Com gastar-te el teu primer sou?

Les setmanes passen volant i ja fa 24 dies que treballo. Divendres vaig rebre el meu primer sou (com a comunicadora). Un sou d’aquells que fan il·lusió, perquè te l’has currat cada hora que has passat en aquell despatx ^.^ És la recompensa a destinar 40 hores de les teves preuades setmanes exprimint-te el cervell per als beneficis dels altres.

Divendres, un cop fora de l’oficina i amb un récord de diners al meu compte corrent de La Caixa, em disposava a gastar el meu primer sou de la millor manera possible. Perquè al cap i a la fi els diners són per gaudir-los:

  • Convido a esmorzar a les companyes de feina. 2 tallats, 3 cafès amb llet, 3 entrepans i un suc de taronja natural: 13,45 euros.
  • Em compro per internet el CD «Perle» de la Gianna Nannini, després d’escoltar la «Meravigliosa creatura» a classe d’italià: 18,50 euros.
  • Dono 2 euros a la Plataforma pel dret a decidir i em regalen un mocador per anar a la moda tot reivindicant enmig de la manifestació: 2 euros.
  • Convido a sopar per primer cop als meus pares, al brother i la xicota i a l’Arnau. Pizzes bones i postres encara millors, al carrer Montcada:
  • 92 euros + 2,5 de propina.
  • Em faig sòcia del club Tr3sc per seguir gaudint de descomptes en cinema, música i teatre: 25 euros.
  • Vaig al cine amb la Maria. Feia temps que no anàvem al cine un diumenge a la tarda, oi? Una entrada a la fila sis per veure Once, un musical irlandès d’aquells que et deixen ben atontat cantant i amb la pell de gallina: 6,5 euros.
  • Compro una bossa de xuxes i òbviament me les acabo abans que comenci la peli: 1,40 euros.
  • Quan torno a casa no em puc treure del cap les cançons de la Banda Sonora de Once. Entro a l’Ebay, m’hi registro com a nova compradora i compro el CD: 20 dòlars (aprox. 14 euros).

Passar un bon cap de setmana i gaudir d’una part de la recompensa pel meu esforç diari: no té preu.

Mi primera redacción en italiano :D

Si algo tiene estudiar por primera vez un idioma (léase, por ejemplo, italiano) es que de repente te ves inmerso otra vez en ese mundo de los libros de clase en los que hay cincuenta mil ejercicios diferentes. Y luego, obviamente, está el libro de ejercicios: ese cuaderno «marginado», que no sé por qué siempre ha sido en blanco y negro, que se limita a repetir los ejercicios una y otra vez para que te quede claro cómo se escribe el presente de indicativo del verbo hacer.

Después de casi dos meses de italiano, he dedicado mis cuatro horas semanales a completar frases, describir mi casa, tu casa y la del vecino, decir lo que hago cada día de la semana y contar hasta infinito del derecho y del revés. Pero me encanta! ^.^ Vuelvo a sentirme como una niña feliz que llega a casa cada día con tres hojas de deberes por hacer!

Acabo de terminar mi primera redacción en italiano. Y aunque parezca boba, después de pasarla a limpio, he ido corriendo a leerla en voz alta a mis padres. Han sonreído e incluso mi madre ha intentado leerla ella a su manera «catañola» (catalana – española) sin mucho éxito (cosa que ha hecho subir mi ego, más italiano que nunca).

En fin, que «io» toda ilusionada con mis primeras palabras en italiano, os dejo con la famosa redacción para que quede para la posteridad (seguro que dentro de unos años voy a reirme un rato con estas líneas que vienen a continuación 🙂

* Antes de echaros a reir a cuestas de mi redacción, ya os aviso que el tema iba de «escribir una carta a un amigo italiano explicándole qué hago en el tiempo libre» (sí, lo sé, un temazo).

Ciao Davide!

Come sai, sono a Parigi da due mesi. Mi piace molto la vita qui! Non lavoro ed ho molto tempo libero.

