Road Trip per Estats Units: de costa a costa
7 febrer 2010 at 19:44 | In Posts en Català | Leave a CommentTags: USA, viaggiando
Quasi un mes després de començar a fer plànings per l’estiu, la ruta d’Estats Units ja té una forma més coherent. Quan vam descobrir la possibilitat del Coast to Coast ja no ens ho vam poder treure del cap 
Sembla que l’opció 2 guanya terreny dia a dia, això sí, amb algunes variacions: fent una ruta hipòtetica en cotxe de costat a costat, planejant dies i kilómetres, ens vam adonar que conduir +5.000 kilòmetres en menys de 30 dies era un suïcidi. Per això, vam mirar l’alternativa d’agafar un avió a meitat de camí i saltar-nos la part monòtona i farragosa del mig d’Estats Units (l’enorme Texas, New Mexico, bàsicament). Veure boles de palla que atravessen la carretera deu ser divertit durant les primeres hores de viatge, però un pal absolut haver de fer-ho durant 4 o 5 dies, que és el que trigaríem (conduint vuit hores cada dia) en arribar a Louisiana.
Així doncs, sembla que optarem més per fer una primera part del viatge en cotxe i ajudar-nos de l’avió i els busos per fer la segona part. Una 1ª part de road trip pur i dur i de canvi de paisatges, descobrint llocs nous i paisatges fabulosos; i una 2ª part més tranquil·la, sense cotxe, gaudint del clima tropical de Florida (sota un paraigües?) i fent “vacances” realment.
La ruta seria la següent:
Barcelona – San Francisco – Yosemite Park – Sequoia Park – Las Vegas (no tenim opció si volem arribar descansats a Grand Canyon) – Grand Canyon National Park – Monument Valley (Arizona) – atravessar les Rocalloses cap a Colorado – Aspen (pistes d’esquí dels americans) – Denver (encara Colorado) – New Orleans – atravessar el Mississipi – descobrir Florida – Orlando i els seus parcs temàtics – Miami – Barcelona.
Idealment, tornaríem cap a principis de juliol, després d’haver passat l’Independence Day (4th July) a Miami al més pur estil americà entre fireworks i mojitos.
Encara falta perfilar.ho molt i acabar de decidir-nos a comprar els bitllets. Cal fer càlculs i tenir un bon finançament per anar pagant els mobles del nou pis a poc a poc. Però dia a dia, el nostre somni americà es va fent més i més gros.
Guardiola renova
26 gener 2010 at 19:27 | In Posts en Català | Leave a CommentTags: barça
Casualitats de la vida (o voluntat del destí), però ja fa una setmana que els dos vam prendre la mateixa decisió: quedar-nos. La millor solució per a tots? Potser sí. No sé què li deuria passar a ell pel cap -potser li venia de gust un canvi d’aires, un canvi de lliga, tenir nous reptes- però a tots els altres els ve molt de gust que s’hagi quedat, i això reconforta.
Jo dimarts tenia un peu i mig fora, però dimecres les coses van canviar. Una reunió d’urgència va aconseguir capgirar la situació i obrir nous reptes al projecte. Deixava els continguts i la coordinació dels equips tècnics per dedicar-me al marketing.
L’equip coixeja des de fa temps però sé que són molt bons. La davantera té ganes de fer gols però el migcamp està desbordat i la defensa fa aigües. Sort que Valdés les atura totes i no en deixa escapar ni una, ni tan sols quan hi ha penal i possible expulsió. Caldrà reorganitzar-ho tot per construir un equip fort i estable, que no perdi ni una pilota i que faci el zigui-zaga per despistar el rival i marcar-ne uns quants. Portarà feina i s’hauran de recuperar moltes pilotes perdudes, però l’equip està preparat. Em ve de gust animar-los i tocar una mica la pilota per portar-la cap a les bandes i desbordar el rival. Però el mister em recomana que no m’embali i que jugui, jugui i jugui.
De compromís verbal, el Pep renovarà. De compromís verbal, jo rebré la millor formació in-situ per dur les rendes del marketing de l’empresa durant les properes temporades, amb la intenció de seguir sent els primers en la millor Lliga del món.
Entradas del Concierto de Año Nuevo en Viena
15 gener 2010 at 16:56 | In Posts en Español | Leave a CommentTags: Austria
Y el post número 200 es para informaros de que ya están abiertas las inscripciones al Sorteo de entradas para el Concierto de Año Nuevo en Viena 2011. Puede sonar un poco hortera, lo sé, pero reconozco públicamente que yo el día 1 de enero sobre las 12 del mediodía estoy frente al televisor viendo el concierto de la Filarmónica de Viena y aplaudiendo al son de la Marcha Radetzky, como si estuviera en medio del público asistente.
Cada año es tanta la gente que quiere asistir al famoso (y carísimo) Concierto de Año Nuevo que para poder comprar entradas hay que participar en un sorteo y esperar a ser uno de los poquísimos afortunados. Las entradas van desde 30 euros (arriba de todo, sin asiento) hasta 940 euros (mejores entradas), y se sortean siempre durante el mes de enero del año que empieza. Hay que estar siempre muy atentos!
Para los interesados (e ilusos como yo?) en participar en el sorteo de entradas, aquí tenéis el enlace con toda la información y también el enlace de participación. Sólo deciros que suelen enviar emails agradeciendo que participes o explicándote que no has resultado ganador (a mediados de marzo), por lo que no hagáis como mi madre que, como no habla inglés, cada año recibe el mail de consolación y se cree que le han tocado las entradas. Menuda desilusión se lleva, la pobre!
Por cierto, vista la alta demanda que hay siempre, a parte del concierto del 1 de enero, también hay la posibilidad de asistir al del 30 y al del 31 de Diciembre. No se emiten por televisión pero seguro que son menos disputados y, por lo tanto, más asequibles a la hora de ser uno de los afortunados ganadores del sorteo.
