Val la pena anar a La Sénia a comprar els mobles?
10 març 2010 at 16:00 | In Posts en Català | Leave a CommentTags: Catalunya
Personalment ( i no tinc res en contra dels comerciant de La Sénia), crec que si vius a Barcelona NO val la pena baixar a La Sénia a comprar els mobles. Per què? Bàsicament perquè després de comparar molt, crec que el que tenim a Barcelona ja està prou bé en relació qualitat-preu. No hi ha tanta varietat però el preu és més ajustat a causa de la competència.
Ikea s’emporta la palma per als complements i mobles auxiliars però quan es tracta de mobles que han de durar uns quants anys, val més mirar-s’ho bé. Ens havien parlat molt bé dels mobles de La Sénia (moderns, barats i una gran quantitat i qualitat). Ja és això, ja, tot i que el preu, per a nosaltres, era un pèl massa car. Ara bé, si ets ric, ves a La Sénia i seràs feliç!
La Sénia és una petita població a la frontera entre Catalunya i el País Valencià, que té com a eslògan: “La Sénia, el país del moble”. Per què? Perquè hi ha uns 30 grans centres de venda de mobles. Els mobles són de molt alta qualitat. Res d’Ikees ni de nyigui-nyoguis; són senyors mobles que valen uns quants calers. Per posar algun exemple pràctic, us diré, per exemple, que els armaris no baixen dels 1500 euros, o que els sofàs més barats tenen preus de 1200 en amunt; i, taules de menjador, per menys de 650 no en trobaràs.
Les botigues de La Sénia tenen sobretot molt producte per triar. Així com a Barcelona ens ensenyen un o dos models, a La Sénia pots triar entre un gran ventall i, evidentment, com que treballen amb fabricants, tot pot ser fet a mida.Està bé anar-hi per agafar idees de pisos sencers. Són especialistes en vendre’t un habitació sencera, amb el seu llit, armari, tauletes i capçals. O una cuina hiper moderna amb tot el que necessitis. Són grans aparadors.
Ara bé, quan dissabte vam decidir baixar a La Sénia a comprar mobles esperàvem que els preus serien un pèl més baixos. Créiem que estaríem tractant directament amb els fabricants i no pas els comercials, de manera que els preus estarien més rebaixats. No era cap ganga un sofà de 1200 euros que havíem vist igual a Barcelona. O, fins i tot, una butaca Barcelona Mies Van Der Rohe més cara que la que havíem vist al costat de casa (potser perquè la de La Sénia era la “original”?). No ho entenc. Per què és tan car? Algú ens va comentar que la qualitat era infinitament millor a les botigues de La Sénia i el preu, doncs, resultava molt ajustat i correcte. Però esclar, per a nosaltres, que tenim un objetciu ben senzill (= moblar el pis amb el mínim cost possible però que quedi maco i modern), que la taula sigui de melanina o de fusta massissa, la veritat és que ens és igual; agafarem la més barata i la més bonica
Bueno, bonito, barato… i modern!
Total, que dissabte vam fer 400 km per a res. No vam comprar ni sofà, ni armari, ni taula, ni llit. En vam veure molts, moltíssims. És més, a totes les cases de La Sénia tenien més o menys el mateix. Deuen estar “compintxats” per posar el mateix producte i el mateix preu. Ah, una altra cosa, a les seves webs no hi trobareu mai cap preu. (“esclar, sinó ningú hi aniria” – com deia dissabte, l’Arnau).
Quan ja véiem que tornaríem amb les mans buides, vam anar a AGRAM, on feien liquidació i ens vam endur unes fantàstiques cadires italianes per a la cuina! ;D En quedàvem 3, un número ben estrany, i ens les vam endur totes tres cap al maleter. ‘No us les acabareu mai, estes cadires!’ – ens deia la venedora amb aquell accent del sud de Tarragona, tan característic, marcant les “e” – ‘us endueu unes cadires de disseny italià a preu de cadira de xino!’. Veient el preu final ningú diria que 179 euros en cadires de cuina sigui una ganga, però em feia molta gràcia tenir tres “sedie di cucina” al nou pis. No tenim sofà encara, però tenim 3 cadires: una blanca, una verda i una grisa fosca xD I són super còmodes, eh!