Faccio tante cose! Ma non sono mai stanca. Mi piace passeggiare per la città, andare a teatro, pattinare con le amiche francesi…

Il lunedì vado al cinema perché è più economico e c’è sempre una versione originale. Così, imparo altre lingue!

Sono qui da poco tempo ma già ho molti amici. Vengono da tutta Europa! I fine settimana andiamo insieme in discoteca.

Devo finire la lettera. Questa sera faccio una cena da me e devo ancora preparare tutto.

A presto!

* Qué queríais? Si sólo podían ser unas 80-100 palabras y todo en presente (claro! porque como dice una compañera de clase, Neus, «todavía no nos han enseñado el subjuntivo condicional!» 😛 )

Humor del bo per a una tarda de diumenge

Malauradament s’acaben les hores d’aquest cap de setmana. No per això, però, hem de resignar-nos a dir adéu al bon humor ^.^

Avui us recomano especialment que mireu aquest video desitjant que demà tots arribeu a classe/la feina amb un somriure d’orella a orella recordant-ne els millors moments ^.^

Perquè ens encanta l’humor oriental (sigui groc o tingui olor de sushi) i perquè ningú més pot ser tan freaky com per fer bromes d’aquest tipus.

(incís per als poc lingüístics: el fet que parlin japonès no és important; una imatge val més que mil paraules)
(incís per als impacients: fins el minut 1 o 1’30 no comencen a passar coses)
(incís per als ràpids: no tanqueu el vídeo massa d’hora; hi ha una «segona missió» a partir de la segona meitat del vídeo!)

Yuhuuu! Ja és DIVENDRES!

I avui comença el compte enrere per poder fer el miler de coses planejades per al cap de setmana. Feia temps que no em sentia així: tinc ganes de fer mil coses; totes aquelles que no puc fer durant la setmana. Com quan érem a París i els caps de setmana eren un no-parar. Recordo arribar a dilluns a la feina i ja començar la setmana rebentada. Calia aprofitar el temps i vam aprendre a convertir els dies en jornades de 30 hores. Arribats a Barcelona, torno a tenir aquella vitalitat parisina que s’havia perdut en el no res tot aquest temps. Deu ser que se n’havia anat a passejar o potser és que treballar al 100% cada dia fa sentir-me més viva ^.^

És divendres i estic cansada però plena d’energia (de la més positiva) per no parar ^.^ Vull fer les primeres compres de Nadal, escriure postals, passejar, ballar, sortir a prendre algo, empapar-me de cultura, veure el 9è capítol de la 3a temporada de Heroes, dormir, quedar amb el meu germà, veure una peli d’aquelles de sofà, aprendre a fer un pastís diferent, llegir el diari (més enllà dels titulars), dutxar-me (jaja! és broma! això ho faig cada dia :P). En fi, tinc ganes de tornar a trobar temps per a tot 🙂

Bon week-end à tout le monde! ^.^

Oh là là, qu’est-ce que c’est bon le chocolat !!


Oh là là, quins pastissos més bons que surten del llibre de receptes de xocolata que em vaig endur de París ^.^ I és que si algú sap fer pastissos i remoure el blat són els francesos! De fet, posaria la mà al foc que si les pastes i els pans poguessin parlar, ho farien en francès; el francès més dolç i suau sortit d’un forn d’aquells que tenen les pâtisseries i que desprenen una olor que arriba a l’andana del metro… Hmmmmmmm….

Ho reconec, no sóc una gran cuinera però quan es tracta d’omplir un motlle de xocolata i empastifar la cuina, en sóc una gran experta! Fa un parell de mesos que m’he iniciat en això de la cuina i, de moment, començant per lo senzill, ja sóc la màster dels pastissos de xocolata amb anous. Hmmmm Lecker!

Fer un pastís de xocolata pot ser tan senzill com volgueu, però fer «un bon pastís de xocolata» ja és una altra història.