Planeando un Road Trip por USA
12 gener 2010 at 19:50 | In Posts en Español | 8 CommentsTags: road trip, USA, viaggiando
Este es mi gran reto para el 2010. En algún momento de este año espero estar comprando postales (o actualizando el Facebook/Twitter?) desde alguna parte de Estados Unidos.
Kilómetros de carretera por delante, moteles cutres, bares con sofás rojos, grandes y suculentas hamburgesas, polis con gafas de sol y patines, el oso Yogui, excursiones por el Grand Canyon… No me caben en la mano las ideas que tengo para este viaje! Excitement por momentos. Tanto por planear y tantas cosas todavía en el aire… No sé si aguantaré la espera!
De momento sólo hemos leído un par de páginas de nuestra nueva Lonely Planet y oído un par de experiencias de gente que ya ha hecho este road trip, pero no nos podemos dormir si queremos tener las cosas preparadas (aunque está claro que los viajes improvisados siempre son los mejores). Probablemente, lo único que planifiquemos será el inicio y fin de ruta. Ahora mismo, sin presupuesto hecho, ni vuelos ojeados, ni kilómetros contados… Sólo sabiendo que tendremos 3-4 semanas y muchas ganas de descubrir América, existen dos GRANDES opciones:
1. La costa oeste de norte a sur: de Vancouver (Canadá) a Tijuana (Mexico). Pasaríamos por Seattle, la autopista 101 de los acantilados, Red Wood National Park, San Francisco, Yosemite National Park, (Las Vegas?), Grand Canyon, San Diego y Los Angeles (y Santa Monica, Santa Barbara y San Froilan de todos los Santos…). La opción de tomar un avión desde Los Angeles para ir al Grand Canyon y volver también es muy válida, si queremos ahorrarnos el cartón-piedra de Las Vegas y varias horas de carretera.
Kilómetros: 2.500 km.
Punto fuerte: pasar por 3 países distintos
2. De costa a costa: del Pacífico al Atlántico. Empezando en San Francisco y acabando en Miami, pasando Yosemite Park, Las Vegas, Grand Canyon, Santa Fe, Albuquerque, cruzando Texas, pasando por Houston para solucionar problemas, Nueva Orleans, Alabama (sweet home) y Disney World. (y visitando a mi “cusinet” Albert si todavía está estudiando en Miami).
Kilómetros: (wait for it!): 5.500!! (lo sé, mucha, muuuucha gasolina)
Punto fuerte: pasar por los escenarios americanos más famosos.
¿Cuál haríais vosotros?
¿Votos para la Ruta Costa Oeste?
¿Votos para la Ruta Atlántico – Pacífico?
This trip is gonna be legendary !
PD. he encontrado el siguiente anuncio: se buscan un par de acompañantes para compartir road trip por estados Unidos. Ruta a definir (de costa a coste o sólo costa oeste). Los roadtripers deberían ser personas aventureras, no importarles si dormimos en un motel o en casa de un couch surfing, amantes de las hamburguesas y las patatas fritas, no tener miedo a los rifles porque you never know en el sur de Estados Unidos y tener ganas de pasar un mes con una travelaholic y un geekaholic. Interesados, dejad comentario en este blog 
Carta als Reis
5 gener 2010 at 14:12 | In Posts en Català | 1 CommentTags: celebrations
Estimats Reis Mags d’Orient, (o Patge becari a qui li toqui llegir les cartes),
Aquest any vaig un pèl justa, ho sé. Ja deveu estar a les portes de la ciutat i jo encara no us he fet arribar la carta. Sent màgics, però, no dubto que en tindreu alguna de pensada per aconseguir fer realitat els somnis dels més despistats. En qualsevol cas, anem per feina que és tard i ja plou:
Vosaltres que sempre espieu des de les muntanyes ja sabeu que aquest any ha estat un bon any. M’he portat bé a casa, a la feina, a ca’ls sogres, al carrer (excepte al carril bus). El 2010 comença trontollant i necessitaré un bon estabilitzador. Segur que deveu tenir algun comodí embolicat que dugui el meu nom. Ja tinc ganes d’obrir-lo i saber què és!
També necessitaré una bona dosi de reformes i mobles per redecorar el meu pis i la meva nova vida. Amb Ikea i quatre pinzells em conformo, no patiu!
L’Ol està aventurer però encara no sap el seu destí. Si en teniu algun de divertit, encantador i interessant, no dubteu a portar-li, segur que en sabrà treure profit!
Els pares tenen una feinada al damunt que no se l’acaben. Sigui el que sigui, no els hi porteu més factures, sisplau! M’ha semblat sentir olor de pa al forn. Hi teniu alguna cosa a veure?
El pèsol ja ha rebut uns quants bons regals aquest Nadal però estic segura que el sabreu sorprendre demà al matí! Serà el primer cop que passi la nit de Reis a Olot així que feu-li una bona rebuda!
L’Anna necessita una casa nova, però no pas de joguines. La Mar necessita una guardiola en forma de porquet divertit que pesi molt! I el David… ui el David… Li caldrà una espasa làser i un morrió. La iaia, com sempre, no vol res; però deixeu-li alguna cosa per fer l’eixera I a les més petites i boniques de la casa porteu’ls-hi un teatre i titelles per a que poguem explicar molts contes.
No patiu, ja sabeu que a ca la iaia sempre hi ha tortell, aigua i una mica de cava. Podreu reposar forces al sofà. Prometem no fer soroll i dormir tota la nit. Deixarem el fanal encès a fora el balcó perquè recordeu on és la porta.
Bona nit i bons Reis!
Bloc a WordPress.com. | Theme: Pool by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
