliorer mon français. La motivation et l’effort personnel diminuent peu à peu. Chaque semaine devient plus difficile de trouver une demie heure par jour pour écrire la rédaction que j’avais promis à Philippe (mon tuteur du Caam). Le C1 s’approche et si je ne réussi pas, il n’y aura aucune excuse. Quand j’ai commencé en septembre, je savais déjà que cela pourrait arriver. J’étais contente quand même de pouvoir profiter de mon temps libre en apprenant d’autres langues intéressants. Maintenant, j’en ai marre.

Ho bisogno d’un po di tempo per me. Voglio arrivare alle 7 a casa e non dovere fare i compiti per domani ne annullare il cinema perchè c’è corso tra cinque minuti.

La seule motivation que j’ai maintenant s’appelle Journal Télé. Cette initiative a commencé grâce à Philippe qui a réussi à réunir quelques étudiants de l’IFB pour former un groupe de travail afin de réaliser un programme télévisé plus ou moins régulier. Tout a commencé en janvier; il faisait froid, oui, mais petit à petit chacun à découvert les trucs et machins des reportages télé et surtout on a continué à apprendre le français d’une façon plus agréable et amusante. Rédaction, correction, enregistrement sonore, tournage des images, montage… Tout a été fait pas nous. Nous sommes fiers de la première édition du journal qu’on a sorti avant de Pâques. La deuxième édition est en production et on espère qu’elle sera visible au début juin. Quelques étudiants de l’IFB nous ont déjà donné leur avis pour améliorer certains aspects du JT. Bientôt je vous le laisserai voir (j’ai eu quelques problèmes techniques…).

E U R O P A

Avui Dia d’Europa, recupero una de les meves fotos preferides. Un any després d’haver fet aquesta foto, segueixo sentint una gran admiració per la nova Europa que estem construint. Erasmus, Leonardos… i ara Hospitalities. M’agrada contribuir a fer Europa encara més gran, més forta i més alta. Feliç dia d’Europa a tothom!


RECUPERACIÓ POST. FOTOLOG «ROSER A PARIS» 12/03/2007

«Vet aquí el gran significat d’Europa, fruit de la paraula de moda: E R A S M U S! Itàlia, Suècia, Espanya, Alemanya, Rússia, Corea del Nord i Estats Units, junts en l’objectiu de construir una torre humana, capaç de fer front a la poderosa Tour Eiffel.

Els programes Erasmus (també Leonardos i altres intercanvis internacionals) han construït, sense esforç i d’una manera natural, el que molts anys de política europea no han aconseguit: Europa ja és, a hores d’ara, gràcies a tots els joves que hem sortit de les nostres fronteres a la recerca del significat de la paraula Erasmus, una unió de països capaços de construir un futur comú millor.

Diumenge als Camps de Mars, davant l’atenta mirada de Madame Eiffel, vam demostrar que els joves d’avui dia, units i fent pinya, som al capdavant d’una Europa unida i oberta als diferents costums i folklores, vinguin d’on vinguin, ja sigui de l’est o de l’oest.

Estem disposats a aprendre i a ensenyar per seguir construint, a base d’esforç i d’experiències, una autèntica torre de Babel, on tothom que ho vulgui pugui pujar-hi i gaudir de les meravelloses vistes a una Europa tolerant, multicultural, multilingüística, plurinacional i, sobretot, unida.

Això sí, si ens deixen, els catalans seguirem sent al capdavant de la torre perquè aquesta vegada sí, la unió faci la força!»

o

Troballes YouTube

Avui m’he perdut una mica pel món YouTube (quines bones joies s’hi troben! JurJur!) i em ve de gust compartir les troballes amb els que tingueu 5 minuts per fer-hi un cop d’ull:

1) THE NEW ANTONIA FONT GENERATION

Repassant alguns videos del concert d’Antònia Font del Liceu (què voleu que us digui, me’ls miro i remiro, recordo una gran nit i m’emociono!), he trobat aquesta delícia domèstica. Espero que a l’Arnau, el Pol i la Laia no els faci res quedar retratats al meu bloc, però ésque els he trobat absolutament fabulosos ^.^ Així de sana i divertida creix a nova generació!



2)KEN LEE
Gràcies a la troballa de l’Eva, a la feina fa dies que tenim un himne gràcies a aquesta dona. Perquè ens encanten les versions lingüístiques atrevides! Ken Leeeeeeee! Tulibu dibu douchooo!