Ara que sóc a casa, he llegit una mica més sobre la famosa cadira que ens va costar 59 euros c.u. però que en valia el doble: resulta que es diu Mariolina que està feta pel senyor Enzo Mari que té aquesta pinta. Si algú en vol comprar més, crec que al web de la marca es poden encarregar: magisdesign.com
.
Si algú de vosaltres mai va a La Sénia, aquí teniu una petita guia perquè no us passeu el dia voltant i sapigueu on anar:
- AGRAM: quan hi vam anar feien liquidació per trasllat, així que no sé ben bé què tindran.
- ATREZZO: caríssims! dels més cars! aquests són els que tenien la cadira Mies Van Der Rohe original en super pell. 1800 euros. Tot de super disseny i super marca.
- STAR CENTRE: diuen que ho tenen tot en sofà, però no és pas que en tinguessin masses. Tenen una mica de tot a preus “normals”. Són força moderns i joves.
- MUEBLES REY: suposadament els més barats, però el producte no era tan bo. I tant per tant, ja preferíem agafa-ho tot a Barcelona, que havíem vist coses que ens agradaven més.
- BENET: ens van tractar molt bé i són dels que tenen més producte. La nau on són és enorme i hi ha 50 mil armaris, sofàs i taules per veure. Tenen algunes ofertes que estan molt bé.
- MOBLES ESTELLÉ: tenen una bona oferta en què et moblen el pis per 3500 euros. El tema és que et donen a 8 possibles dormitoris, menjadors, taules + cadires i llits + somiers, i tu n’has d’escollir un de cada. A nosaltres no ens convenia perquè el que ens donaven a triar no ens agradava tant com el que teníem en ment (acostuma a passar, oi?).
I si torneu com nosaltres amb el maleter ben buit (a banda de les cadires), feu una parada per dinar a Les Cases d’Alcanar (a 20-30 min de La Sénia) a menjar una bona paella o una bona fideuà; com a mínim així, l’excursió haurà valgut la pena!!! ;D Molt recomanable el nou restaurant “Mar a Mar” (o algo així?), al Passeig Marítim, just davant del restaurant “El Pescador casa Angelina”. Un servei excel·lent, molta tranquil·litat i un menjar boníssssssim!
Les primeres imatges del nou pis (en obres)
7 març 2010 at 17:37 | In Posts en Català | Leave a CommentLes obres avancen i el pis va prenent forma.
Ara mateix, però, tot és un cúmul de pols, brutícia i restes de paleta.
Màquines, eines, escales i capses ocupen el nostre futur menjador-sala d’estar.
El terra ja és nou però amb tanta pols, trepitjades i capses al damunt, no sé si aconseguirem que mai ho sembli…
El menjador vist des de l’altre costat, amb l’Arnau medint tots els racons.
Les parets del menjador passaran de ser groguenques a blanquinoses-grisoses;
i la del fons, d’un gris més fosc. Encara falta taaaaant per fer!
El nostre futur estudi. La paret verda passarà a ser groga-taronjosa, que diuen que és el color que afavoreix l’aprenentatge. I hi haurà una taula ben grossa al mig, on hi “seuran” els nostres estimats macs.
90 metres quadrats buits
28 febrer 2010 at 17:50 | In Posts en Català | 2 CommentsUs presento el nostre futur pis. Aquest plànol tan estupendo és gentilesa de l’Arnau que, després de mesurar el pis sencer, racó per racó, es va decidir a dibuixar el pis amb un programa d’ordinador. El proper dissabte imprimirem aquest plànol a gran escala i baixarem a La Sénia a veure si hi trobem uns bons mobles (bueno bonito barato) per emplenar els noranta metres quadrats.
S’entra per on indica la fletxa i s’accedeix al rebedor. A mà esquerra, queda una cuina office (1), que no hem tocat perquè, tot i tenir 20 anys, està prou bé. Quatre retocs de fuster, campana i sostre nou, i llestos. Sortint de la cuina, a l’esquerra, hi tindrem la sala de màquines+trastos+rebost (2). Hi haurà lloc per un armari, un sabater, la bici plegable de l’Arnau (la no-plegable al parking?), les màquines, planxa i estris de neteja varis.
