36 hores a Roma

1 octubre 2007 at 11:08 | In Posts en Català, Posts en Français | 4 Comments
Tags: ,

Dissabte. 09.45h. Arribem a Roma Fiumicino amb son però amb ganes de passejar per la “bella Roma”. Sembla que està tapat, així que fiquem una jaqueta al bolso i a caminar! Primera sorpresa en utilitzar el transport públic: els italians s’han civilitzat… Sembla que els busos arriben a l’hora i estan més controlats; i al metro, tothom paga! Impressionant. Tampoc hi ha gaire trànsit i, de fet, alguns carrers cèntrics estan tancats a la circulació; fantàstic, així podrem caminar tranquil·lament :)

Samedi. 09h45. On arrive à Rome Fiumicino. On a du sommeil mais on a hâte de se balader par la “bella Roma”. On prend la veste car il ne fait pas beau et… on y va! Première surprise en utiliser le transport public: les italiens sont maintenant plus civilisés… L’autobus est ponctuel et les horaires sont plus normalisés; et dans le métro tout le monde paie son ticket! Impréssionant. Il n’y a pas de voitures non plus et, en fait, quelques rues sont fermés à la circulation; génial, comme ça on pourra se balader tranquillement :)


De la Piazza Spagna (encara no sé què li troben a aquella plaça) a la Piazza Navona a dinar un “panino”; després cap a la Fontana di Trevi a tirar la moneda i, passejant passejant, arribem de sobte al Panteó. Mmmhhh… Massa maco per ser veritat: real o reinventat? Aturada per descansar i crêpe de Nutella (el temps no acompanya per menjar un gelat…). Comprovat: són més bones a París ;) Ens acostem a la Piazza Venezia i ens refugiem de a pluja al palau de Vittorio Emmanuelle, on descobrim que a aquest tio li agradava conquerir. Reinventem frases per a la posteritat. Jo segueixo creient que “Padre della Bella Italia” hagués quedat 10 vegades millor ;D Ha parat de ploure. Baixem cap al Forum Imperial i directes al Colosseo. Com sempre, colossal! Estupendíssim. Fem fotos i ens aturem per agafar el feeling de la monumental obra (actitud herència dels nostres amics coreans :P ).

De la Piazza Spagna (je ne sais pas encore pour quoi elle est si fameuse…) à la Piazza Navona où on mange un “panino”; puis, on va à la Fontana di Trevi, où on prend une minute pour jêter une pièce de monnaie et toute de suite on arrive au Panthéon. Mmmmh… C’est trop joli pour être vrai: réel ou reinventé? On s’arrête pour se réposer et pour manger une crêpe Nutella (le temps ne nous laisse pas manger une glace). C’est vrai, les crêpes parisiennes sont mille fois plus bonnes ;) On marche jusqu’à la Piazza Venezia et là on se réfugie de la pluie dans le palace de Vittorio Emmanuelle où on découvre que ce mec aimait bien conquérir. On reinvente des phrases pour la posterité. Moi, je continue à penser que “Padre della Bella Italia” (Père de la belle Italie) aurait été dix fois mieux ;D Il s’est arrêté de pleuvoir. On descend au Forum Impérial et on passe par le Colosseo. Comme d’habitude, colossal! Fantastique! On fait des photos et on s’arrête un peu pour avoir le feeling de l’oeuvre monumentale (actitude héritée de nos amis coréens :P ).

Voregem l’arc de triomf (no ens hi deixen passar per sota) i arribem al Circo Massimo. Poc a fer-hi, així que agafem el metro i… Prossima fermata Termini; ja som a l’hostal. Descansem i agafem forces per la nit. Sopar obligat de pizza, “gelato” i música al carrer a Trastevere i caminada nocturna fins a Campo di Fiori, per prendre una coca-cola amb regust italià estrany :S Però ha valgut la pena venir a veure l’ambient.