3)IL BARÇA and THE MAIN EVENT
Per vocació professional, l’últim vídeo (descobert avui; per tant encara estic en estat de shock recent) serà esportiu-musical: la lletra de l’himne de la Champions League -aquell que fa posar la pell de gallina (com a mínim, a mi). I de fet, aquest ha estat el principi d’una profunda decepció. Jo, que de gran vull ser una «Ken Lee» i reinventar les lletres que no entenc (la meva 1ª gran aportació «Un llapis digué a un pistatxo»), havia pensat (o havia volgut pensar) que l’himne deia «IIIIL BARÇAAAA nananananaaaa nananananaaa IIIIL BARÇAAAAA nananana […] THE CHAAAAAMPIONS!» -Escolteu bé; jo crec que hi ha una versió amagada*
Incís: Mmmmm… Em pregunto si el meu jefe haurà ficat cullerada monetària per aparèixer a la lletra de la Champions? ^.^ En qualsevol cas, és molt gran veure el nom de l’empresa enmig de tot plegat! I a sobre 2 cops!!! JeJe

* Per aquells que encara no hagiu trobat el moment pletòric «Il Barça» i no pogueu anar a dormir sense saber-ho, la clau és «Die Meister» i «Die Besten» 😉

868 km por el sur de Francia

Mayo del 2008. Nuestra primera escapada en coche. La primera vez que hemos sentido la libertad de viajar conduciendo a nuestro ritmo y parando en los pueblos que más nos han atraido. El destino estaba a menos de 300km pero nos ha parecido realmente lejano. Este ha sido también nuestro primer viaje a casa de CouchSurfers (hasta el momento, sólo habíamos alojado pero no viajado fuera). Conducir y couchsurfear, ambas, buenas experiencias para una primera ruta en coche los dos solos.

View Larger Map

 

KM 0. Barcelona

Salimos de la calle Londres con el coche de mis padres: un fantástico Nissan blanco del 94 (y lo bien que va!). Dejamos a mis padres en la TEISA para que puedan subir a Olot y nosotros tomamos ya la AP7 dirección norte.

KM 160. La Jonquera

Parada obligada para el bocata, el pipí y el cambio de conductor. Arnau al volantes, a punto para cruzar la frontera.

KM 285. Lagrasse

Después de una preciosa carretera de viñedos y montañas, llegamos a Lagrasse, uno de los pueblos marcadas como los más bellos de Francia («Les Plus Beaux Villages de France»). Es realmente bonito y bucólico. Un pequeño centro peatonal muy cuco y un río precioso en el que nos sentamos a descansar.

KM 321. Carcassone

Gracies al GPS llegamos sin demasiados problemas a Carcassone, donde nos esperan Robert y Solange, una pareja de Carcassone con orígenes mediterráneos variados. Ambos son muy abiertos y acogedores, no podíamos haber elegido mejor nuestra primera aventura de viaje como Couchsurfers.  Entre tanto hablar y comer, no hay tiempo para más. Mañana nos espera un buen día visitando la zona.



KM 421. Toulouse

Nos levantamos pronto, subimos al coche otra vez y tomamos la autopista de los Dos Mares en dirección Toulouse. En poco más de una hora ya estamos allí y con el coche bien aparcado (un éxito). El «Vélo Toulouse» nos atrae y nos lleva recuerdos parisinos, pero esta vez decidimos explorar la ciudad a pie. Pronto nos encontramos con el primer inconveniente: son las 12.30h y todo está cerrado. Vaya! Nos vemos obligados a posponer la visita y paramos a comer, como buenos franceses. Nos basta con el «plat du jour», como siempre muy completo y barato en Francia. A las 14h ya vuelve a estar todo abierto y retomamos nuestro paseo por la «ciudad rosa». 

 

KM 521. Carcassone

Peaje de vuelta y ya estamos otra vez en Carcassone. Cansados pero satisfechos de un agradable paseo por Toulouse. Hoy a cenar somos algunos más: se añade el hijo y un amigo de la familia. Hablamos del Barça, del rugby y de los viajes. Las conversaciones se acompañan con vasos de Ricard, de vino de naranja, de vino blanco y sobre todo de mucha comida. Antes de acostarnos, todavía tenemos tiempo de ver un trozo del partido de rugby que echan por la tele. En el sur de Francia es el deporte rey; se nota.