Ara que vénen temps de xocolates i de sopars, us convido a posar-vos el devantal i empastifeu de xocolata la vostra vida 😀

RECEPTA PER A UN PASTÍS DE XOCOLATA
SUAU I SENZILL DE FER

Ingredients per a 4 persones (tot i que surt un pastís força gros, que jo diria que pot ser per a 6 ó 8 persones tranquil·lament):

125 gr de farina
125 gr de sucre
125 gr de mantega
2 ous
3 cullerades de cacau en pols barrejades amb 3 cullerades d’aigua calenta
1 cullereta de llevadura química
Unes quantes anous trossejades o el fruit sec que us agradi

Preparació en 5 minuts (a més de bo, és ràpid de fer 😉 :

1) Prepareu el forn a 180º
2) Mentrestant, agafeu un motlle i passeu-hi mantega i enfarineu-lo (la mantega manté la farina, i la farina fa que la massa del pastís no quedi enganxada al motllo). No cal que hi poseu molta mantega, de fet, feu com els «crepiers» i mulleu un tovalló de mantega i fregueu-lo pel motlle.

3) Mentre el forn segueix escalfant-se, poseu tots els ingredients dins d’un recipient prou fondo.

4) Passeu la barreja extranya que acabeu de fer pel Minipimer fins que quedi una massa marronosa en estat líquid (no té bon aspecte encara, però segur que ja sentiu l’oloreta… hhmmmmm; ep! no s’hi val ficar-hi el dit!)

5) Afegiu les anous trossejades a la massa i barregeu perquè quedin ben esparcides.

6) Aboqueu la massa al motlle.

7) Fiqueu -ho al forn. Ara ve el procés més complicat, sobretot perquè els forns no són mai iguals. A casa meva, el deixo uns 40-50 minuts 90º, però estigueu alerta de l’evolució del pastís.

Trucu de l’almendrucu: Per saber si el pastís està prou fet per dins, agafeu una agulla de fer ganxat (o en su defecto, qualsevol estri finet i esmolat, que entri bé) i fiqueu-la dins el pastís. Si quan la treieu surt tacada/molla, vol dir que el pastís encara no és prou fet.

*Per saver-ne més, compreu el llibre «Je veux du chocolat» de Trish Deseine*



VERSION EN FRANÇAIS

Dernièrement je me suis mis le tablier et j’ai fait des très bonnes découvertes à la cuisine grâce à mon manuel parisien de gateaux au chocolat ^.^ Oh là là, qu’est-ce que c’est bon le chocolat!

Faire un bon gateau au chocolat n’est pas toujours évident. Voilà une ‘tite aide pour ceux qui souhaiteraient surprendre les gens dans les prochaines soirées 😉

RECETTE POUR L’ÉLABORATION
D’UN SUPER GATEAU AU CHOCOLAT

Ingrédients pour 4 personnes (bien qu’il pourrait être pour 6 ou 8 personnes…)
125 gr de beurre
125 gr de sucre
2 oeufs
125 gr de farine
3 cuillères à soupe de cacao en poudre mélangées à 3 cuillères à soupe d’eau chaude
1 cuillère à café de levure chimique
Quelques noix

Préparation en 5 minutes (non seulement il est bon, sinon qu’il est vite fait 😉

1) Faites rechauffer le four à 180º

2) Beurrez et farinez le moule à manqué.

3) Mettez tous les ingrédients dans un saladier et fouettez au batteur éléctrique jusqu’à l’obtention d’un mélange bien homogène.

4) Mettez des noix dans le mélange.

5) Versez dans le moule.

6) Faites cuire 40-50 minutes à 90º (au moins, dans mon four; comme vous savez, chaque four est différent et vous devrez faire attention à la puissance).

Ptit truc de l’almendruc 😉 Pour savoir si votre gateau est bien cuit, mettez une aiguille dedans. Si l’aiguille sort mouillée, ça veut dire que votre gateau n’est pas prêt encore.