On fait un tour à l’arc de triomphe (on ne nous permet pas d’y passer par dessous) et on arrive au Circo Massimo. Il n’y pas grande chose à faire, alors on prend le métro et… Prossima fermata Termini; on est arrivé à l’hostel. On se répose et on prend des enérgies pour sortir plus tard. Dînner obligé à base de pizza, “gelato” (glace) et musique au quartier de Trastevere. Puis, balade nocturne jusqu’au Campo di Fiori, pour prendre une coca avec un goût bizarre “à la italienne” :S Mais c’était bien de voir l’ambiance de nuit :)


Diumenge. 10.00h. Lloguem una scooter per 35 euros al dia. És una Piaggio una mica tartana, li falta oli i els amortiguadors no van gaire bé (suposo que degut a la quantitat de forats i adoquins que té la ciutat). Casco cordat i…. Andiamo via!!! ;D Brrrrum Brrrrrummmmmmm!!! Quina gran sensació conduir una scooter per Roma!!! Un somni fet realitat! És cert, el trànsit és un pèl caòtic però un cop el domines, és molt divertit!!! JeJe

Dimanche. 10.00h. On loue un scooter par 35 euros. C’est un Piaggio avec quelques années, il manque un peu d’huile et les amortissantes ne marchen pas très bien (on suppose que c’est à cause de tous les trous et pavés de la ville). On se met les casques et… Andiamo via!!! C’est parti! ;D Bruuuuuummmm Bruuuuuuuummmmmmmm!! Quelle sensation conduir un scooter par Rome!! Un rêve fait realité! C’est vrai, le traffic est un peu caotique mais une fois qu’on le contrôle c’est super amusant!!! HeHe


Amb l’actuació fantàstica del copilot, recorrem cada raconet i carreró de la ciutat fins les 18.00h. Primer, però, ens plantem al Vaticà i fem cua per entrar a la Basílica i a la Cúpula. Quasi arribem a temps d’entrar gratis al Museu. Llàstima. Estem rebentats dels esglaons i l’espera al Vaticà. Pugem a la Piaggio i anem a Piazza Navona a dinar. Gnocchi i Fettuccini amb música d’òpera d’un paio que ens canta davant dels nassos amb una veu impressionant. Tot plegat no pot ser més idílic!!!

Avec la bonne actuation de mon copilote, on roule chaque coin de la ville jusqu’à 18h. Mais premièrement on va au Vatican et on fait la queue pour entrer dans la Basilique et monter à la coupole. On le fait si bien qu’on presque arrive à entrer gratuitement au Musée du Vatican. Dommage. On monte encore à la Piaggio et on va manger à la Piazza Navona. Gnocchi et Fettuccini avec de la musique d’opéra d’un mec qui a une voix impréssionante. Toute la situation ne peut pas être plus idillique!!

El dia acompanya i el ventet que ens arriba a la moto és fabulós :) És diumenge i els carrers més cèntrics estan tallats. Voregem com podem el Colosseo, el Circo Massimo i anem a veure la Bocca della Verittà. Massa cua, passem de la foto… Se’ns acaben les forces. Seguim recorrent Roma en moto i fem una última aturada a Campo di Fiori per descansar i fer algun recado…

Il fait super beau et le vent qui nous arrive en roulant le sur scooter est senationnel. C’est dimanche et les rues les plus centrales sont fermées. On fait un ‘tit tour encore par le Colosseo, le Circo Massimo et on va voir la Bocca della Verittà (la bouche de la verité). Il y a trop de monde, on ne fait pas la queue pour la photo… On continue à découvrir Rome sur le scooter et on fait une dernière pause au Campo di Fiori.


18.30h Tornem la moto a Termini, agafem la maleta i tornem a Fiumicimo. La tarda/nit serà llarga. Estem cansats però contents d’haver vist una “Bellissssima Roma”, que avança a poc a poc :) Definitivament, Roma ja està en el Top 3 dels nostres viatges! ^.^

18h30. On retourne le scooter à Termini, on prend les valises et on va à Fiumicino. La soirée sera longue… On est fatigués mais contents d’avoir vu une “Bellisssssima Roma” qui avance peu à peu :) Définitivement, Rome est déjà dans notre liste Top 3 de nos voyages préférés! ^.^

Italia, bella Italia and an essay about Languages

27 setembre 2007 at 15:16 | In Posts en Català, Posts in English | 4 Comments
Tags: , ,

VERSIÓ EN CATALÀ

Ahir, 26 de setembre, va ser el dia europeu de les llengües, nascut per fomentar el multilingüisme a Europa, entenent que aquest serà un dels factors claus per al desenvolupament i el futur de la Unió.

Tinc 23 anys i em sento afortunada de ser plurilingüe. No aspiro a dominar moltes llengües a la perfecció, sinó a parlar-ne i entendre’n quantes més millor. Català, castellà, anglès, francès, alemany i, ara, italià. Ahir, dia de les llengües (per pura coincidència o no) vaig aconseguir matricular-me a l’Escola Oficial d’Idiomes, per començar dimarts que ve el primer curs d’italià.

