Sempre Viaggiando

Què són el Couch Surfing i l’Hospitality Club?

Són dues organitzacions basades en xarxes socials que posen en contacte viatjants de tot el món que vulguin compartir experiències culturals i estiguin disposats a acollir-los a casa seva o quedar amb ells per ensenyar-los la ciutat. L’Arnau i jo ens vam apuntar ara ja fa 2 anys a Hospitality Club, després de sentir-ne a parlar molt bé. Fa un parell de mesos ens vam apuntar a CouchSurfing i ara tenim 2 perfils, un a cada web, així tenim més possibilitats d’acollir i ser acollits.

Situació dels CouchSurfers registrats actualment

Els punts forts

La idea és bona: allotjament gratuït i gent local que et portarà a passejar pels racons més simpàtics de la ciutat, tot explicant-te de primera mà les curiositats i la història del seu país o la seva cultura. A les guies sempre hi ha la mateixa informació i tots els lectors acaben passant pel mateix recorregut o anant a dinar al mateix restaurant recomanat. Els CSers (CouchSurfers) o HCs (HospitalityClubers) et portaran als racons més autèntics i més reals. No hi ha millor manera de conèixer una ciutat que viure-la de debò!

A més a més, la gent que hi està apuntada acostuma a ser gent molt oberta, disposada a aprendre i a escoltar, respectuosa i tolerant i, evidentment, molt viatgera i aventurera. Qui no vol tenir amics així?

“És fiable? No m’agrada deixar entrar a casa a un desconegut…”

De moment (toquem fusta!) totes les experiències que hem tingut (ja són 6!!!) han estat positives i en més d’una ocasió hem conegut gent fantàstica amb qui encara tenim contacte. No cal que s’accepti a tothom que demana allotjar-se a casa teva, de manera que pots triar molt bé qui vols que entri a casa teva. Els perfils són públics i a part de les extenses descripcions, sempre es poden consultar les opinions dels que ja els han conegut. Si les referències són positives i el perfil sembla correcte (foto, descripcions normals, nom i adreça visibles…) no hi hauria d’haver cap problema  I si, tot i així, t’han enganyat i quan arriba resulta ser un tio ben raro, sempre el pots fer fora.

Les nostres experiències HC i CS

La primera experiència va ser una de les més gratificants: la Martina i l’Eva, dues noies txeques molt simpàtiques que ens van fer perdre la por i la vergonya amb això d’acollir gent. Era el febrer 2008.

Tres mesos més tard, van venir a veure’ns l’Alicia i el Thomas, dos parisencs que tot i tenir la desgràcia de veure Barcelona sota la pluja, s’ho van passar ben bé!

Un parell de setmanes després érem nosaltres que ens atrevíem per primer cop a ser els hostes convidats. Va sortir prou bé i ens van tractar com uns prínceps, a Carcassone. I com que l’experiència va ser positiva, vam voler repetir a Noruega: tot i que la recerca va resultar molt complicada, finalment vam poder descobrir Oslo de la mà d’una madrilenya i un islandès que feien vida a Noruega. Va ser una altra gran experiència i un any més tard, ells venien a veure’ns a Barcelona.

Aquest juliol, la coincidència ens va fer topar amb una polonesa i una italiana que vivien a Brussel·les i estaven viatjant per Espanya. Elles volien venir a Barcelona i nosaltres a Brussel·les, així que primer les vam acollir nosaltres i, una setmana més tard, ens retrobàvem a Bèlgica. La Basia i l’Ana Lisa van ser estupendes com a visitants i com a amfitriones. Dues noies rialleres, amb ganes de conèixer la Barcelona no-guiri, d’aprendre català i de menjar fideuà

A Brussel·les amb l'Ana Lisa i la Basia

Durant les Festes de la Mercè d’aquest setembre vam tenir la visita dels primers CouchSurfers: en Neerav i la Trushna, dos indis de San Francisco que van al·lucinar amb la gentada i l’ambient de Barcelona (i van quedar impressionats amb el Correfoc). Grans experts cuiners, ens van ensenyar els trucs del tè chai i dels deliciosos plats indis.

I d’aquí una setmana, després del Pilar, arriba una altra parella (un alemany i una brasilenya) per descobrir el bo i millor de Barcelona. A veure com els sorprenem!

Què és millor: CouchSurfing o Hospitality Club?

La finalitat és la mateixa en ambdues organitzacions. I tot i que a CS encara som novells, sembla que a totes dues xarxes hi ha gent molt maca. Li tenim carinyo a HC pel fet que va ser la que ens van recomanar i amb la que vam començar aquest simpàtic joc d’acollir viatgers d’arreu, però CS també té molts fans, possiblement perquè el disseny web és força millor i la web està feta amb més carinyo.

El problema (i alhora avantatge) de HC és que tot passa pels voluntaris, fins i tot els mails i registres, de manera que tot és força lent (nosaltres vam trigar mig any en poder-nos registrar ja que havíem d’esperar a que ens acceptessin) i t’acabes desesperant. A CS tot va força més ràpid i automatitzat.

Animeu-vos que és ben divertit i interessant!  Amb un CSer o un HCer a casa, mai aniràs a dormir sense saber 1 cosa més!