Seguint el passadís, a la dreta s’arriba a la meva antiga habitació (fins als 14 anys), que ara serà una petitíssima habitació de convidats (3). En acabar el passadís, s’entra a un enorme menjador-sala d’estar amb molta llum i espai (4). Taula gran extensible per a fer grans sopars, cadires còmodes per aguantar llargues xerrades, un sofà ben gran per a les migdiades i, potser, algun capritxet més d’aquest tipus. Davant del sofà, hi ha una estanteria d’obra vista, on tindrà protagonisme la tele, la play i les col·leccions de sèries, llibres i timeouts.
Davant del menjador, de dreta a esquerra: l’estudi, el quarto de bany i el dormitori. L’estudi (5) encara no ens el podem imaginar bé: una taula al mig en plan moderno o alguna taula recolzada a la paret en plan més pràctic? O probablement una barreja d’ambdues. El quarto de bany (6) ja està triat i només cal esperar uns dies més a veure’l complet. Plat de dutxa gran, d’aquells arran de terra, terra grisós, moble color vengué , lavabo i bidet (aquest últim, a petició del coordinador de les obres…. Diu que encara que no es faci servir és molt pràctic per a deixar-hi el cava amb glaçons i que es vagi refredant…). I a l’esquerra del lavabo, el nostre dormitori (7) amb un llit d’aquells ben còmodes i un gran armari.
Albums i llibres d’iphoto
27 febrer 2010 at 20:09 | In Posts en Català | 2 Comments
Amb una presentació minimalista però immillorable, Apple et permet crear àlbums digitals molt fàcilment des de l’iphoto.
Feia temps que em rondava l’idea pel cap d’asseure-me’n un dia davant l’ordinador i triar unes quantes fotos representatives de tot el 2009 per fer-ne un àlbum digital i tenir les fotos impresses en paper. A casa, sempre hem revela·lat les fotos per enganxar-les en àlbums. Un parell de cops l’any -a la tardor i a la primavera- el pare s’asseu a fer les seves petites creacions i, any rere any, l’estanteria és més plena de records en format paper.
Amb el 2009 com a prova pilot, l’arnau i jo hem creat un àlbum ben xulo amb l’iphoto. L’aplicació per crear-los és realment molt senzilla i intuïtiva. I, òbviament, com tot el software apple, és eficient i ràpid. No té tantes possibilitats ni virgueries com els àlbums digitals de Hoffman, però és força complet. A veure si Hoffman es decideix per fi a crear un software d’àlbums digitals per a mac…
Hi ha altres webs que ofereixen el servei d’àlbums digitals: una d’elles és fotoallbum, que sí que té una aplicació per a mac; abans d’utilitzar iphoto, vam estar jugant amb fotoalbum, però a causa d’algun bug estrany a l’hora d’enviar l’àlbum a producció no vam aconseguir realitzar la comanda correctament.
També m’han parlat dels àlbums de picassa, però no en conec el resultat ni l’aplicació. Algú l’ha utilitzat mai?
Hem quedat contents amb l’àlbum d’iphoto (bon disseny, fantàstica presentació, el resultat és molt pro, l’enviament super ràpid) però la clavada amb el preu és important: ens ha sortit a un euro per pàgina + enviament + iva. En total, 87 eurassos. Quan el llibre t’arriba a les mans no pots evitar deixar una llagrimeta però no sé si és d’emoció o de mal a la butxaca. (Actualització dia següent: acabo de veure que va costar tant pq vaig deixar seleccionada l’opció més cara -tapa dura de llibre; hi ha una opció molt barata tipus enquadernació espiral i una altra més intermitja tipus llibre però tapa toba. Crec que amb aquestes últimes dues opcions el mal de butxaca es deu reduir bastant).
En fi, la idea és seguir imprimint els records en bonics llibres/àlbums digitals per tal d’evitar aquell moment que a tots se’ns ha passat pel cap, en que el disc dur s’espatlla i perds totes les fotos dels últims vuit anys. O seguim cobrant un bon sou per anar pagant 87 euros cada any en fotos, o ens passem a una aplicació més barata…
Bloc a WordPress.com. | Theme: Pool by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.