*Pour en savoir plus, achetez le livre «Je veux du chocolat!» de Trish Deseine*

Sólo necesitas unos patines y ganas de divertirte

Ahora que los franceses están de huelga, quizás les vendría bien hacer como este chaval y recorrerse París en «rollers» para ir a trabajar 😉 Bueno, ahora que lo pienso, yo me sé de un sevillano que así lo hacía prácticamente cada día -Champs Elysées arriba, Champs Elysées abajo! jeje

En París aprendimos a andar sobre ruedas; patinar ya sabíamos, pero en esos 7 meses aprendimos a disfrutar del movimiento (incluso encima de los adoquines….hmmmm, menuda gracia me hacía a mí…) y de la velocidad sobre las ocho ruedas ^.^ cuatro en cada pie.

Hace un par de semanas nos metimos de nuevo los patines y recorrimos la avenida Diagonal (la calle más larga de Bcn) de punta a punta en un par de horas. Menos mal que es de bajada y que al final, al llegar al mar, tienes una gran recompensa! jeje

Nos enteramos que en Barcelona ya se hacen las «randonnés roller» como en París; aunque no son tan numerosas y no tienen el soporte de la Guardia Urbana, la moda roller va creciendo con fuerza en tierras catalanas! Arnau y yo nos hemos prometido que algún día nos juntaremos a ese centenar y poco de personas que recorren las calles de Barcelona en patines los viernes por la noche; y, luego, por supuesto, os lo contaremos ^.^

Como en París, las «passejades» en patines en Barcelona duran unas dos horas y son aptas para tod@s. No está Madame Eiffel iluminada de fondo, pero se descubren barrios encantadores y callejones curiosos. Y además, se hace deporte! jeje Sólo se necesitan unos patines y ganas de pasarlo bien! (y bueno, claro está: saber patinar más o menos bien -al menos aguantarse- y sobre todo, saber frenar! –se acepta «frenada junto al palo del semáforo», como animal de compañía).

Si a alguien le interesa y se quiere unir a la «patinada» que nos avise! De momento, podéis ir echando una ojeada en la web de l’Associació de Patinadors de Barcelona.

La iaia fa 90 anys

VERSIÓ EN CATALÀ
A casa meva, tothom em diu que m’assemblo a la iaia: rondinaire, manaire i xafardera. Tant de bo sigui així i jo també aguanti 90 anys com els està portant ella: ben maca, eixerida, riallera i festivalera!

Avui, la «mamma» de Can Colldecarrera en feia 90 i ho hem anat a celebrar tota la família al costat del mar, allà on anàvem els estius quan érem petits. Era tot una sorpresa i la veritat és que ha estat un dia d’aquells difícils d’oblidar ^.^ Hi ha hagut emocions per a tots, petits i grans; vídeos, fotos, escrits personals, bombons… Però, sens dubte, el regal més gran que podíem fer-li era precisament estar tots junts avui allà amb ella: fills, néts i besnéts.

Jo em quedo amb el moment en què en obrir la porta de la sala del restaurant, ha quedat bocabadada en veure’ns a tots asseguts esperant-la i aplaudint-la admirats. Moltes felicitats, iaia! ^.^


VERSIÓN EN CASTELLANO
En mi casa, todos me dicen que me parezco a la yaya: gruñona, mandona y cotilla. Ojalá sea así y yo también aguante 90 años como los está llevando ella: bien maja, risueña y festivalera!

Hoy la «mamma» de los Colldecarrera cumplía 90 y lo hemos celebrado toda la familia al lado del mar, donde solíamos ir cuando éramos pequeños. Todo era sorpresa y la verdad es que ha sido un día de esos que no se olvidan ^.^ Ha habido emociones para todos, pequeños y mayores; vídeos, fotos, escritos personales, bombones… Pero, sin duda, el regalo más bonito que podíamos hacerle era precisamente estar todos juntos hoy allí con ella: hijos, nietos y bisnietos.

Yo me quedo con el momento en qué ha abierto la puerta de la sala del restaurante y ha quedado boquiabierta al vernos a todos sentados esperándola para comer y aplaudiéndola admirados y orgullosos. Muchas felicidades, yaya!

