Un viatge de retrobaments; d’aquells que no em cansaria mai de retrobar. Un viatge de posada al dia, mentre conduïm sota la pluja i amb la calefacció a tope. Brrrr! Kin Frien macht in Deutschland!

Alemanya segueix com sempre 😀 i com me n’alegro d’haver-la retrobat! A Hamburg segueix havent-hi una falera per comprar de dia i sortir per la Reeperbahn de nit. Lübeck segueix estant a la fi del món però continua maca i bucòlica, amb els seus «totxtos» vermells, les teulades verdes, un teló de fons de color blanc -que no gris- i un terra permanentment moll. Entrada per la Holstentor i llàgrimes que se’n van irremeiablement de l’emoció (es tut mir leid, jo m’emociono amb els bons records). Repassada ràpida als vells records i recital de memòria -amb entonació adient inclosa- de les parades d’autobús que van marcar el nostre viatge: Stadthalle, Fegefeuer, Kohlmarkt, Stressemannstrasse, Wasserkunst… Fachhochschule! i un campus aixecat sobre el no-res construït amb un cert estil escandinau.

Un estona de karaoke amb el Thomas i l’Antonio, un milkshake a la plaça del Rathaus amb el Pedro, un pastís i un te a casa la Feli i una passejada pel Dom amb Herr Martin. Hi va haver temps per a tot i per a tothom. Quatre dies ben aprofitats, ganz genau!

També hi va haver temps per sofàs, per passejar el gos, per donar menjar a les cobayes, per aprendre francès (il est quelle heure?), per organitzar debats socials dins el cotxe, per beure les noves Becks (Green Lemmon, una gran cervesa), per buscar aparcament, per menjar gelats gordos, per anar de compres, per dir marranades en serbi, per saltar-se el règim a lo grande, per comprar paraigües, per passar fred, per anar amb presses a l’aeroport i sobretot per unes estones de riure amb un grandíssim i inoblidable Manuel de Cacque 😀

Han passat 3 anys però tots seguim igual de macos i eixerits ^.^ Cadascú ha emprès el seu camí, més plujós o més assolellat, però aquests quatre dies han tornat a ser com aquelles tardes infinites en que res no ens preocupava i tot ens feia somriure. Sense saber-ho massa bé, ja han passat 3 anys i ens hem fet grans (feines, projectes de final de carrera i pisos ben decorats ens avalen) però al cap i a la fi, seguim igual de gamarussos que sempre. (…i no estan macos, el Mille i l’Andreas vestits igual? ^.^)

Vielen Dank noch mal für alles. Vier tolle Tage mit euch. Es war wirklich schön um euch wieder zu sehen ^.^ Drei Jahre später und das Video bringt uns noch zum weinen, huh! Es war ‘ne geile Zeit, aber mit unsere Freundschaft es wird nicht vorbei sein! Bis bald denn!

LÜBECK és una bonica ciutat d’uns 210mil habitants situada al nord d’Alemanya. Té un clima excel·lent: una quarta part del dia està emboirada, una altra quarta part és plena de núvols alts d’aquells que et fan oblidar que el cel és blau, després encara plou a bots i barrals i la resta de dia (sovint a les 7 del vespre quan ja no pots fer gaire res més) el cel està serè i a punt per ensenyar-te unes precioses postes de sol. Com totes les ciutats ben fetes, té un riu i un canal que passen pel mig de la ciutat; i al voltant, fantàstics carrils bici i parcs amb diferents tonalitats de verd per gaudir de les postes de sol de les que parlàvem abans, tot prenent una becks.

Ara fa just 3 anys començava el meu Erasmus a Lübeck. Molts alemanys no entenien com Lübeck podia ser el parador d’una noia de Barcelona. Què carai hi feia una mediterrània en una ciutat avorrida i quieta com Lübeck?! Doncs bé, allà hi vaig trobar la calma, la diversió en petit format, la convivència, la multiculturalitat, la curiosa i sempre fascinant cultura alemana, les tardes estiuenques que s’allargaven fins les 10 de la nit quan es ponia el sol, l’amistat sense fronteres, la independència, la responsabilitat i, sobretot, tota una colla de gent que, com jo, buscaven això mateix.

Demà dijous me’n torno després de 3 anys cap a terres lübeckianes. Casa meva. Em fa por veure-ho tot massa diferent o trobar-ho «buit». Passaré per l’Anschützstrasse i miraré l’habitació 108. Potser hi haurà algú dormint en aquells 20 metres quadrats que van ser durant molt de temps la millor casa on viure.

Retrobarem moltes coses: el Mille, la Yure, l’Humberto, l’Andreas, el Thomas, la Feli, el Hausmeister?, els topos!, la Fachochschule, la Holstentor, (de rebot) el Martin…. També en trobarem a faltar d’altres que no hauran pogut venir (la Carmina, el Valdis -que aviat serà pare! wow!), però que de ben segur aviat tornarem a veure; si més no, caldrà ensenyar-los les fotos i comentar la nova experiència viscuda a Lübeck 2008! ^.^

Mille & Yure, be ready! Here we come! 😀

PD. actualitzo el bloc a les 21:00h després de veure les temperatures «primaverenques» al nord d’alemanya. 1º de mínima (previsió neu) i 10 de màxima. Festival! …Començo a recordar el significat real d’ALEMANYA…