Casualitats de la vida (o voluntat del destí), però ja fa una setmana que els dos vam prendre la mateixa decisió: quedar-nos. La millor solució per a tots? Potser sí. No sé què li deuria passar a ell pel cap -potser li venia de gust un canvi d’aires, un canvi de lliga, tenir nous reptes- però a tots els altres els ve molt de gust que s’hagi quedat, i això reconforta.

Jo dimarts tenia un peu i mig fora, però dimecres les coses van canviar. Una reunió d’urgència va aconseguir capgirar la situació i obrir nous reptes al projecte. Deixava els continguts i la coordinació dels equips tècnics per dedicar-me al marketing.

L’equip coixeja des de fa temps però sé que són molt bons. La davantera té ganes de fer gols però el migcamp està desbordat i la defensa fa aigües. Sort que Valdés les atura totes i no en deixa escapar ni una, ni tan sols quan hi ha penal i possible expulsió. Caldrà reorganitzar-ho tot per construir un equip fort i estable, que no perdi ni una pilota i que faci el zigui-zaga per despistar el rival i marcar-ne uns quants. Portarà feina i s’hauran de recuperar moltes pilotes perdudes, però l’equip està preparat. Em ve de gust animar-los i tocar una mica la pilota per portar-la cap a les bandes i desbordar el rival. Però el mister em recomana que no m’embali i que jugui, jugui i jugui.

De compromís verbal, el Pep renovarà. De compromís verbal, jo rebré la millor formació in-situ per dur les rendes del marketing de l’empresa durant les properes temporades, amb la intenció de seguir sent els primers en la millor Lliga del món.

Em sap greu que em passés pel cap, ahir al vespre, pensar que el Barça no guanyaria; que seria una altra d’aquelles nits en què ens en marcarien un parell i que seríem incapaços de remuntar. Els culés som pessimistes de mena… però val més que ens anem acostumant a creure. Because YES, PEP WE CAN. Un per tots i tot per un. We Are One. Som Un. Aquest equip és el millor d’Europa i, segurament, del món. No more fears al Man U, hem demostrat que som millors que ells. I sense gols als últims minuts (tot i que són igual de vàlids i més èpics encara!), sinó amb un ziga-zaga al mig del camp, un porter de ferro, una defensa emmurallada, uns davanters cavallerosos i màgics, uns bandes correcaminos i un “puto gusiluz” conduint la pilota amb pegamento als peus. M’agradaria saber què els hi ha dit Guardiola a aquests jugadors per transformar-los en el que ja són.

Ahir Canaletes estava taaaaan ple!!! Hi havia tanta alegria! No recordo una celebració tan multitudinària i amb tantes samarretes blaugranes! Quina nit! Quin mes de maig! Quin fart de celebrar! La culminació d’un mes de maig excel·lent, de matrícula d’honor. Aquest equip és tan bo que ja no sabem ni com anomenar-lo! ;P El que està clar és que ja han passat a la història. I nosaltres, amb ells! (ens heu vist a la foto?)

Roma, la ciutat eterna, ha vist el triomf d’un equip impecable. Són únics. Extraordinaris. Tinc ganes que aterrin al Prat i donar-los la benvinguda pels carrers de Barcelona.

-

-Viva la Vida i el Barça d’en Pep!

Em moro de ganes que ho guanyin tot i poder cridar ben fort Zigui Zaga Zigui Zaga Zigui!!!

Visca el Barça!