Barcelona Meeting Point


Que bé tornar-los a veure

Que bé tornar a comunicar-nos amb aquella barreja extranya d’anglès acastellanitzat amb un toc d’alemany

Que bé tornar-los a abraçar; fort, ben fort

Que bé saber que continuen guapos i eixerits ^.^

Són el Thomas i el Magnus, els meus dos homes, la meva mà esquerra i la meva mà dreta, els meus guardaespatlles, els meus amants.

El Thomas el vaig conèixer a Lübeck, durant l’Erasmus. Després, ell va baixar a Barcelona, per fer el seu Erasmus. Vam conviure entre festes i ordinadors. Les coses, però, van acabar una mica baldades. Ell va marxar a Hamburg, jo vaig marxar a París. Avui, però, lluny dels projectes, de les caputxetes i de les tres dimensions, tornàvem a ser ell i jo, el Thomas i la Roser ^.^ M’ha agradat taaaaaaaant tornar-te a veure!

El Magnus és suec de naixement, londinenc d’adopció i català per collons. És l’ànima de la festa i potser precisament per això costa tant veure’l sovint 😛 Ara treballa al World Trade Center de Barcelona, en un despatx enorme, i segueix «freelancejant» per The Times, quan té temps. Cada nit que el veig, m’enamora amb el seu desparpajo; llàstima que jo no sigui precisament del seu tipus!

La foto és de fa un any i mig. (el Thomas és el primer dels tronquitos; el Magnus, el que està darrera meu). Aleshores tenien por de deixar-se anar i mullar-se. Avui, els he vist més grans i ben mullats ^.^ Ens tornarem a veure aviat, segur!

Tomé la buena decisión ^.^

VERSIÓ EN CATALÀ
Ei bones! ^.^ Aquí n’hi ha una que està de bon humor! Ja no tinc gaires hores per fer le vago, ni per seure al sofà, no tinc temps de saltar de bloc en bloc i deixar comentaris (sorri, us tinc abandonats; ara m’hi poso), vaig amunt i avall tot el sant dia…. PERÒ M’AGRADA LA FEINA QUE FAIG!!! M’hi sento a gust, m’agrada l’ambient que hi ha (jove i «ditxaratxeru»), cobro més del que em pensava i la feina que faig està prou bé. Què més puc demanar? … Que duri! jeje ^.^


VERSIÓN EN CASTELLANO
Muy buenas ^.^ Aquí hay alguien que está de buen humor! Cierto, ya no tengo tiempo para hacer el vago, ni sentarme en el sofá, tampoco puedo ir de blog en blog como antes leyendo y dejando comentarios a todo el mundo (en seguida me pongo al día, no os preocupéis), me paso el día p’arriba y p’abajo de un lado para el otro… PERO ME ENCANTA MI TRABAJO!!! Estoy a gusto, hay un buen ambiente (joven y dicharachero), cobro más de lo que pensaba y mi trabajo está bastante bien. ¿Qué más puedo pedir? …Qué dure! jeje ^.^

VERSION EN FRANÇAIS
Coucou tout le monde ^.^ Il y a quelqu’une qui est de bonne humeur, là! C’est vrai, je n’ai plus de temps pour fainéanter, ni pour «m’espatarner» (version occitaine pour la toulousienne) sur le canapé, ni pour lire/écrire sur vos blogs (je promets de m’y remettre bientôt), je passe la journée en aillant d’ici à là et de là à ici (jsuis pas sûre que ça c’est bien écrit, mais bon, on le dit comme ça, ici!) … MAIS J’ADORE MON BOULOT!!! Je m’y sens bien, il y a une bonne ambiance et les gens m’ont très bien accueilli, je touche plus de sou que ce que je pensais et mes tâches ne sont pas mal du tout. Alors, c’est bien quoi!


ENGLISH VERSION
Hey hello! ^.^ Here’s somebody who is in a good mood today! I don’t have time to be lazy, neither to sit down and relax, I’m all day long going from one place to another and i even don’t have time to read your blogs… BUT I LOVE MY JOB!!! I feel great at work, I like what i have to do, i like the atmosphere and the people i work with (young and fun) and I get paid more than I first thought. What else can I ask for? …Maybe some continuity ^.^