Fa 20 anys era impensable que la gent normal pogués arribar a parlar tants idiomes. De fet, a molts us passarà que els vostres pares amb prou feines parlen català, castellà i, amb sort, anglès. De sobte, ara, qui més qui menys, ja sap català, castellà, anglès i algun altre idioma. Serà gràcies a Vueling o als summer camps i als Erasmus que hem fet o serà herència de les sèries estrangeres, però el fet és que cada cop aprenem més llengües i amb més facilitat. Em pregunto si els meus fills tindran les neurones preparades per aprendre 10 idiomes sense ser traductors de la ONU…

El que més em fascina, però, és veure el mix de cultures que s’estan unint. A París vam adonar-nos (ells que estan més avançats que nosaltres en temes d’immigració) que, cada cop més, les parelles que s’ajunten són sovint immigrants (l’un d’aquí i l’altre d’allà) i el fill és nascut al país on viuen però portant com herència dues cultures més. Ho trobo estupendíssim ^.^ M’encanta. M’agrada saber que aquests nens creixeran sent francesos (per exemple; per no deixar París) i arrossegaran amb ells dues altres cultures, llengües i tradicions, que m’agradaria pensar que mantindran i sabran combinar amb habilitat.

En un moment en què estem construint Europa, no té sentit que ens tanquem en un sola cultura, sigui o no la nostra. No entenc per què, si els governs fomenten l’educació, la cultura i el multilingüisme, prohibeixin alhora l’evolució d’aquestes pròpies llengües i cultures, enteses sovint erròniament com a “dialectes” o “minoritàries”. En fi, deixem-ho aquí, abans que el debat esdevingui polític…

PUNT I A PART

Ben aviat començaré a saber una mica més dels italians, més enllà de les pizzes i els spaguetti (els prejudicis no ha estat mai bons). De moment, m’hauré de conformar en tornar-los a veure en el seu estat pur ^.^ que tant em fascina. Oh, bella Italia! Demà passat marxem l’Arnau i jo a Roma :) Serà una visita relámpago però suficient per enamorar-nos una mica més d’aquella cultura amassada i entomacada que tant de plaer ens dóna al paladar.

Arrivederci! ;)



ENGLISH VERSION

Yesterday, 26th September, it was the European day of Languages, whose main aim was to promote the rich linguistic and cultural diversity of Europe. This will be without question one of the main points for the future and the development of the EU.

I’m 23 and I feel lucky for being multilingual. I don’t pretend knowing perfectly all the languages in the world, but would like to learn (at least be capable of talk and understand) as many as possible. Catalan, Spanish, English, French, German and now Italian. Yesterday, on the Language Day (maybe a coincidence… maybe not) I finally was accepted at the Language Official School to start next Tueday the first level of Italian :)

Twenty years ago it was unthinkable that normal people could ever learn so many languages. In fact, some of you will agree when I say that our parents can basically talk in Spanish (Catalan, also for ours) and maybe English. Nowadays, many of us can speak in Sapnish, English and even another language. It may be thanks to the LowCost flying companies or the summer camps and Erasmus we did or may be thanks to the huge range of TV series and movies that come from abroad, but the fact is that every day, more and more, we are able to learn and speak more languages. I ask myself wether my kids’ neurons will be able to learn 10 languages without being translators in the UN…

What I find the most exciting is the cultural mix we have nowadays. In Paris we realised that more and more couples that come together are immigrants (one from here the other one from there) and the son is born in the land they are living in, taking with him the other two cultures. I’m really proud of this new lifestyle ^.^ I really love it. I’d like to think that these kids will grow up being French (for example) and will be capable of combinating their cultural heritage and never put it aside.

In a moment where we’re building Europe, it has no sense to be closed up in only one culture, your’s or not. I don’t understand why governments promote education, culture and languages, and they end up prohibiting those languages, wrongly known as “dialects” or “minorities”. Anyway, let’s forget it before we start up a new political conversation.

FULL STOP

Soon I’ll start to know something else about italian people but than they make pizzas and spaguetti (prejudices were never good). For the moment, I’ll have to content myself by seeing them in their own habitat ^.^ Oh, bella Italia! On Saturday Arnau and I are going to Rome :) It will be a quick visit but enough to fall in love again with that “kneaded” and “tomated” culture, that so much pleasure brings to my palate.

Arrivederci! ;)

Bloc a WordPress.com. | Theme: Pool by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.