KM 525. A pie por Carcassone

Hoy sábado toca visitar Carcassone. Dejamos el coche en el centro y visitamos el mercado, donde realizamos algunas compras para la cena de esta noche: hoy nos toca preparar una cena catalana! Ensalada, fruta para la macedonia, pan, tomate, costillas de cordero….Luego, hacemos un picnic en el río, cerca del Pont Vieux, alejados de los turistas y disfrutando de una jornada soleada y tranquila. Por fin es la hora de subir a descubrir la Cité amuralllada. Si no fuera por la cantidad de turistas que hay dentro, podríamos llegar a imaginar que estamos en un pueblo medieval de verdad. Durante el paseo descubrimos un colegio de occitán.

 

KM 673. Collioure

Es domingo y toca volver. Ya de vuelta hacia Cataluña, paramos en Collioure. Por alguna extraña razón no recordaba que hubiera playa, pero es evidentmente que la hay; y además es preciosa! Qué pueblo más encantador!


KM 868. Barcelona

Retenciones, sí, pero las justas. A las seis de la tarde volvemos a estar en Barcelona. Gasolina cargada y coche en el parking. Primer viaje en coche solos, superado! Han entrado más ganas de hacer más. La libertad y el «sentirnos mayores» nos ha gustado. Repetiremos!

 

 

Destination: Carcassone

«En arribar al Rond-Point de l’Europe, preneu la segona sortida per Avenue General Leclerc i continueu per aquest carrer. I ja heu arribat»

Amb GPS, mapes varis, instruccions google i alguna maleta, dijous marxem de pont a Carcassone ^.^

Mostra un mapa més gran

És un viatge que ve molt de gust fer. Potser perquè serà el primer cop que marxem sols amb el cotxe (l’avió ens trobarà a faltar?). Potser perquè coneixerem un altre Hospitality member. En qualsevol cas, seran quatre dies de relax i aventura per conèixer el sud de França, tant proper i tant llunyà a la vegada, oi?

Si res canvia a última hora, ens estarem a casa del Robert, un bon home (o com a mínim esperem que ho sigui…) que ens acollirà a casa seva i ens mostrarà la seva bonica ciutat emmurallada. L’hem contactat a través de l’Hospitality Club, una grandíssima iniciativa que permet conèixer noves cultures de primera mà i viatjar per ben pocs diners. Per cert, crec que l’Arnau té un post/article de revista pendent sobre el concepte Hospitality Club. De moment, podeu informar-vos-en més a la web.

Si Carcassone ens queda petit, farem més kilòmetres cap a l’est –Montpellier– o cap a l’oest –Toulouse– o bé ens deixarem perdre per les bonics poblets francesos.

Fotos, reflexions «post dormir a casa d’un hospitality member» i aventures vàries a la tornada 🙂


[update]

Resumen en castellano (para aquellos a los que el catalán todavía os cuesta un «poquitó»)

Básicamente, Arnau y yo nos vamos este puente de mayo a Carcassone. Está cerquita y nos apetece conocer el sur de Francia. Aprovechando que está a 3 horas de Barcelona iremos en coche. A ver si encontramos alguna utilidad a ese carnet rosa que hace años nos sacamos y que quedó guardado en un cajón…

Dormiremos en casa de Robert, un Hospitality member que buenamente nos alojará en su «maison» francesa ^.^ Así, el viaje será todavía más interesante. Qué mejor que conocer una ciudad de la mano de alguien que vive allí?

o

A Madrid amb l’AVE

AVEui el jefe i jo ens hem plantat a los Madriles en un anar i tornar de Sants a Atocha i d’Atocha a Sants, així pim-pam, com qui agafa el metro. Un parell de reunions i un parell més de trobades A VEure com van els negocis a la capital. Amb horari de bussiness, a les 7 del matí sortíem puntualment, per arribar just quan la capital es despertava. Dia complet i ben aprofitat i de tornada cap a Barcelona en un tres i no res.

Cert, lA VElocitat que agafa és prou bona (sobretot quan decideixes aixecar-te per anar a la cafeteria i t’adones que t’has d’agafar a algun lloc fix mentre et beus el tallat). La comoditat és extrema i el procés és tan senzill com agafar un rodalies cap a Mongat. Només podrien fer dues coses per millorar-ne el servei: arreglar la ràdio (dels 8 canals que ofereixen només en funcionen 2: un és un paio que explica coses que no interessen i l’altre és una simfonia larghetto de robert schuman que sona en repeat) i donar espardenyes per acabar de sentir-s’hi com a casa ^.^

Ha costat, però sembla que finalment han aconseguit fer un servei mínimament bo per a aquest país. Si t’ho posen així de fàcil, no fa tanta mandra anar cap a Espanya… Al cap i a la fi, és com agafar un metro-una-mica-més-llarg.

17 de abril 2008

Publicado en España Etiquetado como